Dos fiascos espacials europeus en una setmana: Galileo fóra de servei i un coet Vega perdut

Fa una setmana que el sistema de navegació per satèl·lit de la Unió Europea, Galileo, es troba fora de servei, i ningú n’ha explicat públicament les causes.

Galileo és un projecte en el qual els Estats Membres de l’UE han invertit 10.000 milions d’euros amb l’objectiu de disposar d’un sistema de posicionament terrestre independent i més precís que l’americà GPS (Global Positioning System).

Galileo, un programa civil a diferència del GPS controlat per l’exèrcit nord-americà, reposa sobre una constel·lació actualment de 22 satèl·lits que experimenta problemes des del passat dijous dia 11 de juliol.

A part de la manca d’informacions oficials sobre les raons de l’averia, no s’ha donat cap data de restabliment del servei, cosa que fa pensar en una anomalia major.

La caiguda de Galileo podria tenir implicacions greus en el futur del programa, que encara s’ha de completar amb quatre satèl·lits principals més i diversos altres que operaran en casos d’emergència.

En efecte, el fet de patir una interrupció total del servei tan llarga quan el seu desenvolupament no s’ha acabat farà baixar en picat les estadístiques de disponibilitat de Galileo, segons apunten experts.

GNSS, (Global Navigation Satellite Systems Agency), l’agència operadora de Galileo amb base a Praga, ha afirmat que els seus equips treballen les 24 hores del dia per aconseguir restablir el servei. També ha indicat, però, que “és massa aviat per confirmar una data exacta de restabliment”.

Tot plegat és poc tranquil·litzador, i s’han ja alçat veus que denuncien l’opacitat de la gestió i explotació de Galileo per la GNSS.

Setmana nefasta per al sector de l’espai europeu

L’averia de Galileo ha vingut acompanyada d’un altre tràgic esdeveniment per al sector espacial europeu: divendres passat, Arianespace, el constructor de sistemes de llançament espacials de l’Agència Espacial Europea (ESA), anuncià que la seva missió VV15 havia fracassat.

Una anomalia en el mòdul de llançament del coet Vega dissenyat a Itàlia que havia de posar un satèl·lit en òrbita causà la pèrdua de l’aparell i el seu llançador. Fou la primera vegada que un coet Vega fallava, després de 14 llançaments exitosos des del primer al 2012.

Els problemes de Galileo i Vega es produeixen quasi simultàniament en un moment en que el sector de l’espai es troba en ple auge: dels 1.700 satèl·lits actualment en servei s’espera passar als 7.000 en pocs anys, molts dels quals seran molt més petits que els actuals.

La irrupció de companyies privades en el sector, fenomen conegut amb el terme “New Space”, accelerarà encara més la carrera espacial. L’espai ja no és un monopoli dels estats, sinó que cada cop més, empreses operadores de satèl·lits, constructores de coets i altres equipaments i especialistes de les telecomunicacions se’l disputen.

Els fiascos recents de dos projecte espacials europeus desperten certs dubtes en el que ha estat ser un dels aspectes més exitosos de la integració europea, i que ha permès al Vell Continent competir directament amb els Estats Units, Rússia i la Xina.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú