Finançament opac dels experts oficials de drets humans de l’ONU

Aquest estiu, l’ European Center for Law & Justice (ECLJ) va presentar un nou informe sobre el finançament opac dels experts oficials de drets humans de l’ONU, també coneguts com a relators especials. Des de llavors, aquest informe s’ha distribuït a tot el món; ha rebut el suport de diversos experts, però també ha despertat els recels d’altres.

Aquest informe demostra el considerable pes financer adquirit per algunes fundacions privades en el sistema de drets humans de l’ONU. En particular, revela que almenys 37 dels 121 relators en funcions entre 2015 i 2019 van rebre almenys 11 milions de dòlars fora de qualsevol control de l’ONU, principalment de la Fundació Ford, l’Open Society de George Soros i donants anònims.

També revela com les fundacions i els governs actuen per finançar, influir i fins i tot “reclutar” experts. Encara que violen les regles de l’ONU i les lleis anticorrupció, aquestes pràctiques s’han tolerat fins ara, i els experts es consideren intocables, protegits tant per la immunitat diplomàtica com per una forma d’omerta (llei del silenci)

L’informe de l’ECLJ va ser una bomba en aquest entorn petit i silenciós. Cal dir que 28 experts van acordar confiar en el director de l’ECLJ, Grégor Puppinck. Alguns d’ells van trencar el silenci, la majoria de les vegades sota secret, explicant com funciona el sistema, alguns d’ells fins i tot parlant de “corrupció”. Tots van reconèixer que aquest finançament és problemàtic, excepte per als que, òbviament, es beneficien d’ell.

Com era d’esperar, els experts que es beneficien d’aquestes pràctiques, es van afanyar a atacar, de manera violenta, no el contingut de l’informe, sinó a l’ECLJ i al seu director, Grégor Puppinck.

Aquest va ser el cas particular dels relators especials Philip Alston i Martin Scheinin, que van publicar articles ad hominem. Martin Scheinin havia atacat prèviament l’informe Puppinck sobre les ONG i els jutges del TEDH.

Philip Alston, relator especial sobre pobresa extrema, també s’havia oposat prèviament a l’ECLJ en un cas davant la Cort Interamericana de Drets Humans, que encara no ha estat resolt.

Després es va comprovar que Alston havia rebut 600 mil euros de l’Open Society entre 2018 i 2019 i només n’havia declarat 5.000. Aquests atacs van ser transmesos per altres relators, en particular per Olivier de Frouville i per Ahmed Shaheed, els quals tenen en comú que han estat prèviament assenyalats per l’ECLJ per les seves posicions a favor de l’avortament en el marc del  dret a la vida dels primers, i a favor del reconeixement legal de la noció d’islamofòbia per aquesta última. El finançament de Shaheed també és molt opac.

Però va ser el divendres 3 de setembre quan van culminar els atacs a l’informe, durant la reunió anual dels Procediments Especials del Consell de Drets Humans a la seu de l’ONU a Ginebra.

Es va permetre a les ONG intervenir en aquesta reunió, la qual cosa va permetre a Gregor Puppinck presentar breument l’informe. A això va seguir un animat debat encapçalat per la relatora especial Fionnuala Ní Aoláin, qui immediatament va denunciar l’informe com un “atac furiós” als drets humans i “la integritat dels Procediments Especials”. Va ser recolzada pel relator Clément Voule i per algunes ONG: el Centre de Drets Reproductius (un grup de pressió proavortament), l’Associació Internacional de Lesbianes i Gais (ILGA) i la Comissió Internacional de Juristes (CIJ).

Tots tenen en comú que són finançats per la Societat Oberta de Soros. Fionnuala Ní Aoláin va ser una de les principals líders de l’Open Society entre 2011 i 2018. Amb aquesta capacitat, el 2017 va donar 100 mil dòlars a una organització feminista radical (la CWGL) amb l’objectiu explícit  d’influir en una altra Relatora Especial. Aquest mateix any, es va convertir en relatora especial mentre conservava el seu lloc a l’Open Society.

L’any 2017, el mateix CWGL havia contractat a una altra experta oficial de l’ONU, Melissa Upreti, per pressionar l’ONU, és a dir, per influir en altres experts de l’ONU, després que ella hagués treballat anteriorment per al Centre de Drets Reproductius.

D’altra banda, diverses ONG -no finançades per Soros- van intervenir durant el debat per donar suport a l’informe, qüestionant els motius d’aquest atac a l’ECLJ quan l’informe plantejava fets objectius i verificables i demanava una major transparència financera, que hauria de ser obvi per a tots. Aquest va ser particularment el cas de l’Institut d’investigació d’ONG (una ONG proisraeliana també coneguda com a NGO Monitor), el Centre de ciència i dret de la salut i l’organització catòlica C-Fam.

Un dels més persuasius va ser interromput pel recenment elegit president dels experts, el Relator Especial sobre drets LGBT, Víctor Madrigal-Borloz. Aquest últim va intentar desacreditar l’informe tractant d’explicar que els experts “s’autoregulen”.

Es poden veure les parts més rellevants del debat aquí:

La qualitat i rellevància de l’informe també va ser reconeguda per diversos experts que van enviar missatges de suport a l’ECLJ, la qual cosa també va ser agraït pels ambaixadors davant les Nacions Unides.

És molt probable que aquest informe segueixi sent objecte d’acalorats debats, ja que diversos Estats, farts de l’activisme ideològic d’uns pocs relators, volen posar ordre en el sistema.

De fet, Open Society i Ford Foundations no són només els principals finançadors privats dels experts de l’ONU. Igual que en el TEDH, diversos funcionaris d’Open Society també s’han convertit en relators especials, com els senyors Pūras, Baldo o García-Sayan, a més de la senyora Ní Aoláin. I molts altres experts provenen d’ONG que també són finançades per les mateixes fundacions.

És impossible predir quins seran els efectes d’aquest informe, però té el mèrit d’haver destacat un punt central del sistema de poder i influència que exerceix al més alt nivell la xarxa teixida per l’Open Society i altres fundacions similars que constitueixen l’elit de la governança global actual.

 Loading ...