El matí del dissabte 14, un dia fred i assolellat, es va celebrar a l’Aula Magna de la Universitat Abat Oliba la I Conferència Cívica d’Acció Política, amb un total de 177 inscrits. L’acte va comptar amb la presència de noms destacats com Ramon Bosch, Astrid Barrio, Duran Lleida, Sílvia Requena, Remei Gómez, Montserrat Verdaguer i Manel Silva. També hi havia prevista la intervenció de Josep Vila Basas, que va obrir la conferència en nom de la Fundació pel Desenvolupament Humà i Social i del grup Converses.
Entre els ponents principals van intervenir Juan José López Burniol i Josep Miró i Ardèvol, amb dues intervencions centrades en els motius, finalitats i criteris de la conferència, així com Eugeni Gay, qui, en nom de Converses, va clausurar l’acte.
També hi van participar com a ponents dels cinc grups de treball Montserrat Nebrera, Daniel Arasa, Joan Josep Folchi, Javier Mirallas i Carlos Losada. A més, Marc Miró va coordinar els secretaris de cada grup, encarregats de recollir els continguts més característics pel seu consens o, al contrari, pel seu gran desacord, amb l’objectiu de continuar el treball en el període posterior a la conferència, que obre una nova etapa per al grup d’opinió Converses a Catalunya.
Els grups de conversa, entre els quals es van distribuir els assistents, van abordar les següents temàtiques:
- Els partits polítics com a problema. S’ha de refer el sistema de partits catalans?
- Demografia de Catalunya i immigració; família.
- Policrisi i crisi moral.
- Està en crisi Occident i els seus valors? Com ens afecta?
- Quin és l’ordre de prioritat de les polítiques públiques que necessitem?
En la seva intervenció de clausura, l’exvicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay va formular una acadèmica i decidida defensa dels valors i de l’eficàcia de la Constitució com a marc necessari de convivència i garantia de l’estat de dret. Tanmateix, va fer una valoració crítica sobre com aquest estat s’està convertint en un “estat de lleis” on els drets són vulnerats o deformats per les interpretacions que en fa el poder polític.
El conegut notari i col·laborador de La Vanguardia Juan José López Burniol va estructurar la seva intervenció en tres punts: “Per què som aquí, per a què som aquí i com volem ser aquí”. En aquest discurs, va plantejar una crítica a la situació política actual a Espanya i Catalunya, assenyalant una direcció política equivocada marcada per la polarització, el caciquisme partidista, la corrupció i la ineficàcia del model autonòmic tal com està plantejat, tal com va quedar palesa en la darrera conferència de presidents de comunitats autònomes.
Malgrat una economia aparentment sòlida, persisteixen problemes estructurals com l’atur, la crisi educativa i l’accés a l’habitatge. López Burniol va proposar enfortir la societat civil, renovar el “Règim del 78”, transformar el Senat en una cambra territorial eficaç i reduir la polarització per preservar els principis democràtics i els drets fonamentals, cercant solucions inclusives per a Catalunya i la resta d’Espanya. Va remarcar que el propòsit de fer-se presents a l’acte era clar: “Amb respecte en les paraules, gestos i actituds, promovent un debat serè i constructiu. Amb la llei com a marc, la política com a tasca i el diàleg com a instrument, reafirmant la importància d’un marc democràtic sòlid. Sense por al present i amb esperança en el futur, convençuts que un canvi és possible si tots ens comprometem a treballar-hi”.
Josep Miró i Ardèvol va establir set criteris per a la consideració de la gran conversa que significava la conferència:
- Ens enganyaríem, seríem uns falsos pragmàtics, si no reconeguéssim que les arrels dels nostres problemes es troben en l’abandonament dels fonaments de la nostra cultura; en una crisi de valors i virtuts.
- La política actual ha perdut el sentit perquè ja no té com a prioritat construir el bé comú.
- Hi ha un ús indegut de recursos públics.
- Cal construir una alternativa social, cultural i política des de la societat civil.
- Necessitem principis compartits per a una vida millor per a tothom.
- Cal defensar la constitucionalitat per consens i l’estat de dret.
- Necessitem una acció cívica organitzada.
Just abans de la clausura, i després del treball dels cinc grups de conversa, es va celebrar un diàleg moderat pel periodista Josep Martí Blanc amb la participació de la secretària de la Fundació Hay Derecho, i l’advocada de l’Estat Elisa de la Nuez, i el pedagog i filòsof Gregorio Luri, autor de nombrosos llibres sobre ambdós àmbits del coneixement. La discussió es va centrar en una qüestió vital per al moment actual: “Què necessitem ara de la política”.
El millor resultat de la Conferència era l’estat d’ànim dels participants en acabar. Per a molts s’obria un nou camí o almenys una nova perspectiva per afrontar la situació de crisi en la qual la política en lloc de ser un camí de solució per a molts problemes s’ha convertit en un dels principals.
