El passat 27 de maig els diputats de la cambra baixa del poder legislatiu francès, l’Assemblea Nacional, votaren en primera lectura a favor de la proposició de llei “relativa al dret a l’ajuda a morir” per 305 vots a favor, 199 en contra i 57 abstencions.
Es tracta d’una iniciativa governamental del president Emmanuel Macron presentada l’any passat i criticada per ser un mitjà d’apuntar-se una victòria fàcil en un context que li és cada cop més hostil, així com per a reivindicar el seu “progressisme”.
Macron llançà els treballs preparatius el 2022 amb la instauració d’un “Comitè consultiu nacional d’ètica” que es manifestà favorable a la instauració d’una “ajuda activa a morir” amb la condició de regular-la de forma estricta i que es reforcessin en paral·lel les cures pal·liatives. Una condició aquesta darrera que també s’aprovà el mateix dia a través d’una proposició de llei paral·lela.
La proposició de llei votada pels diputats preveu la instauració d’un “dret a l’ajuda a morir”, sense emprar el terme “suïcidi assistit”, pels malalts majors d’edat afectats per una malaltia greu i que n’hagin expressat la demanda.
Les pròximes etapes de la proposició de llei consisteixen en un examen per la cambra alta, el Senat, i un posterior retorn del text, eventualment modificat o rebutjat, a l’Assemblea Nacional.
El text aprovat en primera lectura ha suscitat la viva reacció de diversos actors de la societat civil francesa, entre els quals la Conferència Episcopal del país i la Conferència dels Responsables del Culte a França (CRCF), que reuneix els més alts representants catòlics, protestants, ortodoxos, jueus, musulmans i budistes.
Aquesta darrera ha denunciat que rere una aparença de voluntat de compadir i regular estrictament l’accés a l’acte letal, el text suposa un canvi radical, ja que autoritza legalment la possibilitat d’administrar la mort, ja sigui per la via del suïcidi assistit (administració de la substància letal pel mateix pacient amb ajut extern) com també de l’eutanàsia (administració per un tercer), capgirant així els fonaments de l’ètica mèdica i social.
A més, la CRCF ha apuntat que les garanties d’una “regulació estricta” promeses no es corresponen amb el contingut real del text. Per exemple, la decisió d’autoritzar l’acte la pot prendre un metge de forma individual, sense procediment col·legial ni avaluació psiquiàtrica. A més, el text preveu un període de reflexió de tan sols 48 hores després d’una instrucció de 15 dies.
La CRCF ha criticat igualment la sobreexposició que patiran les persones més vulnerables i socialment aïllades davant de les pressions externes, induint un sentiment de culpabilitat, de ser “una càrrega” pels altres.
En una societat on els vincles familiars i socials van progressivament debilitant-se, la proposició de llei estableix l’autodeterminació individual com a principi absolut, obviant la dimensió social intrínseca de l’ésser humà. El principi mateix establert per la llei d’un “acompanyament digne” es converteix en una grotesca hipocresia en consistir a presentar l’opció de la mort com una solució.
Els crítics apunten finalment que en els països on s’ha legalitzat l’eutanàsia, les sol·licituds per accedir-hi no han parat de créixer, mentre que s’ha observat una caiguda en les inversions en cures pal·liatives.
Els crítics apunten que en els països on s'ha legalitzat l'eutanàsia, les sol·licituds per accedir-hi no han parat de créixer, mentre que s'ha observat una caiguda en les inversions en cures pal·liatives Share on X
Loading ...
