Govern ric, ciutadans pobres

És una evidència clamorosa que la crisi de la covid i ara la inflació estan empobrint a la majoria de ciutadans. Ja comença a ser estadísticament visible com segments de classe mitjana cauen en l’àmbit de les rendes inferiors, mentre que aquestes encara veuen més difícil la seva vida diària, perquè no ho oblidem, la inflació castiga més com menys ingressos es tenen perquè el cistell de béns que s’adquireixen varia segons la renda i l’augment pel que fa al que compren les rendes inferiors és clarament superior a la mitjana.

Contrasta aquest fet amb els extraordinaris guanys que va assolir la hisenda l’any passat. No només van superar molt el previst al pressupost, sinó que van millorar els resultats en relació amb el 2019, és a dir, l’any anterior a la crisi.

En concret l’impost de societat es va veure incrementat un 12,2% amb relació al 2019, és a dir 2.900 milions d’euros, que es diu aviat. Però és que en el cas de l’IRPF el creixement encara va ser molt més gran, de 7.650 milions d’euros.

Per la seva banda, l’IVA també va créixer en comparació amb l’any precrisi 955 milions.

Per tant, el govern, pel que fa als seus ingressos ja supera molt els resultats de la caiguda extraordinària del 2020. Enguany, a conseqüència de la inflació molt més gran, també obtindrà de la societat uns recursos de rècord.

En aquest context, sembla lògic que per atenuar els estralls que està significant la inflació, el govern rebaixés els nivells impositius no per ingressar menys, sinó per normalitzar el seu ingrés. Aquest fet tindria dos avantatges. Un, alleugeriria la crisi entre empreses i famílies i l’altra obligaria el govern a racionalitzar la seva despesa que ara es veu inflada per una circumstància que desapareixerà en el futur.

El problema és que ingressos abundants per part de l’estat donen lloc a generar despesa estructural que es torna recurrent i que castiga l’equilibri pressupostari quan els ingressos fiscals tendeixen a normalitzar-se. Si a aquest fet s’hi afegeix l’impacte econòmic dels fons europeus Next Generation, que, per poc que es descuidin una part, també acabarà generant despesa estructural recorrent, resultaria que a partir del 2023 el nostre equilibri pressupostari, en contra de les previsions, esdevindria més difícil, perquè a partir d’aleshores hauria desaparegut l’efecte de la inflació que permet ingressar més a hisenda i hauria crescut la despesa estructural.

Per aquesta raó sembla lògic que hi hagi una reducció generalitzada d’impostos, però a hores d’ara sembla que el “govern progressista i feminista” és més aviat partidari de la subvenció, que li permet una política de fidelització, cosa que el retorn dels impostos no fa possible. Amb tot, és evident també que el govern ha entrat en una situació clarament antipopular.

Una recent enquesta de GAD2, publicada aquest dijous pel diari ABC, assenyala que quasi el 74% de la població considera que s’han d’abaixar impostos, per només un 14,4% que opina el contrari. També un altre 74% considera que les mesures aprovades pel govern són insuficients per frenar la inflació, i a més el 60% no es creu que l’increment de preus hagi estat ocasionat principalment per la guerra d’Ucraïna, per només un 31% que considera que sí. Aquestes posicions tan majoritàries es donen a més en tots els grups polítics, més en els de l’oposició, però també en el PSOE i UP.

Per tant, l’actitud escadussera del govern Sánchez li està reportant un dany polític i electoral considerable.

Consideres una bona solució l'accés a Barcelona pel túnel de les glòries?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.