La segona reserva de gas de lutita més important del món fou descoberta el 2010 en el paratge remot de Vaca Muerta, a l’interior de l’Argentina. Aquest dipòsit natural, que ocupa una superfície més gran que Bèlgica, començà a ser explotat el 2018, però amb un obstacle que feia l’activitat econòmica pràcticament inviable: mancava la infraestructura terrestre per a transportar-lo fins a Buenos Aires i des d’allí arreu del món.
No ha estat fins a enguany que un gasoducte de 573 kilòmetres, batejat Néstor Kirchner en honor al president argentí que traspassà precisament l’any de l’important descobriment, ha començat a complir aquesta tasca.
Per primer cop en més de tretze anys, Argentina espera tornar a ser exportador net de recursos energètics gràcies a la tècnica de la fractura hidràulica que permet separar la roca del valuós gas natural.
El govern argentí té moltes esperances posades en les exportacions de gas. Flavia Royón, secretaria d’energia, espera que entre l’any passat i el 2030 Argentina passi d’una balança comercial energètica negativa de 4.600 milions de dòlars a una de positiva de més de 18.000 milions. Una conversió que faria que l’energia esdevingués el segon producte d’exportació després dels béns agrícoles.
Vaca Muerta i Repsol
Vaca Muerta és un nom que porta molt mals records a Espanya, ja que el 2012 la llavors presidenta peronista Cristina Fernández de Kirchner expropià a Repsol la seva filial argentina, YPF. La raó formalment esgrimida llavors fou la suposada manca d’inversió de Repsol en YPF que hauria conduït Argentina a haver d’importar recursos energètics.
Però se sospita que el veritable motiu de la maniobra política fou poder explotar el jaciment sense dependre de Repsol.
De fet, la nacionalitzada YPF, que encara avui depèn del govern argentí, començarà a explotar els 8,7 bilions de metres cúbics de gas i els 16.200 milions de barrils de petroli que Vaca Muerta conté amb una altra empresa local, Tecpetrol, així com amb una filial de la francesa Total.
En qualsevol cas, Argentina necessita desesperadament injeccions de capital estranger. De fet, l’inici de l’explotació de l’immens jaciment no hauria estat possible sense la inversió de gairebé 1.000 milions d’euros feta per la nord-americana Chevron.
Llum al final d’un llarg túnel?
La terrible crisi econòmica que travessa el país ha disparat la inflació fins a l’actual 115,6%, enfonsant el peso argentí, buidant les reserves de divises i generant una nova onada de pobresa en un context que ja era particularment difícil.
A l’octubre Argentina celebrarà eleccions presidencials, que enfrontaran la coalició peronista actualment en el poder amb l’oposició liberal. Tots dos bàndols situen les exportacions de gas en el centre dels seus plans, juntament amb l’increment de la producció agrària que s’espera de cara al 2024 i un dràstic ascens de la producció de liti al 2025, indispensable per a les bateries dels cotxes elèctrics.
Curiosament, doncs, els pretendents a la presidència estan d’acord que la recuperació d’Argentina d’una crisi que sembla eterna passa inevitablement per incrementar les exportacions i fer venir moneda estrangera, això és, atraure grans capitals. Només així es podrà finançar la construcció de nous gasoductes per a transportar el gas de Vaca Muerta a països veïns com Brasil, Xile i Bolívia, i sobretot de les costoses terminals de transformació en gas liquat o LNG, necessari per a l’exportació marítima.
No obstant això, per a materialitzar aquest somni econòmic cal que Argentina mantingui uns nivells molt elevats d’inversió en divises al llarg de la pròxima dècada. I això passa precisament per oferir garanties jurídiques i d’estabilitat a les empreses, precisament el que mancà a Repsol.
Loading ...
