la llum

Tots sou fills de la llum

Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem ni a la nit ni a la foscor. 1Ts 5,5

Ens toca viure una època de foscor i tenebres. On hi havia confiança, ara hi ha incògnites; on hi havia referents, ara hi ha buits; on hi havia llum, ara hi ha foscor.

A casa nostra mai havíem tingut al nostre abast el benestar material que tenim a dia d’avui: mai havíem viscut tants anys, mai havíem gaudit d’una ciència tan avançada al servei de la salut, mai havíem disposat de tants béns al nostre abast, mai havíem disposat d’un accés tan instantani al coneixement.

Ara bé, és tot plegat sinònim de vides més plenes i felices?

Defugint del reduccionisme materialista, m’aventuro a respondre que no. Fent una ullada a les vides dels que compartim generació, jovent d’entre 20 i 30 anys a cavall entre els estudis superiors i la consolidació professional, observo que, tot i ser el futur immediat de les nostres comunitats, patim una mena de buit existencial, més o menys profund, amb una forta set de ser omplert de sentit, de destí.

Doncs bé, em disposo a compartir de forma sintètica amb el lector, especialment si comparteix generació amb un servidor, quin ha estat el meu camí en cercar el destí que omple de llum el meu buit.

Tot comença amb un encontre. El meu va ser un 2 de febrer de 2019, dia de la Mare de Déu de la Candelera, festa gran a casa meva, Molins de Rei. A un grup de joves que aquell any ens presentàvem a les eleccions municipals al poble amb una candidatura independent i una sabata i una espardenya, una amiga que ens donava suport ens va proposar que portéssim a la parròquia la imatge de la Mare de Déu des de casa d’un veí. Davant les mirades incrèdules dels vianants, vam avançar pels carrers fins acostar-nos a les escales del temple perquè Mossèn Vicenç, el rector de la parròquia, beneís la imatge i, seguidament, vam entrar i presenciar el ritus d’encesa de les candeles.

Vaig quedar-me mirant fixament la candela que tenia a les mans, com si res més existís en aquell moment. Vaig sentir un fort calfred de cap a peus i amb la pell de gallina vaig sentir una veu interior que deia: és això, és aquí i és ara. Sense acabar de ser conscient del que acabava de passar, vaig seure a un dels bancs de l’església per oir la missa que va celebrar-se a continuació. Les misses a les quals havia assistit en la meva vida es podrien comptar amb els dits d’una mà. Aquell dia la predicació feta pel rector semblava que estigués feta a mida a l’experiència que acabava de viure amb la candela. Així va ser com em vaig trobar amb Déu, el meu primer anunci, en termes eclesials.

Em quedo amb una sola idea. Enmig de la foscor dels nostres dies, Déu il·lumina el nostre camí com la flama d’una candela. Som nosaltres els que fem camí, és Déu qui posa la llum per seguir endavant.

Aquell dia va començar el meu camí de fe. Després d’uns quants mesos de preparació, anomenada tècnicament catecumenat, evocant el camí de conversió dels primers cristians, vaig rebre l’octubre de 2020 els sagraments d’iniciació de la vida cristiana: Baptisme, Confirmació i Eucaristia o Comunió.

Us puc dir que, d’ençà d’aquell fred dia de febrer la meva vida ha fet un tomb, un gir de la buidor a la plenitud, de la incertesa a la confiança i de la foscor a la llum.

I, sabeu què? Que he trobat tanta llum, que no m’hi cap a dins. L’he d’encomanar, l’he de compartir, perquè és el millor que m’ha passat a la vida.

I no, això no és un sermó ni una falca publicitària, d’això se’n diu donar testimoni de la nova vida a través de la paraula. Una nova vida on la fondària del buit i les tenebres que ens fan patir es cobreixen d’una llum que salva, sana i sacia.

I acabo. Aquestes humils lletres pretenen una única cosa, petita i l’alhora gran com una llavor de mostassa. T’encoratjo, estimat lector, molt especialment si ets jove, a què obris, ni que sigui mig pam, la porta del cor, la finestra del seny i la reixa de la rauxa a la llum que cobrirà de claror, consol, sentit i destí la teva vida. Fes camí candela en mà en aquest pelegrinatge que és la vida.

Ets fill, filla de la llum, deixa’t il·luminar i il·lumina el món.

Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. Mt 5,14-16

Iker Freiria i Tomás, a Molins de Rei, la diada de la Mare de Déu de la Candelera de 2022

I, sabeu què? Que he trobat tanta llum, que no m’hi cap a dins. L’he d’encomanar, l’he de compartir, perquè és el millor que m’ha passat a la vida Click To Tweet

Estàs d'acord que l'estel de la Sagrada Família es mantingui apagat per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

 

 

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú