La Unió Europea augmentarà la pressió sobre els països que rebutgin el retorn dels seus demandants d’asil que no hagin aconseguit permís per quedar-se en sòl europeu.
Aquesta és una de les mesures proposades per la Comissió Europea i esperades des de fa temps per tal de regular millor l’aflux de immigrants i demandants d’asil a Europa.
S’espera que el paquet complet, que s’anunciarà la setmana vinent, se centri en incentivar els països d’origen dels immigrants a fer-los retornar. Aquests incentius seran tant positius com negatius.
Per exemple, d’una part Europa proposarà inversions als països d’origen en matèria d’educació. I de l’altra, si aquests mateixos països no es fan càrrec dels seus ciutadans rebutjats a Europa, hauran de fer front a una retallada dràstica dels visats Schengen concedits als seus ciutadans.
Les noves mesures volen sobretot evitar noves crisis relacionades amb la immigració i l’asil, com l’incendi que arrasà el campament de Moria a l’illa de Lesbos, Grècia.
La comissària europea pels afers interns de la Unió, Ylva Johansson, afirma que «la situació a Moria demostra el fracàs de la política sense un sistema europeu comú de migració i asil».
Fins ara, els esforços europeus per donar una resposta unitària a la crisi dels demandants d’asil i immigrants irregulars ha fracassat. Sobretot per les posicions diametralment oposades dels estats membre.
Si bé els 27 no s’han encara posat d’acord per aprovar un pla de gestió eficaç dels demandants d’asil, la posició de països com Hongria, que aposten essencialment per evitar més arribades de immigrants sobre sòl europeu, compta cada cop amb més suports.
Així doncs, el nou pla posarà l’accent en que els demandants pels quals la seva petició d’asil hagi estat rebutjada retornin als seus països d’origen.
La qüestió és urgent perquè el retorn dels immigrants irregulars als seus països d’origen ha passat del 35,6% al 2018 a un 31,5% al 2019 segons les dades oficials. Això vol dir que més de 2 de cada 3 demandants d’asil rebutjats segueixen sobre sòl europeu. Per tant, de forma il·legal.
Una de les principals dificultats a fer-los retornar és el rebuig dels seus propis països. En resposta a aquesta negativa, la Comissió preveu aplicar una norma aprovada aquest any que li permet reduir dràsticament les quotes de visats concedits al país.
Johansson, una social-demòcrata sueca, espera que aquestes mesures permetin per fi des-dramatitzar en certa mesura els debats entorn de la immigració il·legal.
Altres mesures del paquet inclouran possiblement algun mecanisme de «solidaritat obligatòria» respecte els països de primera línia a l’hora de rebre immigrants irregulars, com Grècia, Itàlia, Malta o Espanya.
La comissària europea pels afers interns de la Unió, Ylva Johansson, afirma que la situació a Moria demostra el fracàs de la política sense un sistema europeu comú de migració i asil Share on X
Loading ...
