La crisi sanitària que viu la Xina arran de l’explosió de casos de la variant Òmicron durant el període hivernal, combinada amb la decisió de Pequín de posar punt i final a la seva política de zero Covid, ha posat el món sencer en alerta.
La situació que viu el gegant asiàtic ha suposat el retorn d’un cert nerviosisme que té un gust molt intens de déjà vu. Concretament respecte aquelles setmanes de febrer del 2020 prèvies a l’explosió de casos a Europa i als Estats Units.
L’experiència traumàtica que es patí a continuació farà ja tres anys que va portar als governs europeus i a les institucions de la UE a assegurar i prometre que el Vell Continent es prepararia millor per a fer front a noves emergències sanitàries. Entre d’altres mesures, s’instituí la Unió de Salut Europea.
Com reacciona Europa a l’onada de covid a la Xina?
Confrontada a la primera prova que suposa l’actual situació xinesa, Europa ha reccionat fins ara amb dispersió.
Itàlia fou el primer país europeu que anuncià introduir controls a les seves fronteres per a tots els passatgers provinents de la Xina. La seguiren Espanya i acte seguit, França. Cal afegir que cadascun d’aquests països ha introduït mesures diferents, com mascareta obligatòria als avions, tests negatius abans d’embarcar o tests obligatoris en el moment d’arribar. D’altres, com Suècia, s’hi han sumat.
No sembla estrany que fos precisament Itàlia el primer país europeu en introduir mesures per a protegir-se de nous casos de coronavirus provinents de la Xina: la seva experiència els primers mesos del 2020 fou especialment traumàtica.
Una altra de les raons presentades pels governs europeus que han decidit imposar restriccions és la d’analitzar la presència potencial de noves variants.
Un motiu que no gaudeix de plena acceptació entre la comunitat científica, ja que la Xina, degut a les nombroses restriccions implementades des del 2020, es troba en situació de retard pel que fa a l’aparició de noves variants.
Els científics consultats pel diari Politico.eu també es mostraren escèptics davant la decisió dels països europeus d’introduir restriccions de viatge amb la Xina, apuntant que l’experiència recent ha demostrat que no constitueixen mesures eficaces per prevenir la propagació d’una epidèmia.
Però una tercera raó és la desconfiança que regna a Europa envers la informació provinent de les autoritats xineses. Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en general molt curosa de no assenyalar amb el dit països responsables, ha demanat recentment a la Xina que publiqui informació més detallada de l’estat de l’epidèmia de coronavirus.
No obstant, no tots els governs europeus perceben igual la potencial amenaça sanitària provinent de la Xina. Àustria per exemple s’ha fins ara resistit a introduir mesures restrictives als viatgers xinesos, adduint que afectaria molt negativament les perspectives turístiques de la nova temporada 2023.
No tots els governs europeus perceben igual la potencial amenaça sanitària provinent de la Xina. Share on X
Loading ...
