Un cop l’eurogrup ha aprovat el pressupost dels 500.000 milions d’euros per ajudar els països afectats pel coronavirus, cal decidir a qui i com es destinaran exactament. És amb aquest objectiu que els ministres de la zona euro es tornaran a reunir el proper 23 d’abril per considerar el contingut precís del paquet econòmic.
Segons el president del eurogrup, el portuguès Mário Centeno, «la proposta conté mesures atrevides i ambicioses que haurien estat impensables fa tant sols unes setmanes». No obstant, romanen nombroses incerteses. Quines són?
Què conté l’acord de principi actual?
L’acord dels ministres de la zona euro estipula que qualsevol país de l’euro podrà disposar d’una línia de crèdit de la branca de rescat bancari de la UE d’un valor equivalent al 2% del seu PIB. La condició serà utilitzar els diners per cobrir costos relacionats amb la salut.
A més a més, els ministres també acordaren un fons de 200.000 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions per ajudar les empreses europees ofegades per la manca de liquiditat, així com un pla temporal de 100.000 milions més per ajudar a pagar prestacions d’atur.
Finalment, els ministres signaren un acord de principi per un «fons de recuperació», sense precisar en què consistiria.
Els diners són suficients?
Com sempre que es parla de política macro-econòmica, les xifres són vertiginoses. Però mig bilió d’euros es poden acabar ràpidament en un mercat de varis centenars de milions de persones.
Varis diplomàtics implicats en les negociacions han admès que desconeixen si la xifra serà suficient per evitar un xoc econòmic irreparable per la zona euro.
Mig bilió d’euros es poden acabar ràpidament en un mercat de varis centenars de milions de persones Click To Tweet
On sembla que hi ha acord és en afirmar que els diners permetran de superar la sotragada inicial causada pel confinament massiu arreu d’Europa. Però es podrien acabar abans de finals d’any, cosa que faria necessari un segon pla a finals d’estiu.
Hi ha experts que es mostren optimistes. Holger Schmieding, economista en cap del banc alemany d’inversió Berenberg, afirma que els diners de la UE combinats amb els plans nacionals haurien de ser més que suficients per finançar el dèficit, compensar els sectors econòmics més afectats i pagar les prestacions d’atur.
De totes formes, és evident que els governs europeus hauran de prendre decisions dures per decidir a quines indústries aniran la major part dels diners. Sectors com el turisme es troben entre els més afectats però tenen un potencial de innovació relativament escàs. Cosa que els fa menys estratègics a llarg termini malgrat que donen feina a moltes persones a països com Espanya.
Què es discutirà el 23 d’abril?
La discussió se centrarà en l’esmenat «fons de recuperació», que roman la gran imprecisió que conté l’acord de principis d’abril.
Serà sens dubte una negociació difícil, on els països partidaris de la austeritat filaran molt prim per vigilar que els països del sud no escapin de les seves obligacions de control del dèficit.
L’acord actual no concreta ni el contingut ni l’abast del fons de recuperació, tot i que afirma que es tractarà d’un instrument «temporal, dirigit i proporcional als els costos extraordinaris de la crisi actual».
Els bons europeus segueixen sent un tabú
La campanya d’un grup de països del sud d’Europa, com Itàlia, França i Espanya, en favor dels «coronabons» ha no obstant fracassat un cop més davant l’oposició dels «frugals» constituïts pels estats membre del nord, com els Països Baixos o Alemanya. La seva possibilitat no fou ni tan sols citada en l’acord de principi.
Els «coronabons» no són altre cosa que la versió actual dels controvertits eurobons discutits durant la darrera crisi financera.
Els eurobons són títols de deute públic emesos pel conjunt de països de la zona euro. Al ser avalats tant pels països rigorosos en el control del dèficit públic com pels que carreguen amb un fort deute, permetrien als darrers finançar-se a través del Banc Central Europeu de forma avantatjosa respecte als interessos exigits a canvi dels seus bons nacionals.
Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
