La recuperació de la institució de govern de Catalunya, la Generalitat, va ser un fet de transcendència històrica. Des d’aleshores amb el retorn al 1977 del president Tarradellas, la institució i el seu govern ha mantingut una molt alta valoració entre els catalans. Dissortadament l’últim baròmetre d’opinió del Centre d’Estudis i Opinió (CEO) senyala que aquell prestigi està perdut.
Està extremadament deteriorat a partir del moment que els catalans li concedeixen un 3,6 a la gestió del govern, és a dir un suspens profund, i que el president de la Generalitat, Quim Torra, també se situa en una mala nota, un 4,15.
És evident que el disgust, que es manifesta en les valoracions per la forma de governar és gran. Malgrat aquest fet, no hi ha ni “mea culpa”, ni voluntat de rectificació, que és una exigència del tot evident. Quan temps pot aguantar un govern desunit i amb tan baixa qualificació?
Una gran part de l’explicació es troba en el mal funcionament de les competències que regeix la Generalitat. El recurs d’atribuir tota la culpa al govern espanyol i al dèficit fiscal té un límit en la reiteració, poc justificada en molts casos, però és que a més hi ha una profunda discrepància en l’enfocament polític. Tant Torra com Puigdemont defensen una política unilateral que només es seguida pel 9,1% de la població, mentre que el 42,3% vol una política de diàleg i negociació sense límit, i quasi el 40% a més vol el diàleg i la negociació dins del marc de la Constitució. Més del 80% dels catalans volen diàleg per resoldre els problemes, i aquesta no és la línia de l’actual govern. Sent així, és difícil que en el futur pugui millorar la seva valoració en el judici dels ciutadans de Catalunya.
