Estem davant la setena onada de covid?

El sempre polèmic científic Oriol Mitjà ha declarat que estem a l’inici de la setena onada. Seria la conseqüència de la nova estratègia de “gripalitzar” la covid; és a dir, tractar la pandèmia de la mateixa manera que ho fem amb la grip, sense declaracions de contagis, quarantenes ni mesures de prevenció específiques.

És una moneda a l’aire, i pot sortir cara o creu, com es constata escoltant les contradictòries interpretacions del mateix món sanitari i científic, perquè és evident que el SARS-CoV-2 no és una grip, sinó un coronavirus que encara no coneixem prou bé. La seva continuada presència entre nosaltres significa també la facilitat perquè continuï el seu procés natural de mutacions, que tenen com a finalitat evolutiva contagiar més i millor, com ha passat amb la variant de l’òmicron.

No és gens clar que una major capacitat de contagi s’uneixi a una menor letalitat. Aquest interrogant està sobre la taula. En aquest sentit, no sembla lògic que el criteri de la mortalitat acumulada i de l’excés de mortalitat no s’introdueixi com una variable necessària en l’amidament de la dinàmica de la pandèmia. Ara, desmantellats tots els sistemes de control, millor o pitjor, tot queda reduït al control del contagi entre els majors de 60 anys, i l’índex d’ocupació d’hospitals i UCIs. El problema radica que aquests dos últims indicadors estan al final del procés i quan arriben a xifres preocupants vol dir que la bola de neu de la covid ha crescut molt i ja no es pot aturar amb facilitat.

Ara, els ingressos a hospitals creixen substancialment. Han augmentat un 70% en menys d’un mes, quan el 2 d’abril es va registrar la xifra més baixa d’hospitalitzats a planta, que és una magnitud de creixement superior a les onades anteriors. És cert, però, que al mateix temps la xifra a les UCI és també la més baixa de tot aquest període, de manera que hi ha hospitals que només tenen 1 o 2 ingressats.

Què és el que ens pot deparar el futur? Ara estem apreciant l’impacte de la fi de les quarantenes; és a dir, el fet que persones que són portadores es traslladin i treballin amb tota llibertat i, per tant, es converteixin en possibles focus de contagi. Encara no hem experimentat l’efecte potencial de difusió del coronavirus que pot haver provocat la Setmana Santa, i ens ha d’arribar amb més retard encara el tercer factor que és la desaparició de les mascaretes als interiors.

La combinació d’aquesta seqüència al llarg del temps pot multiplicar els casos en el transcurs de les pròximes setmanes. Juny serà, en aquest sentit, un mes determinant per veure si el panorama es complica en excés. Cal considerar que com les UCI són l’últim esglaó que registra la magnitud dels contagis, no començarem a veure els possibles efectes fins a ben bé mitjans de maig. Com dèiem al principi, els governs han llençat una moneda a l’aire i ara caldrà veure si abans de les vacances surt cara o creu.

Juguen a favor del control, el bon temps que facilita els àmbits exteriors i l’elevat nivell de vacunació sobretot en les persones més grans de 60 anys, que són les més perjudicades. Juga en contra la progressiva pèrdua d’immunitat de les vacunes a conseqüència del pas del temps. A Itàlia, per exemple, ja s’ha començat a aplicar la quarta dosi a la població més gran. Juga en contra també les celebracions massives d’espectacles musicals i d’altra mena que són pròpies de la temporada que ara comença.

Cada vegada més emergeix la impressió que el relaxament governamental en les mesures ve determinat perquè la mortalitat en termes d’impacte significatiu es produeix en persones de 70 anys en amunt, és a dir, que ja són marginals en el sistema productiu, però que si aquest impacte, com passava amb la grip espanyola del 1918, es donés sobretot en la població més jove, l’activa, les mesures serien molt més restrictives.

Sigui certa o no aquesta sospita, la veritat és que els fets l’acompanyen. D’una manera silenciosa, però tangible, en aquest moment s’estan produint una altra vegada nombroses situacions de contagis massius en residències i en espais habitats per persones grans. És cert que la mortalitat és molt menor, però es manté ben present. La qüestió és si una vegada més, i serà l’enèsima, les mesures del govern han pecat d’optimisme, és a dir d’irresponsabilitat.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Mantindrà Aragonès el seu ultimàtum a Sánchez o bé votarà a favor seu a la primera ocasió que tingui?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú