La primera entrega dels fons Next Generation corresponents al 2021, que en l’àmbit de tota Espanya signifiquen 24.198 milions, posen en relleu una vegada més la marginació política de Catalunya.
Aquella xifra s’ha distribuït per tres conceptes. Per transferència directament a les comunitats autònomes, a entitats públiques i directament a convocatòries d’àmbit estatal. Si de la part que li correspon a Catalunya considerem només la primera assignació, per comunitat autònoma, resulta que el nostre país ha rebut el 14%. No està malament, però és obvi que està molt per sota de la nostra aportació al PIB espanyol, pròxima al 20% i de fet ni tan sols arriba al pes de la població catalana del conjunt, que està situat en el 16%. No seria un resultat per tirar coets.
Però el pitjor ve quan es considera l’agregat total del fons amb destí a Catalunya, és a dir, s’afegeixen a l’anterior el corresponent a les entitats públiques i les convocatòries estatals. Aleshores el percentatge cau amb estrèpit i se situa només en el 7,8% del total dels fons. Malgrat que els seus vots són decisius a Madrid, donada la feblesa de la majoria governamental, Catalunya per raons ben misterioses, té el govern més feble de la història per a la negociació amb el govern espanyol. Mentrestant Junqueras, amb una complexió de pell granítica, es permet el luxe d’anar anunciant en la conferència nacional d’ERC que hi haurà pacte per a l’autodeterminació. I a sobre l’aplaudeixen.
Per si això no fos prou, ens hem quedat sense fàbrica de bateries. Qui recorda que fa un any aproximadament la ministra Teresa Rivera va anunciar que aquesta fàbrica se situaria a prop de Martorell, és a dir, als entorns de la Seat? Doncs, no senyor, la fàbrica ha anat a petar a 300 km de distància, a Sagunt, per decisió del mateix grup Volkswagen.
Aquesta fàbrica de bateries donarà feina a 3.000 persones i, per tant, tindrà un impacte extraordinari. Què ha passat entre la promesa ministerial, que és evident que amb el govern Sánchez no representa res, i el succés que ens deixa sense bateries? Doncs la incapacitat i la lentitud de la Generalitat per concretar la seva oferta d’ajuts. Quan València, Aragó i Extremadura van plantejar la seva opinió, aquí encara estaven mirant la jugada.
I per acabar-ho d’adobar, l’aleshores vicepresident de la Generalitat, Aragonès, va decidir no acudir al 70è aniversari de Seat perquè hi era present el rei.
Resum: hem perdut una inversió de milers de milions amb un projecte estratègic com són les bateries que haurien reforçat el paper de Seat en el grup Volkswagen, que ara resulta afeblit. I com que les males notícies, sobretot quan estan relacionades, no venen mai soles, la mateixa Seat ha confirmat que la fabricació del cotxe elèctric comporta un excedent laboral de 2.800 persones i el tancament de la planta de components del Prat per fabricar caixes de canvi manual. No només això, sinó que té poques opcions a adjudicar-se la fabricació el futur motor elèctric perquè Volkswagen s’inclina per Hongria.
El resultat de tot plegat és que hem perdut 3.000 milions en bateries, uns altres tants en llocs de treball, perdrem 2.800 persones en ocupació industrial a la Seat, haurem tancat la fàbrica del Prat i no fabricarem el pròxim cotxe elèctric de Volkswagen fet fora d’Alemanya. El balanç pel govern de Catalunya és senzillament espectacular.
Loading ...
