El CIS de Tezanos continua en el centre de les polèmiques, agreujades perquè l’última enquesta post electoral de Catalunya, tal com es preveia, va ser un desastre pel que fa al seu encert i un clar exponent de manipulació política.
Ara ha fet públic un altre sondeig un cop coneguts els resultats de les eleccions. És una pràctica freqüent indagar per què s’ha votat d’una determinada manera. Com no podia ser menys, la seva publicació ha comportat crítiques per aspectes deficients de la seva metodologia, i per l’existència de preguntes mal formulades. Però, descomptat el gra de la palla, és una font d’informació sociològica d’interès. Si més no perquè no és habitual disposar d’enquestes amb tantes entrevistes, concretament 4.300 a tota Catalunya, cosa que fa possible, per exemple, conèixer l’opinió de les circumscripcions petites amb un grau raonable d’error, fet que és poc habitual. Al conjunt el marge d’error és de ± 1,6 i el més gran, el cas de Lleida, és de ± 3,9.
Per aquestes raons pensem que és d’interès fer una exploració a fons al llarg de diversos dies d’aquesta enquesta que podeu trobar complerta aquí. Anant més enllà de les quatre referències que els mitjans de comunicació us han ofert, i en alguns casos no de manera prou honesta, si comencem pel principi, que és la millor forma d’entrar en el tema, podem constatar per exemple que el català està molt ben assentat perquè pràcticament tothom l’entén o diu que l’entén, el 98%. La gran majoria afirma parlar-lo amb fluïdesa, el 82%, i encara una xifra molt més gran, el 93%, diu llegir-lo. Només en l’escriptura la cosa flaqueja. Però, venint d’on venim, no està gens malament perquè un 68% afirma escriure’l correctament. Deixant al marge el possible optimisme d’una part de les respostes, la radiografia que ens ofereixen aquestes dades és que la política lingüística de la Generalitat, sobretot a l’escola, ha demostrat la seva eficàcia, i el català avui està quasi totalment normalitzat, perquè només la flaquesa en la capacitat d’escriptura, que seria inacceptable si parléssim del castellà, ofereix un punt flac i encara no massa.
Per a la majoria de la població, la situació general de Catalunya és dolenta o molt dolenta, un 42%. I per un altre 40% és regular. Només un 17% considera que la situació és bona o molt bona. Evidentment, aquestes opinions han d’impregnar l’estat d’ànim general del país en el moment present. I segurament el retard en la formació de govern no ajuda a millorar-lo.
Si ens cenyim a les respostes en les quals l’enquestat es classifica ideològicament, Catalunya és un país únic a Europa perquè està totalment girat a l’esquerra. Un 12,5% es defineix com a progressista, un 14% socialista, un 8,5% socialdemòcrata, i un 3% comunista. Quasi un 40% se situa en l’àmbit de l’esquerra amb els matisos que vulgueu. En contrapartida, els que es consideren conservadors, demòcrates cristians i liberals tot just arriben a la meitat d’aquella xifra. Curiosament en un país dominat per l’independentisme, només un 9% es considera nacionalista. L’ecologisme com a primera bandera no té gaire pes, un 6,5%, i encara menys el feminisme, un 6%.
Aquestes ideologies adjectiven més aviat la primera opció, perquè una altra pregunta de l’enquesta demana si a més de la primera classificació n’afegiria una altra, i aleshores en aquesta, evident, segona divisió, el feminisme es col·loca en primer lloc amb un 9% i l’ecologisme amb un 8,5%. Per tant, podríem dir que entre el subjecte i el complement, el feminisme representa quasi el 16% i l’ecologisme el 15%. Realment no és gaire si es considera, sobretot pel que fa referència a la primera ideologia, que vivim submergits davant una allau i adoctrinament feminista que cada dia omple els mitjans de comunicació i és l’eix principal de la vida política. Vet aquí, però, que el 84% dels catalans no combrega amb aquesta ideologia. Com dèiem a l’inici, d’aquesta enquesta se’n pot treure molt de suc.
Loading ...
