Fons europeus a Espanya: molta propaganda, poca transformació

Una de les notícies de dimarts 8 de juliol és que la Comissió Europea castiga Espanya amb la pèrdua de 1.100 milions d’euros dels fons Next Generation per haver incomplert el calendari de reformes, especialment pel que fa a la reducció del nombre d’interins a l’Administració Pública i a la fiscalitat del dièsel. Aquesta xifra es descompta del cinquè desemborsament de 24.000 milions d’euros.

Però més enllà d’aquest indici que les coses no van del tot bé, quina és la realitat de l’operació d’ajuda exterior més important que mai no ha registrat Espanya, comparable en termes monetaris amb la que van rebre Itàlia o França amb el Pla Marshall, que va canviar la faç econòmica d’aquells països?

La veritat és que, malgrat que és un fet històric, la seva notorietat mediàtica és escassa. Això és perquè la informació que ofereix el Govern és d’una discreció absoluta, cosa que contrasta amb la seva afició mediàtica a construir grans relats i dona pas a tota mena de suspicàcies sobre la realitat d’aquests fons.

Aplicació: quant s’ha fet servir, quant falta i terminis

• Pressupost total: Espanya disposa de 163.000 M€ (80.000 M€ en subvencions + 83.000 M€ en préstecs) per aplicar fins a l’agost del 2026.
• Executat fins a maig de 2025
  • S’han mobilitzat 53.646 milions d’euros (33% del pla).
  • Aproximadament 48.000 M€ en transferències han arribat econòmicament al teixit productiu.
  • A subvencions no reemborsables s’ha desemborsat el 40% del total (32.000 M€), amb variacions entre comunitats autònomes.
• El que queda per executar:
  • Queden per mobilitzar al voltant de 110.000 M€ fins al termini del 2026.
  • Hi ha retards significatius en projectes com habitatges socials, rehabilitació energètica i el PERTE de semiconductors.

Espanya ha complert poc més d’un terç del total, i amb menys d’un any i mig restant, el risc de no absorbir tots els fons es manté alt. Mal balanç per al Govern.

Transformació del model productiu

• PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica):
  • S’han llançat 12 PERT clau, amb 19.100 M€ ja adjudicats (de 25.600 M€ disponibles).
  • Destaquen sectors com a vehicle elèctric, semiconductors, economia circular.
• Digitalització i transició energètica:
  • Més de 730.000 pimes van accedir al Kit Digital; més de 270.000 vehicles elèctrics subvencionats; la banda ampla ultraràpida arriba al 95% de la població.
  • Hidrogen: 300 M€ a 30 projectes; 1.300 M€ a IPCEI.
  • Iberdrola ha rebut un préstec de 500 M€ per a xarxes intel·ligents i electromobilitat.
• Impacte observat:
  • Segons el Banc d’Espanya, els NGEU haurien elevat el PIB un 2,6% el 2024 i podrien sumar 3 punts fins al 2031.
  • BBVA alerta d’un impacte més limitat de l’esperat: increment del PIB entre 1,2–1,7 punts (enfront de 3 de previstos).
  • CaixaBank: el 45% de les empreses amb projectes NGEU no haurien invertit sense aquests ajuts, concentrant-se en digitalització i R+D.

Avaluació: Hi ha avenços indubtables cap a un model més digital i verd, amb resultats palpables en infraestructures, pimes i xarxa energètica. Això no obstant, la millora de la productivitat general i la transferència cap a sectors d’alt valor afegit és modesta. No hi ha una transformació en allò que continua sent el coll d’ampolla crònic de l’economia espanyola: la productivitat.

Arrossegament d’inversió privada

• Mobilització:
  • S’esperaven efectes multiplicadors alts (1 € públic → 5 € privats), però el real és més moderat: amb dificultat se supera la unitat a l’efecte multiplicador.
  • CaixaBank assenyala que el 45% de les empreses no executarien aquests projectes sense fons; només un 31% ho hauria fet parcialment pel seu compte.
• Instruments financers:
  • FOCO (Fons de Coinversió) gestiona 2.000 M€ NGEU per a inversions privades en deep tech i innovació; ja ha compromès 220 M€, amb objectiu de 1.000 M€ abans del 2026.
  • ICO, BEI i COFIDES canalitzen préstecs per 83.200 M€, dels quals 34.000 M€ van a habitatge assequible i transició verda.

Avaluació: Hi ha efecte arrossegament, encara que molt menor del previst. Hi ha evidència d’inversió empresarial directament associada al pla, especialment en digitalització i R+D. Tot i això, sectors clau com la infraestructura productiva i l’habitatge mostren escassa resposta privada. Ni amb els fons el Govern ha aconseguit un fort arrossegament en la qüestió clau de la construcció.

Reformes estructurals: complertes i pendents

• Compliment de reformes:
  • Ja s’han aplicat el 70% de les reformes compromeses, mentre que només s’executa el 15% de les inversions.
  • Les reformes inclouen la laboral, digitalització, fiscalitat verda i eficiència del sector públic.
• Reformes incompletes o pendents:
  • Fiscal: no equiparació del dièsel amb la gasolina, cosa que va provocar una retallada de 500 M€ en el pagament de NGEU.
  • Funcionarització d’interins: reforma considerada insuficient; retallada de 626 M€.
  • Pensions, governança pressupostària i reforma d’AIReF: tensions amb Brussel·les per més autonomia fiscal.
  • Retards en reformes energètiques, habitatge social i rehabilitació.
• Mesures aprovades recentment:
  • Lleis sobre eficiència judicial, justícia administrativa, prevenció de deixalles alimentàries, bases per a esquemes d’hidrogen.

Avaluació: S’ha fet un progrés important en reformes “toves” (digital,  administrativa), però les reformes més costoses (fiscalitat verda, ocupació pública) segueixen pendents, cosa que ha alentit els desemborsaments i erosionat la credibilitat davant Brussel·les.

Resum comparatiu

Conclusió

• Execució pendent: Queda per aplicar prop de 110.000 M€ en 18 mesos; el ritme actual és insuficient sense canvis dràstics.
• Transformació productiva en marxa: Digitalització, transició energètica i enfortiment de sectors clau consoliden un model més sostenible, però els resultats continuen sent molt insuficients.
• Inversió privada induïda: Existeix, encara que és clarament menor a l’esperada. Hi ha senyals encoratjadors amb instruments complementaris.
• Reformes avançades però incompletes: S’han aprovat mesures rellevants, però aquelles que impliquen més costos o resistència política estan estancades, reduint la credibilitat i el ritme de mobilització.

Conclusió tècnica:

Els fons NGEU han activat una primera fase de transformació (inversions públiques i inici de reformes), però manca la consolidació: cal accelerar l’execució, completar reformes estructurals clau i atraure més inversió privada per assolir l’objectiu de modernitzar el model productiu espanyol.

Si es tanca en els termes actuals, no s’haurà produït la gran transformació de l’economia que la importància dels diners aportats permetia augurar. Haurà servit per injectar creixement al PIB durant uns anys i potser per sostenir més despesa pública com a efecte arrossegament en el futur.

 Loading ...