FERRMED, el gran lobby europeu del transport ferroviari de mercaderies i impulsor del Corredor Mediterrani

FERRMED és un lobby ferroviari europeu creat l’any 2004, a Brussel·les, per iniciativa privada catalana.

Va néixer com una associació de caràcter multisectorial, amb el propòsit de millorar la competitivitat de les empreses europees a través de l’adopció dels anomenats “estàndards FERRMED“ aplicables al transport ferroviari de mercaderies, l’obtenció d’una millor connexió entre ports i aeroports i els seus hinterlands respectius, així com a través de la promoció del gran Eix Ferroviari de Mercaderies Escandinàvia-Mediterrani Occidental.

Com idea subjacent, figurava des del principi la defensa per elevació a les instàncies europees de la necessitat urgent de la creació del Corredor Mediterrani de transport ferroviari de mercaderies, que va des de la frontera francesa fins a Algesires, passant per Barcelona, Tarragona, València, Múrcia i Andalusia.

L’enginyer català Joan Amorós

L’enginyer català Joan Amorós, doctor enginyer industrial, ha sigut el promotor i l’ànima del projecte des del seu començament. Actualment, és president de l’associació FERRMED, amb seu a Barcelona. Val a dir que tothom que el coneix coincideix que “és un gran pencaire i un patriota català“.

El 23 d’octubre de 2011, el periodista i escriptor Enric Juliana escrivia el següent en un article a La Vanguardia:

“El senyor Amorós representa la secular tenacitat de l’especialista. En una societat com la catalana a la qual no abunden els alts funcionaris de l’Estat, l’especialista entregat a la seva causa és una figura de singular relleu en el diorama català. Movent-se amb habilitat a Brussel·les, l’enginyer industrial Joan Amorós, exdirectiu de Motor Ibèrica, ha assolit posar en marxa un veritable lobby a escala europea a favor del corredor ferroviari del nostre Mediterrani. Des de 2004, data de la seva fundació, l’associació FERRMED, ha sigut el talp que no ha deixat de treballar ni un sol dia per a aconseguir una rectificació de les prioritats que la Comissió Europea va fixar el 2003, marginant -a instàncies del govern d’en José María Aznar i de la Comissaria Europea de Transports Loyola de Palacio- la connexió dels ports mediterranis i prioritzant una inviable travessia central dels Pirineus“.

De l’article d’en Juliana es desprenia que la principal motivació d’en Joan Amorós per crear FERRMED l’any 2004 va ser precisament la decisió de la Comissió Europea de 2003 sobre les prioritats de la Comissió Europea en matèria de comunicacions ferroviàries entre Espanya i França, que en Joan jutjava incorrecte, car contemplava la construcció d’un túnel ferroviari que travessaria el Pirineu central, de dificultosa i cara realització, i per tant de baixa rendibilitat, que a més marginava els ports mediterranis, com Barcelona.

Va pensar que si el Banc Mundial havia estat capaç d’impulsar l’Autopista automobilística del Mediterrani a partir del seu estudi/proposta dels anys seixanta del segle passat, també la Comissió Europea es podria convertir en la gran institució impulsora de la construcció del Corredor Mediterrani de transport ferroviari de mercaderies, a començaments del segle XXI.

En Joan Amorós s’havia jubilat de la NISSAN l’any 2003, on havia ocupat alts càrrecs, com a director de compres o responsable de logística. Havia seguit de prop les iniciatives de la Comissió Europea que podien afectar la seva empresa. Sabia que Jacques Delors, prestigiós president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995, havia sigut el promotor de grans iniciatives d’integració europees, entre les quals destacaven el mercat interior únic, l’euro, però també de les xarxes transeuropees, com les ferroviàries de transport de mercaderies, que interessaven particularment a Catalunya.

FERRMED, el lobby ferroviari europeu

L’activitat de FERRMED a partir de la seva creació l’any 2004 va ser febril. Entre moltes activitats, destaca la realització d’un gran estudi sobre el sistema ferroviari europeu de transport de mercaderies que es va enviar immediatament a la Comissió Europea. Els resultats de l’esforç varen arribar aviat. Gràcies a aquell estudi, la Comissió va acceptar el caràcter fonamental de l’eix Corredor Mediterrani, així com el concepte de “xarxa prioritària“ (fins aleshores només s’havia parlat de “projectes“ concrets).

El Corredor Mediterrani

A partir d’aquí, la primera gran victòria del lobby va arribar l’any 2013, quan es va aprovar una reforma important del sistema europeu de transports, que s’havia creat l’any 2009, i que recollia les idees de FERRMED. Gràcies a la seva activitat de lobby, el Corredor Mediterrani figurava inclòs entre els nou corredors ferroviaris prioritaris. La xarxa europea de transports, també la ferroviària, es va dividir en dues subxarxes: 1) una xarxa bàsica (Core Network), amb nou corredors, entre ells el Corredor Mediterrani, i 2) una xarxa global (Comprehensive Network). Les inversions es devien prioritzar a la xarxa bàsica.

L’any 2015, Joan Amorós declarava:

“El Corredor Mediterrani no és més que la part meridional del Gran Eix FERRMED que, al llarg de 4.000 quilòmetres, uneix Escandinàvia amb la Península Ibèrica. El Corredor Mediterrani a casa nostra és, sens dubte, el més rendible i estratègic. A Espanya les províncies mediterrànies representen més del 40 % de la població i del PIB, el 55 % de la producció industrial, el 50 % de la producció agrícola, el 60 % de les exportacions, el 67 % del tràfic marítim i el 60 % del tràfic terrestre de mercaderies“.

Es mostrava molt crític amb la Comissió Europea per no prioritzar les inversions i per no esperonar els estats membres de la UE a què invertissin allà on fos més productiu i rendible, també des del punt de vista mediambiental. Pensava que, en l’àmbit europeu, s’havia avançat força en l’aspecte conceptual, influït per FERRMED, però no encara en el de les realitzacions.

No veia que les previsions europees es poguessin complir. La Comissió Europea pretenia que l’any 2030 el 30 % del transport de mercaderies a Europa es fes per tren. La realitat era que la mitjana europea estava molt lluny de l’objectiu, prop del 18 %. A Catalunya, el percentatge era més baix i se situava en el sis per cent, mentre el global d’Espanya era del cinc per cent. Joan Amorós declarava: “Està cantat que no s’assoliran els objectius europeus, la urgència de la construcció del Corredor Mediterrani és molt gran, ja hauria d’estar en funcionament fa anys“.

El segon gran informe

Per tractar de superar l’atzucac, FERRMED ha treballat entre 2019 i 2023 en l’elaboració d’un segon gran informe, que ha presentat a finals del mes de novembre de  2023 a Brussel·les.

En aquest informe es declara que caldria potenciar de manera prioritària quatre grans corredors: dos d’est a oest (un de Rotterdam fins a la frontera amb Polònia amb Bielorússia i un altre fins a la frontera hongaresa amb Ucraïna); i dos de nord a sud (un de Rotterdam fins a Barcelona i un altre que passa per Anvers, Milà i Gènova). Segons Amorós, el concepte de “xarxa omnicomprensiva“ (comprehensive network) és una mena de “cafè para todos“ a nivell europeu, insisteix en el fet que cal prioritzar. Es queixa del fet que la Comissió Europea no mana prou sobre els Estats membres, que acaben finalment fent el que més els convé.

FERRMED ha fet públic en aquest darrer informe que el 65 % del trànsit ferroviari es concentra en 18.000 quilòmetres, en els que precisament es troben els hubs o nodes ferroviaris més importants d’Europa. Invertint en el 23 % de la “xarxa omnicomprensiva” s’obté el percentatge més important del valor resultant de la inversió. L’informe també ha posat especialment en relleu, que el hub o node Tarragona-Barcelona és el tercer en importància d’Europa, només per darrere de la conca del Ruhr i la regió de Milà.

l’informe proposa construir 18 noves terminals intermodals a Catalunya per assolir les fites marcades per la Comissió.

“Si no s’hi inverteix fort i ràpid en els nodes clau, el risc d ‘un col·lapse immediat és evident”, ha declarat. Reclama a la Comissió Europea i al conjunt d’estats membres de la UE una inversió addicional de 77.270 milions d’euros fins al 2033 respecte als aproximadament 480.000 milions ja pressupostats. Segons l’informe, a Espanya tant el Corredor Mediterrani com l’Atlàntic són necessaris. El trajecte Irun-Madrid és prioritari en aquest segon corredor. En el cas concret de Catalunya, l’informe proposa construir 18 noves terminals intermodals a Catalunya per assolir les fites marcades per la Comissió.

La conclusió final del document és que a Europa li cal un pla europeu integrat de transport ferroviari de mercaderies, amb criteris de prioritat ben fixats a l’hora d’invertir, “un pla coherent a escala europea“, i que la Comissió Europea vetlli pel seu compliment.

FERRMED ha presentat l’informe a la presidenta de la Comissió de Transport del Parlament Europeu, la francesa Karina Dellin, que ha donat suport a l’ambiciosa investigació realitzada pel lobby.

Karina Dallin ha declarat que “és obvi que encara hi ha molta feina a fer“, i en tot cas ha agraït la feina feta per  FERRMED com a “guia en matèria ferroviària“ d’Europa.

Joan Amorós, per la seva banda, ha conclòs que “el que ara toca és treballar per fer realitat els objectius de 2030, que no s’aconseguiran sense una tasca inversora urgent i prioritària per part dels estats membres de la UE, estimulada i coordinada per la Comissió Europea“.

 Loading ...