Els estats i les administracions no poden adoctrinar
Es pressuposa que un estat democràtic de dret és aquell on cadascú pot tenir les pròpies conviccions i creences, amb l’únic límit dels que estableix la Constitució. En aquest context, els governs no poden influir en les conviccions dels ciutadans, tret dels aspectes concrets que indica la Constitució. Això és el que es considera una democràcia liberal.
Tot i això, cada cop més, i en el cas d’Espanya això és evident, la realitat està distorsionada fins al punt que deixa d’existir, ja que l’adoctrinament forma part de l’activitat quotidiana dels governs. Això és el que passa a l’escola amb l’adoctrinament sexual . No es tracta d’educar en la maduració afectivosexual basant-se en coneixements científics i sense vulnerar el dret dels pares a l’educació moral i religiosa dels seus fills, dret que la Constitució sí que reconeix i, per tant, és un mandat obligatori.
El que s’ensenya, en canvi, és la sexualitat d’acord amb determinades ideologies lligades a la interpretació del gènere , i cada cop més a les identitats sexuals, amb un èmfasi especial en la sexualitat recentment. En realitat, el que s’imparteix és una antropologia que té poc a veure amb la condició humana científica, en què els éssers humans ens caracteritzem com a homes i dones, factors constants de la nostra naturalesa amb què naixem i desenvolupem.
En la nova educació sexual, aquesta condició natural desapareix o queda molt supeditada al pur voluntarisme, al desig del subjecte de ser una cosa diferent o variable. En realitat, aquesta concepció ideològica neix com una forma de justificar l’homosexualitat, i més encara, la transsexualitat, per no aparèixer com una excepció molt singular, sinó com una opció oberta entre moltes altres. Aquests punts de vista es poden defensar, però el que no és propi d’un estat de dret és intentar convertir-los en una creença imposada per l’Estat a través del poder executiu.
La Generalitat catalana i el seu afany d’adoctrinar en la interseccionalitat
Una cosa semblant passa amb les administracions públiques. Cada cop més, els funcionaris tenen l’obligació d’assistir a cursos d’adoctrinament ideològic. És el cas actual de la Generalitat i el seu programa de cursos obligatoris sobre la interseccionalitat . Però, què és això tan important que és obligatori per als funcionaris i els contractats, que s’han de formar per mandat del govern de la Generalitat?
La interseccionalitat és un concepte que cerca entendre com s’entrellacen i superposen diferents formes d’opressió o discriminació basades en aspectes com ara la raça, el gènere, la classe social, l’orientació sexual, la discapacitat o l’edat, entre d’altres. Aquest terme va ser encunyat per l’acadèmica i activista Kimberlé Crenshaw el 1989, per descriure com les dones negres experimenten tant el racisme com el sexisme de manera simultània, i com aquestes formes de discriminació no es poden entendre de manera aïllada, sinó que hi interactuen.
Un exemple clàssic que es fa servir és el d’una dona negra que es pot enfrontar al sexisme per ser dona i al racisme per ser negra, i les dues formes de discriminació no se sumen simplement, sinó que es barregen creant una experiència única d’opressió.
Així doncs, la interseccionalitat ens ajuda a veure que les lluites per la igualtat no es poden abordar en compartiments separats. No n’hi ha prou de lluitar només contra el racisme, el sexisme o l’homofòbia; cal tenir en compte com aquestes dinàmiques de poder es creen a la vida de les persones. En resum, la interseccionalitat subratlla la importància de considerar totes les identitats i les experiències d’una persona en analitzar la injustícia o la desigualtat, perquè la discriminació i l’opressió no operen de manera independent.
Una ideologia que destrueix
La qüestió és per què cal aquesta visió tan basada en les identitats, que ja constitueix una ideologia en si mateixa, si ja disposem a l’estat de dret d’una concepció molt més completa basada en la dignitat i els drets humans, que ofereixen marcs amplis i generalment acceptats per abordar qüestions de justícia, igualtat i protecció de les persones?
Aquests conceptes estan consagrats a moltes constitucions i tractats internacionals, i tenen un enfocament integral sobre la naturalesa humana, reconeixent que tots els individus mereixen respecte i protecció pel simple fet de ser persones.
Els drets humans, tal com estan consagrats a les constitucions i als marcs legals, proporcionen un enfocament universal per a la protecció de la dignitat humana i la igualtat. Els drets humans es basen en què tots els éssers humans tenen un valor inherent que ha de ser respectat i protegit, sense discriminació, cosa que constitueix una base ferma i clara per combatre la desigualtat. Tot i això, la interseccionalitat fragmenta i subjectivitza en experiències personals la condició essencial de dignitat humana.
La dignitat humana és la pedra angular dels drets humans, i tots els drets deriven d’aquesta premissa fonamental. Des d’aquesta perspectiva, els drets de qualsevol persona han de ser protegits de manera equitativa, sense necessitat de segmentar sobre la base d’ identitats o experiències personals. Això assegura que tota persona sigui reconeguda com a igual i s’evitin divisions innecessàries entre grups.
La interseccionalitat posa l’accent en experiències particulars d’opressió, cosa que fragmenta el subjecte universal dels drets humans. Es diu que l’objectiu de la interseccionalitat no és fragmentar sinó visibilitzar com l’enfocament genèric dels drets humans amaga aquestes realitats. És com si la realitat fos una qüestió d’ideologia, i no de capacitat per examinar-la sense biaixos ideològics. És com si no hi hagués una traducció concreta en els desenvolupaments legislatius sobre condicions laborals, socials, de raça, gènere, etc.
La idea que els drets humans, per la seva universalitat i aplicació legislativa, amaguen uns drets davant d’altres, no deixa de ser perversa i reaccionària.
El supremacisme cultural de la progressia nord-americana
En realitat, aquesta visió de la interseccionalitat, com indica, sorgeix en un context molt concret, als Estats Units, per abordar les desigualtats a què s’enfrontaven les dones negres. Això pot fer que aquest concepte no sigui sempre aplicable en altres contextos socials, ja que respon a dinàmiques particulars d’aquest país.
Aquest fet reflecteix una pretensió universalista dels conceptes que sorgeixen dels Estats Units, que comporta un supremacisme implícit, un imperialisme cultural. Al llarg de la història, els Estats Units han exportat els seus enfocaments culturals, polítics i acadèmics amb una influència global significativa, sovint de manera desequilibrada. La interseccionalitat, nascuda d‟aquest entorn, forma part d’aquesta tendència d’imposar categories. Està estretament relacionada amb la ideologia woke, una tendència cap a la politització extrema de la identitat i la fragmentació social.
Des d’aquesta perspectiva, les idees que busquen una hipervisibilitat de les diferències personals podrien considerar-se divisives, posant èmfasi en les particularitats en lloc del que uneix les persones, com ara la dignitat humana comuna.
La interseccionalitat és un concepte fràgil si s’analitza des d’una perspectiva crítica que afavoreix un enfocament universalista basat en la dignitat i els drets humans. Les idees que fragmenten massa la identitat humana, especialment quan són exportades des de contextos específics, constitueixen una imposició cultural o ideològica.
Per què la Generalitat dedica recursos a aquesta moda?
En vista de tot això, algú hauria d’explicar per què la Generalitat ha de dedicar ingents quantitats de diners a aquesta moda nord-americana. Hores i hores de treball perdudes per formar-se en interseccionalitat, en lloc d’aprendre bé com atendre els ciutadans d’acord amb les obligacions, les normes i les lleis concretes que existeixen, però que es vulneren sistemàticament.
És un exemple més de com les ideologies progressistes, importades per la moda de cada moment, destrueixen el bon govern i trenquen amb un principi essencial: el govern no pot adoctrinar No pot imposar la ideologia que li agradi en un moment determinat, ni als ciutadans, ni als funcionaris, ni als alumnes, ni a ningú.
Loading ...
