Donald Trump fou acusat repetidament de proteccionista. Al 2016 era un dels pitjors crims que es podrien cometre per a bona part de les elits del seu país, incloent Joe Biden.
Sis anys després, el seu rival i ara president no tan sols no ha rectificat aquesta tendència iniciada per Trump, sinó que està fent que Estats Units aprofundeixin encara més en el seu proteccionisme econòmic. Fins al punt d’inquietar seriosament el seu principal aliat, la Unió Europea.
Recordem que fou Biden qui signà una ordre executiva tan explícita com “Buy American” l’any passat.
Ara, el president dels Estats Units ha proposat un nou paquet de mesures suposadament per a fer front al canvi climàtic per un valor de 370.000 milions de dòlars. La qüestió és que inclouen nombrosos incentius perquè les empreses s’aprovisionin dins dels Estats Units en comptes de dependre de les importacions.
Per exemple, la “Inflation Reduction Act” (llei de reducció de la inflació) inclou exempcions impositives als compradors de cotxes elèctrics fabricats als Estats Units, així com crèdits industrials per a les empreses que inverteixin localment en fonts d’energia alternatives (entre les quals figura, per cert, l’energia nuclear).
França ja ha alçat la veu i ha apuntat que podria perdre més de 8.000 milions d’euros en inversions que es desviarien cap als Estats Units a causa de les mesures de Biden.
A França, els compradors de cotxes elèctrics poden beneficiar-se d’un subsidi de fins a 7.000 euros independentment del país de fabricació de l’automòbil. Si la legislació nord-americana s’aprova, s’oferirien fins a 7.500 dòlars als compradors, però només si el vehicle s’ha produït en el país.
La setmana passada, el president francès Emmanuel Macron convingué amb el canceller alemany Olaf Scholz la necessitat de donar una resposta europea conjunta.
Entre les opcions que la Unió Europea estaria estudiant hi figuren imposar aranzels al seu entorn, recórrer davant l’Organització Mundial del Comerç o pressionar Washington perquè s’incloguin els béns i serveis europeus dins dels beneficiaris de les mesures nord-americanes.
No obstant, si s’apliquen canvis d’amplada a la legislació, és possible que Biden hagi de retornar el text al Congrés per a una aprovació.
Macron, que a França és criticat per haver aprovat la venta d’empreses estratègiques franceses a capital nord-americà durant el seu mandat de ministre de l’economia sota François Hollande, ha aixecat darrerament la bandera del proteccionisme.
En una entrevista recent a la televisió, Macron afirmà que “teniu la Xina que està protegint la seva indústria, els Estats Units que estan protegint la seva indústria, i Europa que és una casa oberta” i es mostrà partidari d’un règim europeu de subsidis industrials.
De moment, però, els alemanys s’han mostrat més tímids. El seu ministre de finances, el liberal Christian Lindner, ha defensat que la resposta europea a les mesures nord-americanes no pot consistir en establir el seu propi règim de subsidis, sinó que s’hauria de reforçar la competitivitat d’Europa per tal d’evitar que les empreses s’enduguin les seves inversions als Estats Units.
Cal esperar a veure si la via diplomàtica actualment oberta entre els Estats Units i Europa dona fruits, però és esperable que les tensions entorn a la protecció del sector industrial segueixin augmentant en un context geopolític cada cop més tens, i en el qual les parts es concentren cada cop més en els seus interessos individuals més urgents.
La idea d’una guerra comercial oberta entre Europa i els Estats Units, totalment impensable fa 10 anys quan s’estava negociant el malaurat TTIP (Associació Transatlàntica pel Comerç i les Inversions, en català), apareix cada cop més com una possibilitat en un horitzó no massa llunyà.
Loading ...
