França respira més tranquil·la després de l’onada de gravíssims aldarulls de finals de juny que es cobrà més de 5.000 vehicles destruïts i un miler d’edificis cremats, entre locals de les administracions públiques i comerços saquejats.
Aquest episodi, com Converses ha exposat, no es pot explicar precisament per un nivell de desigualtat particularment elevat: França és un dels països amb la distribució de la renda més igualitària d’Europa, i el que més despesa social fa del món.
França ha esdevingut en els darrers anys un dels països més perillosos d’Europa
A pesar d’aquesta constatació, els episodis del passat juny no constitueixen en absolut fets aïllats, sinó que deixen entreveure una crua realitat: França ha esdevingut en els darrers anys un dels països més perillosos d’Europa, amb molts índexs de criminalitat que se situen entre els més elevats de la Unió Europea (UE).
Homicidis i robatoris
Anem a les xifres concretes. Al 2020, segons dades oficials del govern francès recopilades per Eurostat, França era el país amb més homicidis totals (879), per només 719 a Alemanya (a pesar de tenir un 20% més de població) i 285 a Espanya.
En termes relatius, França enregistrà 12,9 homicidis per milió d’habitants contra 8,7 a Alemanya i tan sols 6,3 a Espanya. Les xifres de Itàlia, “el país de la màfia”, són encara inferiors: 4,9.
Però és que a més la definició d’homicidi que recullen les dades franceses és diferent de l’espanyola i alemanya, ja que no inclou les “agressions que condueixen a la mort” de l’individu, fet que evidentment infravalora els números reals d’homicidis a França.
Entre 2016 i 2018, sempre segons les estadístiques oficials facilitades per Eurostat, França era el segon país de la UE amb més robatoris amb violència o intimidació, pràcticament empatat amb el primer, Bèlgica.
En aquest apartat cal dir que Espanya no en surt massa ben parada: segurament per l’efecte turístic, el país se situa en tercera posició d’aquest dubtós podi amb uns 130 robatoris per 100.000 habitants respecte els 150 de França i Bèlgica.
França també era el tercer país on es registren més robatoris de cotxes, amb 250 per 100.000 habitants – xifra que suposa en aquest cas més del triple que l’estadística espanyola (o alemanya).
Una policia i un aparell judicial infradimensionats
A pesar dels escarafalls de l’extrema esquerra i en particular de Jean-Luc Mélenchon, si la policia francesa actua amb contundència és en bona part perquè li manquen mitjans.
Al 2018, els països de la UE dedicaven de mitjana un 2% de la seva despesa pública a la seguretat, tots els nivells administratius inclosos. A França, en canvi, i a pesar de la imatge d’un país fortament policial, aquest percentatge queia fins al 1,7%. A Espanya, en canvi, s’enfilava fins al 2,8%.
Pel que fa al nombre de policies, França en disposava de 3,3 per 1.000 habitants respecte els 3,6 que trobàvem a Espanya. Veient les estadístiques, són diners que el nostre país inverteix amb gran èxit.
Passant a l’aparell de justícia, i altre cop en detriment de la imatge que se sol donar de França com un país amb un excés de funcionaris (que cal afegir, és ben cert en altres àmbits de l’administració pública, com els transports o la cultura), França pateix un dèficit de jutges.
Entre 2019 i 2021, la mitjana europea se situava en 18 jutges professionals per cada 100.000 habitants. França en tenia tan sols 11,1. I en aquest apartat precís Espanya també en surt mal parada, amb només 11,2 jutges, tot i que, com s’ha vist al llarg d’aquest article, tenen significativament menys feina que els seus col·legues francesos, almenys pel que fa als casos criminals.
