Després d’una escalada de tensions entre els Estats Units i la Xina, el veto de Google a Huawei sembla haver iniciat una nova etapa geopolítica. El desplegament del 5G, com a detonant final d’aquest nou escenari, posa en suspens no només les relacions comercials sinó també el destí de la globalització tecnològica. Els Estats Units han inclòs al gegant xinès de telèfons i tauletes Huawei, que considera un perill per a la seguretat nacional, en una llista negra que, a la pràctica, impedeix a les firmes nord-americanes vendre components o programari. La primera gran conseqüència ha arribat amb ruptura del negoci amb grups com Google o Qualcomm, cosa que deixa milions de consumidors inquiets.
La República Popular de la Xina, gràcies sobretot al know How adquirit per les fàbriques occidentals ubicades al gegant asiàtic, està desenvolupant en els darrers anys un gran desenvolupament tecnològic propi en tots els camps. Després de les amenaces per part de Donald Trump sobre les relacions comercials amb la Xina, el Partit Comunista Xinès podria accelerar el procés d’autarquia tecnològica.
Per a Donald Trump, la batalla comercial contra la Xina suposa també una bona aposta en clau domèstica. La competència deslleial del gegant asiàtic -amb el consegüent perjudici a la indústria nord-americana- ha estat un assumpte permanent durant tota la seva marxa política, i l’oposició, el Partit Demòcrata, no discrepa del fons de l’assumpte, és a dir, la necessitat de la batalla, més enllà que es critiquin les formes de l’incendiari president republicà i els seus escassos recels davant d’una escalada aranzelària.
Huawei és un actor clau en aquest escenari. En primer lloc, destaca com a fabricant: el 2018, va registrar un nou rècord anual de 200 milions de telèfons intel·ligents venuts -explica amb més de 300 milions actius actualment-. La pressió exercida des dels EUA ha coincidit amb l’auge comercial de la marca, que ja ha desbancat a Apple i només queda superada per les xifres de Samsung, d’origen sud-coreà. Aquest protagonisme s’extrema a Espanya, on Huawei ha aconseguit liderar les vendes.
No obstant això, no tot es limita als terminals, com l’Huawei P20, el Mate 20 i l’Honor 10. Està en joc el desplegament de les xarxes de 5G, liderat per la sueca Ericsson i la finlandesa Nokia, per Europa; així com per Samsung i les xineses ZTE i Huawei, per Àsia. EUA sosté -i així ho ha avisat la UE- de deixar aquesta tecnologia en mans de Huawei podria equivaler a posar-la al servei de la Xina.
La Unió Europea encara no ha pres mesures però mira amb recel els vincles de Huawei amb el règim de Xi Jinping. No obstant això, en el cas d’aplicar sancions a Huawei, aquesta decisió retardaria bastant la implantació de la xarxa de 5G a Europa. “La UE es pren molt seriosament la ciberseguretat”, assenyalen des de l’executiu comunitari, informa Álvaro Sánchez. El passat 25 de març, la Comissió va anunciar que abans del 30 de juny duria a terme una avaluació de riscos de la xarxa d’infraestructures 5G.
El Govern xinès, de moment, ha tingut una reacció moderada amb Huawei. En la seva roda de premsa diària, el portaveu d’Afers Estrangers, Lu Kang, ha indicat únicament que Pequín “presta atenció al desenvolupament de la situació” i “donarà suport a les empreses xineses per defensar els seus drets legítims mitjançant vies legals”.
