El curs s’acaba i és hora de fer balanç, i aquest no pot ser mesé esgarrifós: Catalunya cau en picat. Aquests són els fets:
Comencem pels més recents:
La crisis de la Covid-19. La situació epidemiològica de Catalunya és resultat de la incapacitat per detectar i actuar bé i a temps sobre els brots inicials, conseqüència alhora d’un sistema sanitari mancat de recursos, però també de previsió. Hi ha una mancança extraordinària de visió executiva. Primer va ser al Segrià i La Noguera, i després, molt mes greu a l’Hospitalet i a la ciutat de Barcelona, per acabar estenent-se a bona part de l’àrea metropolitana.
Tot va començar a empitjorar després de Sant Joan. La causa era obvia: el 13 de juliol la cap d’epidemiologia de la Vall d’Hebron denunciava que mancaven 1900 rastrejadors, i que Catalunya disposava de només 150 professional. A hores d’ara, i malgrat les contractacions, el seu nombre es insuficient. La situació empitjora perquè no es disposa d’un programari informàtic que relligui el call Center dels seguiments, els CAP’s i els rastrejadors. Així es impossible controlar res. El resultat ha estat que Catalunya figura a la llista negre de molts països d’Europa, començant per França. La temporada turística està liquidada, i l’impacte serà terrible quan es faci balanç l’1 de setembre, perquè aquesta activitat significa el 15% del PIB.
Les contradictòries declaracions del President Torra, cridant a la possibilitat d’un major tancament i alhora afirmant que es podia acudir sense problemes, afegeixen desconcert al caos. Per si fos poc, la desafortunada actuació del Departament de Sanitat, i el president Torra culminava amb un incompressible enfrontament amb l’Església i amb el cardenal Omella, pel funeral a la Sagrada Familia, que varen prohibir, mentre a la mateixa hora totes les esglésies de Barcelona celebraven el culta dominical sense cap problema. Incomprensible.
I com tot el que es fa malament es pot complicar, l’actual fase de l’epidèmia, que sobretot afecta a gent més jove passarà a fer sentir els seus efectes sobre la població de risc, pels contagis domèstics, i per tant el mes d’agost, malgrat es controli més be la situació, els hospitals es veuran més pressionats. I en aquestes circumstàncies encararem l’anunciada i temuda segona onada a la tardor.
Les pèssimes dades econòmiques de finals de juliol
Dues dades donen fe del declivi de Catalunya. La primera fa referència a la creixent distancia entre el PIB de Madrid i el Català, un fet de significació històrica. Ja fa dècades que en renda per càpita Madrid supera Catalunya. En termes de renda per llar, el millor indicador de la renda de les persones, el 2018 Catalunya només ocupava la cinquena posició per darrera de Madrid, però la gran novetat és que en termes absoluts sigui la comunitat del centre que superi Catalunya: 239.878 milions d’euros, per 236.739 milions en el cas català. La causa és molt evident. Catalunya s’estanca i cada vegada creix més lentament. El 2000 el PIB català representava el 18,9% de l’espanyol, i Madrid el 17,7% . La diferència entre ambdues era de més de dos punts percentuals (p.p.). El 2019 Madrid s’ha enfilat fins el 19, 3% amb un augment de 1,6 pp, mentre que Catalunya només ha crescut una dècima de punt. El ritme de creixement ha estat casi 20 vegades menor en termes de punts percentuals. I no es tracta només de Madrid, l’any passat Espanya va créixer un 2,0%, i Catalunya un 1,8%, mentre que Madrid ho feia un 2,8%.
La segona mala notícia recent fa referència a l’atur; un milió de llocs de treball perduts en un sol trimestre segons l’Enquesta de Població Activa que eleva la xifra espanyola d’aturats al 15,33% sense considerar tots els treballadors que estan amb un ERTO. Si es consideressin tots aquest l’atur s’enfilaria fins el 35% . En termes de lloc de treball perduts Funcas ho situa en el 19%. En aquesta ocasió aquestes devastadores xifres tenen el seu impacte més gran a Catalunya amb un atur del 12,78% a només 2,55 p.p de la mitjana espanyola. Ha augmentat a Catalunya en relació al trímetre anterior 2,38 p.p per només 0,9 p.p a Espanya, per tant l’atur a crescut pràcticament dues vegades i mitja més a Catalunya que al conjunt de l’estat. I això abans de registrar el gran cop de la temporada turística.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
