La geopolítica és, al revés del que succeïx a Espanya, una gran especialitat a França, un país tradicionalment molt preocupat per la seva projecció i influència internacionals.
L’acadèmic gal Jean-Baptiste Noé, doctor en història econòmica i editor de la revista Conflits (“Conflictes”), acaba de publicar un llibre titulat El declivi d’un món: geopolítica dels enfrontaments i de les rivalitats al 2023.
Es tracta d’una obra interessant perquè articula la visió francesa de la geopolítica, ben diferent de l’anglosaxona (que per cert també és predominant al sí de la Unió Europea).
Mentre els Estats Units tendeixen a percebre els conflictes internacionals com la manifestació d’una lluita de fons entre els principis lliberals i els règims autoritaris, França sempre s’ha preocupat més pel poder de l’estat com actor internacional clau, així com per les diferències culturals que sovint es troben a les arrels dels enfrontaments.
El món es dirigeix cap a una situació en que hi haurà estats forts i estats febles
Precisament, la tesi central del llibre de Noé, que compta amb la col·laboració de l’equip de la revista que dirigeix, és que el món es dirigeix cap a una situació en que hi haurà estats forts i estats febles.
Els primers exerciran la seva influència sobre regions senceres, i en particular l’Extrem Orient en ple auge. La Xina en seria ara mateix l’exemple més representatiu, però ni de bon tros l’únic.
Els segons, els estats febles, veurien com les seves societats s’aniran desfent a mesura que el poder estatal es dilueixi per l’acció d’actors no estatals, entre els quals Noé cita les xarxes internacionals de tràfic de droga i d’éssers humans. En aquesta segona categoria l’acadèmic francès situa Europa.
Un efecte inesperat de la globalització és el que Noé anomena la “separació identitària“, en que cada poble i cada comunitat retroba o reprèn els seus trets culturals propis.
El problema és que quan això es produeix en una societat on conviuen poblacions diverses, el resultat no és l’arc de Sant Martí promès pel multiculturalisme, sinó una massa gris en la qual la gent “viu al sí de societats sense cultura comuna“, segons explica l’autor francès.
La diversitat generada per l’auge dels regionalismes i per la immigració que no ha adoptat els codis culturals europeus acabaria sent un factor més del declivi del món occidental
Així, la diversitat generada per l’auge dels regionalismes i per la immigració que no ha adoptat els codis culturals europeus acabaria sent un factor més del declivi del món occidental.
No es tracta d’una tesi única a Noé, sinó que és una idea cada cop més recurrent a França que el gran sociòleg Jérôme Fourquet ja havia exposat de forma magistral en la seva obra “L’arxipèlag francès”.
De fet, un dels temes que més interessen a l’autor francès és el retorn de la religió i de l’espiritualitat al bell mig de la política internacional. Segons Noé, cada cop més crisis arreu del món, des de l’Àfrica fins a l’Amèrica Llatina, comporten una dimensió religiosa o espiritual. I afegeix: “allò religiós permet distingir-se en un món cada cop més uniformitzat”.
Noé admet que avui en dia els estats ja no són els únics actors que compten en l’escenari internacional, ja que hi ha empreses que malgrat mantenir vincles forts amb un país en concret (la moneda amb que operen, la jurisdicció a la que estan sotmeses), són capaces de modificar les relacions entre països.
A pesar d’això, Noé assenyala que els esdeveniments recents (crisis migratòries, pandèmia, Guerra d’Ucraïna) ens han fet redescobrir la importància de disposar de forces armades, de fronteres segures, de l’estabilitat de la moneda i d’un marc jurídic sòlid. Funcions totes elles que només un estat fort pot assegurar.
Els esdeveniments recents ens han fet redescobrir la importància de disposar de forces armades, de fronteres segures, de l'estabilitat de la moneda i d'un marc jurídic sòlid Share on X
