La resposta a com van les exportacions espanyoles és en primera instància clara. Van francament bé perquè continuen generant excedent i aquesta és una circumstància que si bé ja fa alguns anys que dura, és insòlita en la història econòmica d’aquest país. Però és clar, les exportacions avui no les podem mesurar de la mateixa manera que en el passat a causa de la globalització i a la formació de cadenes de valor afegit que aquesta ha comportat.
Es fabriquen peces en un país, s’acaben ajustant en un altre i aquest últim és qui registra l’exportació, però una gran part del que ha exportat ho ha hagut de pagar.
Podem pensar que això ja ho registra la balança de pagament, però per tenir una imatge real cal fer un pas més i avui en dia és necessari preguntar-nos com funciona la balança en tecnologia digital i ecològica, que és on es juga el futur i la que marca la diferència entre els països.
I aquí és on plora la criatura perquè si bé el nostre signe en les exportacions globals és positiu, en aquest capítol concret que afecta panels fotovoltaics, bateries, cotxes elèctrics, convertidors estàtics, telèfons, ordinadors i material semblant, el resultat és negatiu i l’evolució també ho és.
El 2019 el dèficit en aquest capítol, el saldo entre importacions i exportacions, va ser de -10,3 milers de milions d’euros. Ha anat creixent lentament i el 2022 s’ha multiplicat fins a assolir l’astronòmica xifra de -17,2 milers de milions d’euros. Aquí hi ha un forat negre que cal corregir si no volem que els nostres intercanvis comercials en el futur es deteriorin encara més.
És evident que el sector de l’automòbil té un pes important, però presenta un punt flac que és la falta de vehicles elèctrics de Seat, una de les principals productores del país. De fet, una dels nostres bases exportadores més sòlides és la indústria del medicament, però és clar sobre ella no podem basar el futur. I molt menys encara sobre els serveis turístics.
A més, cal recordar que aquesta bonança exportadora està molt determinada per la devaluació interna que s’ha produït amb els salaris, una vegada més. L’any 2022 la pèrdua de poder adquisitius dels treballadors espanyols va ser del 5,3%. Hi ha, per tant, unes febleses estructurals importants en el nostre potencial exportador i, com totes les deficiències, seria més lògic esmenar-les ara, que globalment el sector obté bons resultats, que quan l’edifici exportador espanyol torni a trontollar.
Loading ...
