Així adoctrina el govern de Salvador Illa els nostres fills.
El sistema públic d’ensenyament català ha assolit, en les últimes proves PISA, un resultat d’enderroc que hauria d’encendre totes les alarmes.
PISA 2022 (última edició)
A PISA 2022 —la darrera edició disponible—, per a Espanya hi ha desglossament per comunitats autònomes, amb les mitjanes aproximades següents (matemàtiques / lectura / ciències):
- Castella i Lleó: 506 / 486 / 485 (els millors resultats de l’Estat).
- Aragó: 499 / 487 / 488.
- Navarra: 489 / 492 / 478.
- País Valencià: 483 / 473 / 482.
- Mitjana OCDE: 484 / 472 / 476.
- Espanya (total): 485 / 473 / 474.
- País Basc: 480 / 482 / 466.
- Illes Balears: 480 / 471 / 472.
- Extremadura: 479 / 469 / 468.
- Múrcia: 482 / 463 / 468.
- Catalunya: 477 / 469 / 462.
- Castella-la Manxa: 475 / 464 / 468.
- Andalusia: 473 / 457 / 461.
A partir d’aquestes dades, la posició de Catalunya entre les comunitats participants és clara i preocupant:
- Matemàtiques: zona baixa de la taula; només per sobre d’Andalusia, Ceuta, Melilla, Canàries i Castella-la Manxa.
- Lectura i ciències: també a la part baixa; només per sobre —o amb resultats molt similars— a Ceuta, Melilla i Andalusia.
A més, Catalunya ha patit una forta caiguda respecte del 2018:
- Matemàtiques: −21 punts.
- Ciències: −12 punts.
- Lectura: −22 punts.
En cap de les tres àrees Catalunya arriba ni a la mitjana de l’OCDE (484 / 472 / 476) ni a la mitjana espanyola (485 / 473 / 474).
¿Es pot imaginar res més vergonyós per a un país que havia excel·lit històricament en pedagogia i en qualitat educativa?
Per si no fos prou, hi ha una reforma en marxa que, si no s’atura, significarà una reducció substancial de l’horari de ciències —biologia, química i física—, just el contrari del que el país necessita amb urgència. I, per acabar-ho d’adobar, el màster anunciat en matemàtiques, destinat a millorar la formació del professorat, ha estat suspès.
En paral·lel a aquest enfonsament acadèmic, s’imposa un adoctrinament ideològic de facció, constatable en programes com Coeduca’t, obligatori a primer i segon curs d’ESO.
Als nostres fills se’ls renta el cervell mitjançant missatges com aquests:
- Que la sexualitat és una construcció política, social i econòmica, inserida dins d’un sistema heteropatriarcal i capitalista.
- Que el sexe i la sexualitat són, per tant, construccions polítiques i socials imposades per models normatius hegemònics, i que la lluita per la diversitat n’és una conseqüència lògica, així com els drets associats a aquesta diversitat i la seva reivindicació. Que vol dir canviat el sexe o es pot practicar sexe amb qui vulguis.
- Que els “centres educatius són claus per treballar una mirada “inclusiva” dels valors de la diversitat, fugint de la mirada dominant, hegemònica i heteronormativa.” Traduït: per “diversitat” s’ha d’entendre totes les variants que la ideologia de gènere postula per a l’ésser humà, equiparades al fet de ser home o dona: gai, lesbiana, queer, bisexual, etc… Tots aquests comportaments sexuals són fomentats des de la infància pel Govern de la Generalitat. En aquest context, la paraula “diversitat” no fa referència a diferències culturals, ètniques o socials, sinó exclusivament a pràctiques sexuals sense límits, establerts per la ideologia de gènere.
- Tot això es vehicula mitjançant un llenguatge codificat: inclusió, diversitat, heteronormatiu, patriarcat, interseccionalitat. Qualsevol que llegeixi aquests textos destinats a alumnes de primer i segon d’ESO comprovarà que són de difícil comprensió fins i tot per a adults no familiaritzats amb aquest vocabulari. És una manera de disfressar l’adoctrinament i de suplantar el dret dels pares a l’educació moral i religiosa dels seus fills, imposant una realitat inventada per una ideologia concreta —la de gènere— difosa des de la Generalitat, és a dir, des del mateix Estat, traint així el principi de neutralitat ideològica.
Tot plegat constitueix un abús enorme, perpetrat precisament enmig del col·lapse del sistema educatiu català. Cal posar-hi límit polític, al Parlament. I també al carrer, exercint el dret constitucional a expressar el rebuig ciutadà a una manera de governar absolutament contrària al que hauria de ser una bona educació.
Inclusió, diversitat, heteronormatiu, patriarcat, interseccionalitat. Qualsevol que llegeixi aquests textos destinats a alumnes de 1r i 2n d’ESO comprovarà que són de difícil comprensió fins i tot per a adults no familiaritzats amb… Share on X
