França: la natalitat cau en picat el 2023 i el govern reacciona en menys de 24 hores

L’any passat, França enregistrà un descens del 7% del nombre de naixements.

El país que fins fa poc era l’únic d’Europa que es mantenia a prop del llindar de reposició demogràfica (2,1 fills per dona en edat fèrtil), ha passat en una dècada de tenir-ne pràcticament 2 (pic d’1,98 el 2013) a només 1,68 al 2023. França és cada cop menys l’excepció europea i s’acosta a poc a poc a la mitjana de la UE d’1,53 fills per dona (dades de 2021).

Segons l’institut nacional d’estadística de França, l’INSEE, es tracta de l’indicador de fertilitat més baix des de la Segona Guerra Mundial, amb l’única excepció dels anys 1993 i 1994.

L’any passat, la fecunditat francesa reculà per a totes les franges d’edat, incloent-hi les dones d’entre 35 i 39 anys, que eren l’únic segment que mantenia una tendència a l’alça en els darrers temps.

A més, la caiguda en els embarassos ha estat especialment forta entre les dones joves, d’entre 25 i 29 anys. Des de mitjans de la dècada dels 2000, la fertilitat més elevada es concentra en el tram d’edat comprès entre els 30 i els 34 anys, fet que deixa menys temps per tenir el segon o tercer fill necessaris per a mantenir la salut demogràfica d’un país.

Pel que fa al saldo vegetatiu francès, això és, la diferència entre les persones que neixen i les que moren, s’ha mantingut positiu des de la Segona Guerra Mundial, però la diferència es va reduint any rere any.

Comparades amb Espanya, on el saldo vegetatiu és negatiu des del 2017 i la taxa de fertilitat se situà el 2022 en un paupèrrim 1,19 (dades de l’INE), les dades de França semblen encara per tirar coets.

Tanmateix, les males xifres de l’any passat desencadenaren una reacció immediata per part del president francès Emmanuel Macron, que es troba aquest mes de gener en plena reorganització del seu govern.

Macron, a pesar de no tenir fills, és sabedor que un dels principals avantatges amb què compta França respecte als seus veïns de mida comparable (Alemanya, Regne Unit, Itàlia i Espanya), és la relativa bona salut demogràfica.

El 16 de gener, el mateix dia que l’INSEE publicà les noves xifres de natalitat, Macron feu una compareixença vespertina a la televisió on proclamà, ni més ni menys, el “rearmament demogràfic” de França.

Per descomptat, es tracta d’una hipèrbole verbal típica de l’estil grandiloqüent del president de França, però el cert és que Macron presentà dues propostes concretes per combatre els problemes demogràfics, i atenció, que res tenen a veure amb la immigració (el 69% dels francesos es declaren contraris a rebre més immigrants per compensar la baixada de naixements, segons una enquesta recent).

Es tracta d’un pla de lluita contra la infertilitat i d’una “baixa de naixement” allargada de sis mesos i aplicable tant a la mare com al pare. De fet, la ministra de les solidaritats i les famílies, Aurore Bergé (sí, França disposa d’un ministeri que porta “família” en el títol) ja havia previst el novembre passat estendre les prestacions als pares que es volguessin fer càrrec durant més temps dels seus nadons sense posar en perill els seus llocs de feina.

En cas de prosperar, aquestes mesures se sumarien a una bateria de prestacions i avantatges fiscals que França disposa per recolzar la natalitat, i això a pesar que el país feu sota la presidència del socialista François Hollande un greu pas enrere en retirar l’ajuda universal a les famílies amb dos o més fills menors, condicionant-la al nivell de renda.

 Loading ...