Hi ha un conjunt de greus problemes a Catalunya que són considerats tabú i que, per tant, ni el govern ni els principals partits de l’oposició pensen abordar en el transcurs del debat electoral. Ho fan bàsicament perquè consideren que es digui el que es digui resulta políticament incorrecte el sol fet de parlar-ne.
Aquests tabús són el turisme contemplat com a problema, la immigració, la baixa natalitat i l’envelliment, i les conseqüències de tot plegat. De fet, i per poc que es pensi, es pot veure que entre els quatre hi ha un estret lligam.
El turisme creix perquè té mà d’obra barata en la immigració. Aquesta tendeix a concentrar-se a les grans ciutats i allà on hi ha més turisme, i això explica que Catalunya sigui un dels països d’Europa amb més persones nascudes a l’estranger, que ja arriba al 23%, més que Suècia que és l’estat d’Europa amb més gran impacte immigratori. Es produeix tanta immigració perquè no neixen prou criatures, i aquesta manca de natalitat està provocant un envelliment creixent de la població, que es multiplicarà en la mesura que la generació més nombrosa de totes, la del baby-boom, arribi a edats avançades, un procés que ja ha començat.
Malgrat que el seu impacte econòmic, social, cultural i lingüístic, i que la seva pressió sobre els serveis i l’habitatge són grans, ningú vol parlar d’aquest paquet de mesures. O, si es fa, únicament és admissible si només se subratllen els aspectes positius, que en el cas de la immigració i el turisme en tenen, i també en l’envelliment, que vol dir que assolim una esperança de vida més gran. Però, al mateix temps, cal situar-ne les conseqüències, perquè si no el país no té una composició de lloc exacte de l’escenari en el qual viu, i que pel silenci dels polítics es trobarà cada cop en situacions més crítiques.
El turisme, per exemple, supera a Catalunya el 10% del PIB, és molt important. Però, al mateix temps, la seva extensió té un efecte reductor de la renda per càpita. L’economia creix perquè injectem més persones massivament, però la seva productivitat és baixa i, per tant, a l’hora de repartir el creixement la porció que li toca a cadascú tendeix a reduir-se.
Un estudi recollit al blog 5centims.cat dut a terme per Josep Maria Raya i Clàudia Vargas, recull, per exemple, que en la mesura que augmenten el nombre de places hoteleres d’una població, tendeix a reduir-se la seva renda per càpita. Com també ho fa, si bé en grau més baix, l’augment d’habitatges secundaris.
D’altra banda, la comparació entre Olot i Salou, dues poblacions ben diferents pel que fa a la seva base econòmica molt clara, a la primera, la indústria representa el 36%, a la segona no arriba al 4%, mentre el turisme és quasi el monoconreu de Salou i és petit a Olot. Doncs bé, la renda familiar disponible és un 29% inferior en el cas de Salou. Si en lloc de comparar dues poblacions comparem Salou amb el conjunt de Catalunya en termes de renda familiar, la diferència continua sent molt substancial, d’un 26%.
De fet, la major part de noves places que es creen en el sector terciari i que corresponen a l’àmbit de l’hostaleria i el turisme estan ocupades per immigrants amb salaris baixos.
Aquest corrent que ha assolit màxims en el cas de Catalunya estimula el creixement de sectors pot intensius en tecnologia i capital. De fet, Catalunya viu durant aquest segle XXI les dues onades immigratòries més grans de la seva història. Una, produïda a principis de segle, i l’altra la que s’està donant en l’actualitat i que va assolir l’any 2022 el seu nivell màxim. Els efectes de la immigració els hem tractat en diverses ocasions a Converses i són molt evidents. Això no és obstacle perquè tingui avantatges, però és un suïcidi continuar en els volums actuals sense prendre mesures en relació amb les conseqüències que genera.
I tot això es du a terme en un país que des del 2015 té un balanç vegetatiu negatiu, és a dir que moren més persones de les que neixen. En el primer semestre del 2022 la xifra va ser 116.167 persones, una magnitud que ja ha estat superada el 2023 perquè en el primer quadrimestre ja s’havien perdut 132.045 persones. Aquesta xifra registra de fet la baixa natalitat, que ja se situa en 1,19 fills per dona. Però, com al mateix temps la població de Catalunya creix molt, es produeix un procés cada cop més gran de substitució de població, sobretot en les edats actives i també les més joves.
La conseqüència és l’envelliment, que es multiplica. Més persones grans que viuen soles i això genera canvis extraordinaris que cada vegada es faran notar més.
Es produeix una pressió creixent sobre el sistema de salut i de pensions, un augment de places en llits hospitalaris per a crònics i en residencies per a la gent gran. Aquesta manca de població autòctona en edat activa afecta a la tipologia de la demanda de béns i serveis, i com ja hem apuntat, a la productivitat. També a la capacitat d’innovació i emprenedoria perquè cada vegada hi ha menys joves autòctons que tenen nivells de formació més alts. Igualment, signifiquen canvis culturals i socials: per exemple, una major dependència de les cures familiars, una major pressió sobre el ja estressat sistema de dependència i una menor taxa de matrimonis i naixements en un peix que es mossega la cua.
En definitiva, aquesta combinació de creixement ràpid massiu de la població de Catalunya, alhora que la reducció de població autòctona, situa el país en un atzucac ja en la pròxima dècada.
Aquests tabús són el turisme contemplat com a problema, la immigració, la baixa natalitat i l'envelliment, i les conseqüències de tot plegat Click To Tweet
Loading ...
