Kamala Harris, tàndem de Joe Biden i per tant vicepresidenta electa dels Estats Units, és coneguda per pertànyer a l’ala dura dels progressites nord-americans.
Enmig de l’allau de declaracions d’admiració que ha rebut aquestes darreres setmanes, no hi ha ningú que l’hagi lloat per la seva moderació i capacitat d’unir. Harris arriba a Washington com una liberal de Califòrnia. Això és, com a líder de l’esquerra radical nord-americana.
Si Biden ha aconseguit vèncer Trump en una de les eleccions més disputades dels darrers temps als Estats Units (51% del vot per al demòcrata i 47% per al republicà), és principalment per la seva moderació. La idea de reunir de nou els americans sota un projecte comú és creïble amb Biden. Però gens ni mica amb Harris.
Harris pot suposar per a Biden una constant font de problemes amb els nombrosos catòlics i membres d’altres denominacions cristianes que han votat per ell. Per entendre-ho, cal veure com ha evolucionat el vot cristià entre el 2016 i el 2020, i mostrar en quin sentit Harris és profundament antireligiosa.
El vot catòlic, decisiu en la victòria de Biden
Els diversos sondejos fets sobre el vot cristià en les eleccions del passat novembre mostren com una majoria de persones que s’identifiquen com catòliques votaren per Biden: 51% contra 47% que dispositaren la seva confiança en Trump (dades de NBC News).
Entre els protestants, el suport per a Trump fou àmpliament majoritari: 62% votaren pel candidat republicà contra 37% que ho feren per Biden.
En el cas dels catòlics, el vot a Trump disminuí sensiblement respecte el 2016. Llavors, un 52% dels catòlics votaren per Donald Trump, mentre que tan sols un 44% ho feren per Hillary Clinton. Les xifres del vot dels protestants s’assemblen més a les del 2020: un 56% votà Trump i un 39% Clinton.
Sembla clar que el canvi en la tendència de vot dels catòlics ha sigut decisiu per a la victòria de Biden. Això s’explica en bona part pel fet que Biden es declara catòlic i que, a diferència de Clinton, no és percebut com obertament hostil als postulats morals de l’Església.
L’hostilitat de Kamala Harris vers al catolicisme
El problema per a Biden és que la seva tàndem presidencial és obertament anticatòlica. De fet, Harris ja ha protagonitzat diversos escàndols que mostren el seu rebuig a la llibertat religiosa i de consciència, principis fonamentals als Estats Units.
Al 2018, quan Harris era membre del comitè judicial del Senat, va insistir en apuntar que ser membre dels Cavallers de Colom, una organització de la societat civil catòlica que compta amb dos milions de membres als Estats Units, era motiu suficient per excloure un jutge del poder judicial federal.
Harris plantejà un conjunt de preguntes inquisitòries al jutge Brian Buescher per la seva pertinència als Cavallers. Li exigí respondre a si era conscient que l’organització s’oposava al «dret a decidir de les dones» (llegeixi’s, avortament) i a «la igualtat de matrimoni» (llegeixi’s, matrimoni homosexual).
En definitiva, Harris tractà els Cavallers de Colom com un grup de promoció de l’odi. Al final, el Senat acabà apartant-la i desdient-se plenament dels seus intents de criminalitzar la religió per impedir que un funcionari accedís a un nou càrrec públic.
Harris ha també participat en la redacció de proposicions de llei que restringeixen les garanties a la llibertat religiosa als Estats Units, com la Do No Harm Act.
Durant la campanya presidencial, Harris ha insistit en que es controlin específicament els estats que hagin intentat fragilitzar la jurisprudència generada per Roe v. Wade, el cas judicial que obrí la porta a l’avortament als Estats Units.
Això faria que la legislació pro-vida de nivell estatal constituís una violació equiparable amb l’incompliment de la Civil Rights Act de 1964, la llei fonamental per evitar la discriminació als Estats Units, escriu Michael Gerson al Washington Post.
El més preocupant de tot plegat és que aquestes mesures promogudes per Harris no semblen extremistes als ulls de la nova generació de líders demòcrates. Però sí que ho són en bona part del país.
Amb Harris com a vicepresidenta, atacant constantment des de l’extrema esquerra, el suport dels cristians, i en particular dels catòlics, a la presidència de Biden es podria erosionar seriosament.
Els nombrosos conservadors que han votat Biden com alternativa moderada als excessos de Trump en poder sortir fortament decebuts, i és esperable que una part d’ells es revolti i voti diferent a les properes eleccions.
Loading ...
