Sembla una comèdia, una òpera bufa, com prefereixi. Però la realitat és que, fins i tot ara, després d’haver signat l’acord entre el Govern espanyol i la Generalitat –que es pressuposa un acte seriós i formal, amb conseqüències concretes– seguim sense conèixer el contingut del que han pactat: el suposat nou sistema de finançament singular per a Catalunya.
Ja no es tracta que el procés legislatiu sigui incert —una cosa ben possible en un sistema parlamentari—. El que és realment escandalós i suposa una autèntica presa de pèl, és que no sapiguem encara de què va l’assumpte. No ho volen explicar els que ho promouen: la Generalitat d’Illa i el Govern de Pedro Sánchez.
El president de la Generalitat fa un mal servei a la seva missió institucional quan amaga una qüestió tan determinant com aquesta, que a més és resultat de jocs interns dins del mateix PSOE, amb el suport extern d’Esquerra Republicana (ERC).
L’entrevista d’ahir a La Vanguardia a la consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, confirma aquest joc de trilers en què resulta impossible saber on és la boleta.
Vegeu si no el que respon la consellera a una pregunta absolutament lògica: com és possible que hi hagi previsions tan dispars sobre l’impacte econòmic de l’acord, des d’una millora de només 600 milions —menys que la xocolata del lloro— fins a xifres de 25.000 milions?
La resposta és impagable. Primer, afirma que ara és impossible saber què podrà resultar del pacte. Aleshores, en què s’han posat d’acord? En els principis? En un enfocament acadèmic? Que ens perdonin, però l’important aquí no és la teoria: és el resultat econòmic. Si no s’ha pactat una xifra és perquè no ho han volgut fer, o més probablement, perquè no volen explicar-ho encara.
És absurd –i una manca de respecte a la intel·ligència del ciutadà– dir que s’ha acordat un nou sistema de finançament i, alhora, afirmar que encara no es pot concretar com es tradueix això en euros.
La consellera deixa entreveure una segona raó d’interès: que la xifra dependrà de quants diners extra estiguin disposats a aportar el Govern espanyol al conjunt del sistema autonòmic. Ens volen fer creure que el Ministeri d’Hisenda negocia amb Catalunya un model que pretén generalitzar sense tenir ni un càlcul previ de quant costarà? Seria una irresponsabilitat radical, i costa de creure que hagin anat a les negociacions amb les mans a les butxaques i el cap buit de xifres.
Per tant, és segur que ja tenen una idea de la xifra, però prefereixen amagar-la per no agitar les aigües, sobretot pensant en els vots decisius d’ERC i encara més els de Junts, sempre més volàtils.
La consellera fins i tot gosa amb un joc de xifres. Diu: si el 2009, l’últim sistema, l’Estat va injectar 2.500 milions d’euros, ajustant aquesta xifra a l’IPC, avui pujaria a uns 18.000 milions, que arrodoneix a 20.000. Ja tenim alguna cosa concreta. Sense comprometre el Govern, dona una xifra del que es podria esperar.
I què pot significar això per a Catalunya? Encara que no es digui, es pot suposar: uns 2.000 milions, tenint en compte el pes relatiu del PIB català, i una mica més per les singularitats, diguem 2.500 milions.
Però això queda molt lluny de resoldre els nostres problemes. Només cal un exemple: la sanitat catalana arrossega un dèficit estructural d’entre 3.000 i 4.000 milions anuals. El nou finançament, singularitats incloses, ni tan sols serviria per equilibrar els comptes de la sanitat.
Per a aquest viatge, si es conformen, no calia tant de temps, ni tant de traspàs que no arriba, ni tant de funcionari que falta. Només calia reivindicar de manera clara els recursos necessaris —diguem 4.000 milions per a sanitat— i ja està.
Però no: d’aquesta altra manera, l’assumpte s’allargarà i allargarà, sense moure’s gaire del lloc. No es tracta de resoldre, sinó de fer veure que es resol. Després, amb l’ajuda dels mitjans afins i la publicitat a pàgina sencera a tots els diaris, és a dir, amb la propaganda, ja faran la resta fins a arribar a les pròximes eleccions.
I qui dia passa, any empeny.
Pacten un model fiscal per a Catalunya i no poden dir quant costarà. Així es negocia a l'Espanya del 2025.#Trilers #OpacitatFiscal Share on X
Loading ...
