Fons europeus

Fons Europeus contra la pandèmia, una oportunitat per a modernitzar l’economia espanyola i catalana

L’acord assolit pel Consell Europeu del 17-21 de juliol  per posar en marxa un pla molt ambiciós de recuperació econòmica contra la pandèmia (Fons Europeus)  significa un gran pas en la consolidació del projecte europeu. La resposta comunitària combina un fons de 750.000 milions d’euros (dels que 390.000 són subvencions i 360.000 són crèdits) amb la utilització del pressupost plurianual de la UE per al període 2021-2027, que ascendeix  a 1.074 bilions d’euros. Tot plegat suposa un total de gairebé dos bilions d’euros.

Es tracta d’un acord històric per la situació d’extrema gravetat causada per la Covid-19, pel volum de recursos involucrat  i, sobretot, perquè per primera vegada la Comissió Europea  s’endeutarà, és a dir,  que existirà per primera vegada un deute federal europeu. Un Estat federal ve determinat per tres instruments financers: un banc central, un deute federal i uns impostos federals.  La UE ja en disposa de dos:  un banc central i un deute federal, i es disposa a treballar el tercer.  Ens trobem, doncs, en  un camí sense retorn cap a un  federalisme europeu real i no declaratiu.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Un camí que, com és una constant a la vida de la UE, es fa a través de la superació de  molts obstacles. Després de moltes i esgotadores sessions negociadores, el 10 de novembre la UE ha aconseguit desencallar de manera pràcticament definitiva el paquet financer acordat el mes de juliol, el més ambiciós de la seva història.  El Parlament Europeu i els Estats membres de la UE han acordat els pressupostos per als pròxims set anys.  Això permet posar en marxa el Fons de Recuperació, de 750.000 milions d’euros,  del qual Espanya ja té previstos 27.000 milions en el pressupost del 2021.  No és la llum verda definitiva, però s’hi acosta molt. En l’horitzó queden encara  les amenaces de veto per part de països com Hongria, que acaba d’enviar una carta plantejant un possible bloqueig si es manté la condicionalitat dels fons respecte de l’Estat de dret.

El repartiment dels fons europeus es farà a partir dels projectes que presentin els Estats membres de la UE dintre de les línies d’un pla  d’acompanyament, que  ha de ser aprovat per la Comissió Europea. L’acord de juliol diu que “els plans han d’exposar el programa de reformes i inversions de l’Estat membre en qüestió per al període 2021-2023”. El programa d’acció  de cada país s’articula en dues direccions:  la primera  és l’economia verda, l’energia i el transport; i la segona és la digitalització, el tractament de dades, la computació i la intel·ligència artificial. El mecanisme operatiu adoptat  consisteix a licitar  els projectes, mentre que  uns organismes independents assessoraran la Comissió Europea en la valoració de les propostes presentades.

Els fons del programa, que es denomina Next Generation EU,  suposaran l’impuls de tres eixos d’activitat: salut, transició ecològica i digitalització.  Té una doble finalitat: 1)  reparació del dany causat per la Covid-19, i 2) reconstrucció d’una nova economia basada en la indústria, la tecnologia i la ciència. Europa ho necessita per poder competir en el marc d’una  economia mundial  amb dues potències dominants cada vegada més  enfrontades:  Els Estats Units i  la Xina.

La Comissió Europea va publicar a mitjans de setembre unes orientacions  que proporcionen als Estats membres de la UE  la informació necessària  per optar als 672.500 milions d’euros en transferències directes i crèdits del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que és el pilar principal dels 750.000 milions aprovats el juliol, i que es repartiran en el trienni 2021-2023. S’han fixat quotes per àrees. Un 37 % del pla de recuperació de cada país s’ha de destinar al clima, sigui per potenciar energies netes, ús de renovables, la millora de l’eficiència energètica dels edificis o el transport públic; i un 20 %, a la innovació digital, en despeses com el desplegament de la banda ampla, inclosa la fibra i el 5 G, el desenvolupament de processadors d’última generació o l’adaptació dels sistemes educatius per donar suport a la digitalització.

Els fons europeus signifiquen per a Espanya la possibilitat  de fer un gran salt qualitatiu en el seu model econòmic i social. Arribaran 140.000 milions d’euros, dels quals 72.700 seran subvencions a fons perdut, és a dir, no retornables, i la resta (67.300) seran crèdits. Aquests fons   no pretenen atorgar marge fiscal als governs per a incrementar la despesa.  Són recursos per invertir en la modernització de l’economia. La governança i la gestió del Fons de Recuperació Next Generation EU és un exemple clar dels beneficis de fer les coses bé, pensant precisament en la propera generació i no en les pròximes eleccions, i dels riscos associats a la introducció de criteris estrictament polítics que, per altra banda, farien perillar el seu desemborsament.  La prioritat del Fons és que es presentin projectes ben fonamentats i amb compromisos concrets.

Cal seleccionar, per tant, els projectes a presentar a Europa realitzant una anàlisi rigorosa de cost-benefici social perquè ajudin a reconvertir l’economia espanyola i centrar- la al voltant del món digital i ecològic.  Caldrà invertir mirant el futur i no per tapar forats, amb projectes ambiciosos que aixequin la productivitat. Els diners d’Europa vindran condicionats  a la modernització del nostre sistema productiu, en la línia ja apuntada per l’acord precedent de la cimera entre França i Alemanya del mes de maig sobre un esforç públic coordinat per impulsar la indústria europea. Cal aprofitar l’ocasió i invertir en la modernització del sistema productiu en quatre direccions: energia, automatització, indústries de la vida i indústries digitals, de la informació i de la comunicació. Tot això amb la finalitat que l’Espanya que emergeixi de la crisi sanitària deixi de ser un membre endarrerit de la UE i disposi d’una economia desenvolupada.

Els fons europeus  persegueixen dos objectius: 1) la reconstrucció (ajuts a les activitats i les persones més afectades per la pandèmia), i 2) la modernització (augment de la productivitat de l’economia). S’obre, per tant, una oportunitat magnífica per redreçar els mals tradicionals del model econòmic espanyol, tremendament fràgil i depenent del turisme,  la construcció i el consum intern, tot plegat amb una baixa  productivitat.

Els criteris de la Comissió Europea per avaluar els plans nacionals són tres: 1) que les inversions i reformes plantejades es corresponguin amb les recomanacions específiques per cada país que la Comissió Europea formula anyalment,  2) que contribueixin al pla verd i a la transició digital, i 3) que  suposin un impuls al creixement econòmic.

Per aprofitar bé els fons europeus calen tres requisits: 1) un pla concebut amb visió a llarg termini i a ser possible concertat amb França i Alemanya, tenint en compte que aquests dos països són els que determinen el que es produirà a Europa i qui ho produirà; 2) un consens polític ampli; i 3) que la gènesi, desenvolupament i execució de les actuacions  es duguin a terme en el marc d’una col·laboració sostinguda publicoprivada. Per tant, el pla ha d’estructurar un sistema competitiu de selecció de projectes ben fonamentats,  clars i amb compromisos concrets, sorgit d’un diàleg amb empreses i experts.

La pressió europea pel control dels seus recursos obligaran Espanya a fer reformes més profundes que en el passat. Entre els anys 1980 i 2010 van arribar a Espanya, provinents de la UE, 90.000 milions d’euros, una  transferència molt important de recursos. Malauradament una  bona  part  es varen invertir de manera inadequada. Ara cal evitar que aquest fet  es  repeteixi.  Si els fons europeus que es posaran en disposició del teixit productiu nacional no són adequadament invertits en plans sòlids i contrastats, que la Comissió Europea verificarà, els perdrem. 

La reacció espanyola produïda fins ara no acaba de convèncer a Brussel·les. Hi ha preocupació sobre la capacitat de gestió d’Espanya. La manera de vehicular els fons europeus comença a fer por pel seu caràcter tradicional, consistent primer a identificar grans xifres i en posicionar a tots els sectors  com “necessitats“. Sense criteris clars, sense saber qui o com decidirà, amb quins criteris, amb quins compromisos, el seu abordatge genera dubtes. La gran pregunta és si predominaran altra vegada  posicions poc interessades a afavorir la productivitat, la competitivitat i la innovació. L’enfrontament i la cridòria que es viuen a la política espanyola  tampoc ajuden.

Des de Catalunya hem de col·laborar al fet que els fons europeus s’inverteixin bé. Per començar, ens n’hem de beneficiar nosaltres mateixos de manera correcta.  Espanya ens hi ha de deixar participar des de la lleialtat i la igualtat.  Catalunya ha de defensar una  participació que estigui basada en la política del mèrit industrial, tècnic i científic, procurar que el concurs de mèrits sigui neutre i objectiu, i que les convocatòries siguin transparents. El govern de la Generalitat, sigui del color que sigui, ha d’entendre que el que convé a Catalunya, en tot el que fa referència als fons europeus, és col·laborar amb l’Estat en lloc d’enfrontar-s’hi. L’efectivitat dels fons financers que s’aconsegueixin, tan necessaris, dependrà precisament d’això.

El fet que el govern de Pedro Sánchez s’hagi assegurat l’aprovació dels pressupostos per al 2021, que ja incorporen 27.000 milions d’euros del Fons de Recuperació de la UE com dèiem al principi, és un instrument de gran valor. Malgrat les evidents deficiències i de tractar-se d’uns comptes superats per la realitat, el que compta és que proporcionen una gran estabilitat. Pedro Sánchez ha aconseguit el salconduit per acabar la legislatura, que és la clau per rebre els 140.000 milions d’euros que han d’arribar de la UE. De la gestió d’aquests ajuts dependrà en bona part que s’activi la inversió i la creació d’ocupació. Aquest cicle inversor ha de ser el fonament que possibiliti finalment la reaparició d’un cicle econòmic positiu a Espanya.

La gravetat de la situació econòmica i social a Espanya a conseqüència de la pandèmia exigeix   un canvi radical en el model econòmic espanyol que es basi  en les línies definides per la Next Generation EU i que, al mateix temps, propiciï el desenvolupament sostenible que propugna l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. L’aprofitament adequat dels fons europeus que estan a punt d’arribar significa la gran oportunitat per aconseguir-ho.

La reacció espanyola produïda fins ara no acaba de convèncer a Brussel·les. Hi ha preocupació sobre la capacitat de gestió d’Espanya Click To Tweet

Creus que és coherent l'actitud del govern català d'autoritzar primer i desqualificar després la celebració de l'acte de beatificació de Joan Roig a la Sagrada Família?

Loading ... Loading ...

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú