Des del 14 de febrer i fins al 10 d’abril, el Museu de la Ciència CosmoCaixa acull l’exposició Colors del món, que ens acosta a la gran varietat de paisatges del nostre planeta i als colors que els caracteritzen.
A través de 70 instantànies de fotògrafs de National Geographic, la mostra convida els visitants a reflexionar sobre el color, element que ens envolta en tot moment i que és capaç d’influir en la manera com ens sentim i omplir-nos de força, relaxar-nos o emocionar-nos. Per evitar que ens passin desapercebuts tots els tons i matisos dels colors, aquesta exposició els converteix en
protagonistes absoluts.
En les corprenedores fotografies dels bromosos blaus de la llum del matí, dels vívids porpres i vermells de la posta de sol, dels intensos verds dels camps o dels daurats de les fulles de la tardor, els visitants hi trobaran una reflexió molt inspiradora sobre el significat dels colors, les seves qualitats i el seu simbolisme al llarg de la història.
A través de prestigiosos fotògrafs de National Geographic, entre els quals hi ha els multipremiats Joel Sartore, Steve McCurry, Michael Nichols, Lynn Johnson, Jodi Cobb, Paul Nicklen o Frans Lanting, coneixerem les connotacions dels colors en les cultures d’arreu del món a partir de l’àmplia gamma de grocs, taronges, vermells, violetes, blaus, verds i blancs.
Una mínima diferència en la longitud d’ona lluminosa determina que vegem el color vermell o el blau, i la psique humana ha dotat aquests colors de connotacions que s’han generalitzat en les cultures d’arreu del món. La humanitat s’ha sentit atreta pels colors des de temps immemorials. Un dels primers colors que es van buscar és el porpra tiri, utilitzat pels antics fenicis i extret de les glàndules d’uns cargols del mar Mediterrani. Els costos de producció eren tan elevats que només els rics es podien permetre tenir vestits amb aquest tint, cosa que va generar per sempre un simbolisme al voltant d’aquest color, també anomenat porpra reial.
Després de passar pel Museu de la Ciència CosmoCaixa, al juliol la mostra viatjarà a CaixaForum Saragossa i, a més, se’n farà una versió adaptada que itinerarà a altres ciutats d’Espanya com a part del programa d’Art al carrer que duu a terme la Fundació ”la Caixa” per acostar la cultura i la ciència a espais exteriors.
ÀMBITS DE L’EXPOSICIÓ
La mostra dedica un àmbit a cadascun dels set colors escollits i desgrana, a través de deu fotos per àmbit i de petits textos introductoris, algunes consideracions sobre el significat d’aquest color al món.
GROC
Una vista aèria d’un bosc tenyit amb els colors de la tardor al Parc Nacional d’Acadia, a Maine (Estats Units); un granger rastellant el fenc en fileres a l’Estat de Washington (Estats Units), o un petit gelat agafat a l’esquena de la seva mare al Parc Nacional de les Muntanyes Simien (Etiòpia) són algunes de les fotografies que ens deixen veure aquest color en tota la seva esplendor.
El groc és joia. És el sol que il·lumina el planeta i proporciona creixement, calidesa i relaxació. És serenitat. El groc pot desaparèixer en els núvols i acostar-se tant al blanc que un es pregunta si el color efímer era allà. El groc pot simbolitzar l’intel·lecte, ja que la il·luminació d’aquest color brillant és paral·lela a la il·luminació de la ment humana, però també pot simbolitzar la malaltia i la curació.
TARONJA
El taronja és un color que sovint passa per alt, i és que a vegades cedeix protagonisme al vermell i al groc. Hi és en el salt brillant cap als mesos més càlids, però també en la lenta transformació de l’estiu a l’hivern, quan les fulles verdes es tornen daurades i ataronjades. El taronja mostra el seu poder en el crepuscle, com es pot veure en la fotografia d’uns nyus que caminen a prop del riu Zambezi, o en les brases subjacents d’un foc, com mostra una altra instantània del volcà Nyiragongo, a la República Democràtica del Congo. Però també és un color serè, que ens pot recordar la tranquil·litat en el to suau de les túniques dels monjos budistes, com es veu en una altra foto d’un jove monjo a Cambodja.
VERMELL
La natura fa servir el vermell per seduir i mostrar poder i fortalesa. És un color que persevera al llarg de totes les estaciones; fins i tot a l’hivern, quan tot es mor, el vermell viu en el grèvol brillant i les baies d’hivern. Les verinoses granotes de punta de fletxa daurada adverteixen de la seva letalitat els depredadors amb un color vermell brillant. El vermell no és subtil. En la nostra cultura és l’amor, la passió i el foc, com en els focs artificials de Sydney que es poden veure a l’exposició. A l’Índia, d’on podem veure una imatge del festival Holi, significa puresa; tanmateix, a l’Àfrica és el color del dol. El vermell és la sang, com la que cobreix l’esquena d’un devot durant la celebració del dia de l’Ashura.
BLAU
Al nostre planeta, estem constantment envoltats de tons de blau: en un llac és relaxant i al cel ens fa ben palesa la seva immensitat. A l’oceà, en canvi, ens dirigeix cap al fons, cap al desconegut. En són un clar exemple les fotografies d’un gòbid que descansa sobre una cloïssa gegant al llit marí d’Indonèsia o la d’un lleó marí de Califòrnia que busca peixos per alimentar-se en un bosc de
varec a Cortes Bank, una muntanya submarina situada mar endins davant de la costa de San Diego. Des de l’antiguitat, el blau s’ha entrellaçat amb la religió. Es veu en la serena rajola turquesa que hi ha a les mesquites i també en el brillant ceruli que crepita entre els dits de Zeus a la mitologia grega. El blau és poderós i místic.
VIOLETA
El morat és misteriós. Lavanda, pruna, albergínia, tots els tons del porpra són sorprenentment diferents. El porpra és suau però insistent. El veiem a les primeres hores del matí abans que el sol emergeixi a l’horitzó, com en la imatge protagonitzada per una foca de Groenlàndia que descansa sobre el glaç del golf de Sant Llorenç, al Canadà, sota el cel crepuscular, i també, en una altra tonalitat, en el cel quan hi ha una tempesta de llamps, com la que es pot observar en una instantània del cel de Santa Fe, a Nou Mèxic. El porpra retrata la reialesa en els rics tons envellutats de les túniques i les corones reials, o en els centres brillants de les gemmes.
VERD
El verd és una manifestació de vida. És un ressorgiment, una renovació. El primer brot d’una planta de color verd en una extensió de terra significa el renaixement que ve després de l’hivern. A les fotografies, hi veiem l’esplendor del verd al voltant d’un camperol que fa la collita del primer te de l’any al Japó, però també la penúria de quan falta, en la instantània d’una dona que camina per un camp estèril a conseqüència de la falta de pluges monsòniques, que ha provocat la pèrdua de la collita de mill en un estat de l’Índia. Al món animal, els verds també hi són presents, com es pot veure en la imatge d’un mascle de quetzal guatemalenc o en les ales d’unes papallones pièrides verdes a Bolívia.
L’existència de verd mostra salut i vitalitat. El verd ens manté vius a tots. La vasta xarxa verda del nostre planeta exhala l’oxigen que inhalem els éssers humans i forma una relació cíclica de vida i mort que ha de ser protegida i preservada.
BLANC
A l’exposició, una núvia i els convidats ballen al carrer a Skopje, a Macedònia. I és que el color dels començaments i els finals és el blanc. El color de la puresa. Eteri, immaculat i pristí.
Es pot veure la delicadesa del blanc en el plomatge d’algunes aus —com el pingüí reial adult de Geòrgia del Sud que protagonitza una de les fotografies de la mostra. Però també pot ser aclaparador, ja que absorbeix tots els altres colors, com en la imatge de les salines de Bonneville, als Estats Units. És el color del no-res i del tot.
Museu de la Ciència CosmoCaixa, carrer d’Isaac Newton, 26, Barcelona
Horari: De dilluns a diumenge i festius, de 10 a 20 h
Entrada general: 6 euros (inclou l’entrada al museu i a les exposicions)
Entrada gratuïta per a clients de CaixaBank i menors de 16 anys
Loading ...
