La cimera del G-20 que se celebrà a l’Índia el 9 i 10 de setembre ha estat un gran èxit per a la política d’equilibris que aquest país i el seu primer ministre Modi, manté entre el bloc occidental i aquell que es va formant entorn de la Xina i Rússia.
Sorprenentment, l’estratègia del gegant del sud asiàtic pel segle XXI no sembla massa diferent de la que ja aplicà durant la Guerra Freda, i que consistia a adoptar una posició oficialment “no-alineada” entre els dos blocs enfrontats (en realitat estant més a prop de Moscou que de Washington).
La clau de la “no alineació” era que l’equidistància formal deixava ampli marge de maniobres al govern de Nova Delhi per acostar-se a Occident o a la Unió Soviètica en funció de les circumstàncies, i sempre segons el que l’Índia considerava ser el seu interès nacional.
Al seu torn, tant Washington com Moscou es delien per guanyar-se la simpatia d’un gegant demogràfic i una possible futura potència econòmica.
Aquesta estratègia, adoptada també per nombrosos altres països inscrits en el que llavors s’anomenà “Tercer Món“, donà els seus fruits malgrat la freqüent ineficàcia dels aparells estatals de molts dels seus governs, generalment acabats de sortir de la descolonització.
En ple segle XXI, l’estratègia de la no alineació ha evolucionat per adaptar-se a una realitat actual més “líquida” (com diria Zygmunt Bauman), canviant i inestable.
L’Índia és el país emergent que millor ha aprofitat la rivalitat entre les dues superpotències mundials per afavorir els seus propis interessos.
Els exemples recents són nombrosos: d’una banda, Nova Delhi compra i refina de petroli rus sota embargament occidental per revendre’l a Europa a uns preus molt més elevats, i participa activament al grup dels BRICS, juntament amb Rússia i la Xina.
Però de l’altra banda, l’Índia compra avions de combat francesos i rep amb els braços oberts tant el president nord-americà Joe Biden com les fàbriques de grans empreses nord-americanes que surten de la Xina.
Aquesta actitud, que alguns podrien titllar d’oportunista, ha demostrat tota la seva eficàcia a la cimera del G-20: el primer ministre Narenda Modi ha aconseguit la fita d’una declaració conjunta de tots els països participants, incloent-hi Rússia, la Xina i els occidentals.
Conscient del seu èxit a l’escenari internacional, Modi afronta amb relativa confiança les eleccions previstes a començaments de l’any vinent davant una oposició que l’ataca pel flanc de les mancances econòmiques, i també pel seu nacionalisme marcadament hindú en detriment de les altres cultures presents en el país.
En ple segle XXI la Índia està infinitament millor posicionada per esprémer al màxim el seu potencial
A diferència de les mancances tècniques que el país patia durant la Guerra Freda, en ple segle XXI l’Índia està infinitament millor posicionada per esprémer al màxim el seu potencial i esdevenir, en paraules de Víctor Pou, una “potència equilibradora” entre els Estats Units i la Xina.
Lluny de les crítiques, sovint fetes des d’un prisma occidental, sobre el cinisme que Nova Delhi estaria practicant en tractar amb els dos blocs rivals al mateix temps, el país asiàtic podria jugar un paper molt positiu per a la pau, la seguretat i la prosperitat internacionals.
L'Índia podria jugar un paper molt positiu per a la pau, la seguretat i la prosperitat internacionals Share on X
Loading ...
