La nova Comissió Europea, sota el mateix lideratge d’Ursula von der Leyen que la sortint, es posà en marxa a principis del passat desembre.
En el context internacional actual de rivalitats amb la Xina, d’enfrontament obert amb Rússia i amb una relació imprevisible amb els Estats Units, la Comissió haurà de centrar bona part dels seus esforços internacionals a la defensiva, com de fet ja ha estat fent en els darrers temps (Covid, guerra d’Ucraïna i a l’Orient Mitjà, tensions comercials).
Tanmateix, Von der Leyen ha presentat els tres eixos que han de guiar l’acció proactiva del nou executiu europeu, la composició del qual ja descrigué Víctor Pou. Aquests estan centrats en la competitivitat del sector empresarial europeu, la sostenibilitat i la seguretat econòmica. Una agenda molt centrada en l’àmbit econòmic i les seves derivacions mediambientals.
Més enllà hi ha altres àmbits clau per a la Comissió Europea i de gran impacte pels ciutadans. Aquí presentem tres dels més rellevants i alhora menys comentats per aquest 2025.
1. Immigració il·legal
Sens dubte la principal patata calenta, amb crisis que van i venen i que mai es resolen definitivament. Al contrari, la pressió ciutadana per frenar les arribades d’immigrants, sobretot els que arriben de països i per mitjans més precaris, no para d’augmentar arreu d’Europa.
Això sense que els polítics de cap país dels més afectats (els de la riba del Mediterrani) hagin aconseguit donar una resposta satisfactòria al problema. De fet, Espanya s’ha situat el passat 2024 molt a prop dels nivells de rècord històric d’arribada d’immigrants clandestins.
S’espera que Von der Leyen faci una proposta de directiva en els mesos vinents centrada en el retorn d’immigrants a països externs al bloc, inspirant-se del model de Giorgia Meloni que no obstant la justícia italiana està dificultant.
2. Ucraïna i les futures ampliacions de la UE
L’arribada de Donald Trump al poder dels Estats Units implicarà previsiblement una greu crisi en el si de la UE perquè Europa no es pot permetre el risc de mantenir sola el sosteniment de l’esforç de guerra ucraïnès: Washington sufraga aproximadament la meitat de la despesa militar de Kíev.
Per a complicar encara més la posició de la Unió, després de la invasió russa Von der Leyen obrí simbòlicament els braços a Ucraïna i Moldàvia, alhora que accelerà les candidatures dels països balcànics que feia anys que estaven parades.
En l’estat actual de la UE, acollir aquests països, comparativament pobres i amb nombrosos problemes institucionals, suposa un esforç polític i econòmic molt important que les capitals europees no estan realment disposades a efectuar. Així doncs, és previsible que al 2025 Von der Leyen intenti guanyar temps per intentar acontentar els candidats que esperen fora sense provocar una revolta interna.
3. Llibertat versus seguretat en línia
Un dels àmbits en els quals la UE ha actuat en major discreció els darrers temps és el de la digitalització d’àmbits claus de la vida quotidiana com són l’accés a informacions per internet, la identitat i els diners.
Durant el primer mandat de Von der Leyen, la Comissió ja mostrà un senyal ineludible de la seva voluntat de regular el món digital a través de la Llei de Serveis Digitals i la Llei de Mercats Digitals, així com la Llei d’intel·ligència artificial, que busquen totes limitar les informacions il·legals que es poden trobar a la xarxa.
Ara, la Comissió vol fer nous passos: l’any passat anuncià treballar en un “passaport digital” que es vol voluntari, gratuït i més còmode pels viatgers. Una altra iniciativa clau és l'”euro digital”, que consistirà en l’emissió per part del Banc Central Europeu de moneda en format totalment virtual, sense cap suport imprès. Aquestes dues mesures tenen no obstant els seus crítics, que afirmen que atorguen la possibilitat a les autoritats (encara que sigui només teòrica) d’exercir un control total sobre els ciutadans en introduir la possibilitat de gestionar, bloquejar i eliminar documents i diners dels ciutadans.
