Donald J. Trump ha infligit una dura derrota a la seva rival demòcrata Kamala Harris, tot i comptar aquesta última amb més del doble de fons de campanya provinents, en particular, dels grans donants.
Europa, per la seva banda, surt doblement derrotada després de les eleccions nord-americanes del passat dimarts 5 de novembre.
D’entrada, el programa electoral de Trump preveu redoblar polítiques econòmiques, fiscals i de defensa que posaran en dificultat el Vell Continent.
Però és que, per l’altra banda, els líders europeus s’han bolcat durant els quatre anys d’administració Biden a -col·loquialment- fer la pilota al president i la seva adjunta Kamala Harris. I, en el cas d’aquesta darrera, prenent el seu partit durant la campanya electoral (un error que també sembla haver comès, per cert, el president ucraïnès Volodímir Zelenski).
D’entrada, no s’entén que els líders europeus hagin lloat fins a l’avorriment un president que ha seguit la mateixa línia proteccionista que el seu predecessor i alhora successor, impulsant projectes que han rebut escassa atenció mediàtica a Europa. Entre aquests destaca la Inflation Reduction Act (IRA), una llei que preveu immenses facilitats a les empreses que desviïn inversions d’altres països cap als Estats Units.
Durant el mandat de Biden la Unió Europea no ha estat capaç de resoldre les importants disputes comercials que manté amb els Estats Units, per exemple sobre els subsidis respectius a Boeing i Airbus, sobre l’alumini i l’acer o sobre les subvencions als cotxes elèctrics.
Tampoc s’entén l’absència d’estratègia europea en matèria d’energia davant la guerra d’Ucraïna, que ha beneficiat enormement el sector del gas i petroli estatunidencs en detriment de les empreses i consumidors europeus, que han vist els preus disparar-se. I si no, que li preguntin a la indústria alemanya, sumida en una crisi sense precedents.
L’arribada de Trump no només suposarà una expansió d’aquestes polítiques, cosa que ja era previsible, sinó que el cec suport europeu als polítics demòcrates i la crítica burlesca al republicà constitueixen una crida a la venjança.
És esperable que Trump no posi punt final a l’IRA a pesar de ser una mesura de Biden, i ja ha anunciat que vol estendre el mateix principi bàsic a altres sectors. Per exemple, el republicà ha exigit que els fabricants automobilístics europeus “esdevinguin” nord-americans implantant les seves fàbriques als Estats Units.
Goldman Sachs ha advertit que l’euro podria perdre fins a un 10% del seu valor davant del dòlar si Trump tira endavant el seu programa d’aranzels massius, i les grans empreses europees podrien veure els seus beneficis retallats fins a un 5%.
Trump facilitarà encara més les exportacions de petroli i de gas natural. En aquest cas, un increment de l’oferta podria anar en un primer moment a favor dels europeus. Efectivament, part de l’elevat preu del gas s’explica per la decisió de Biden d’aturar nous projectes de gas natural liquat als Estats Units. Alhora, però, Europa estendrà la seva dependència dels Estats Units a un altre sector, el del subministrament energètic.
Loading ...
