Segons una enquesta feta a 183 economistes nord-americans, europeus i xinesos pel Financial Times, més del 75% espera que els Estats Units mantinguin o ampliïn el seu avantatge en matèria de productivitat respecte a la resta del món durant els pròxims anys. I gairebé la meitat (un 48%) s’inclinen per la segona opció.
Els factors clau que permetrien als EUA consolidar-se com el líder absolut de l’economia del segle XXI són la intel·ligència artificial, els mercats de capital abundant i l’energia barata.
Com Converses ha abordat en diverses ocasions, el creixement de la productivitat, que mesura l’eficiència amb què els recursos (inputs), com les hores de treball, es converteixen en productes econòmics finals (outputs) és fonamental per mesurar el progrés econòmic real.
Així, són les millores de productivitat les que permeten a les empreses apujar salaris i expandir beneficis, amb la consegüent millora del nivell de vida i potencial d’inversió respectivament.
Doncs bé, segons dades de l’OCDE, la productivitat del treball als Estats Units s’incrementà un 10% entre 2019 i 2024 gràcies a un progrés tecnològic ràpid i a una reassignació dels llocs de treball durant la pandèmia de la Covid. Durant el mateix període, aquesta s’ha mantingut pràcticament estancada a Europa (i a Espanya ha reculat en el que portem de segle).
Alguns dels economistes entrevistats pel rotatiu britànic han afegit que Europa corre el risc de quedar-se encara més endarrerida a causa de diversos factors.
El primer i més destacable, perquè no fa referència a la tan criticada obsessió reguladora europea (i que els economistes també assenyalen àmpliament), és que l’economia del Vell Continent és forta en sectors “tradicionals”, com la construcció, automòbil, la indústria química i la producció farmacèutica.
Alguns d’aquests es mantindran previsiblement estables en el temps, però no es pot esperar que esdevinguin grans vectors de creixement futur (per exemple, la producció de substàncies químiques). D’altres, com l’automoció, estan en plena transformació i Europa ha perdut clarament l’oportunitat de mantenir el seu lideratge mundial.
Seguint amb el gravíssim cas de l’automòbil, la Comissió Europea cometé un error garrafal, que Ursula von der Leyen segueix eludint, en apostar-ho tot a l’automòbil elèctric: intentant satisfer Brussel·les, els fabricants europeus es troben avui immersos en una crisi pràcticament existencial, i la Xina disposa de tots els ingredients per consolidar el seu domini sobre les marques europees.
Finalment, altres sectors d’elevat valor afegit com el farmacèutic han pecat de manca d’inversió i innovació. Als Estats Units està apareixent una nova generació de medicaments i principis actius basats en la recerca de molècules per intel·ligència artificial que poden desbancar els gegants europeus del sector a mitjà termini. En aquest àmbit, la preocupació a Suïssa és important.
Per acabar, un parell més de dades que mostren la fortalesa econòmica dels Estats Units i la feblesa europea.
La inversió durant el segon trimestre del 2025 als EUA s’incrementà un 24% respecte al mateix període del 2019, mentre que es contragué un 7% durant el mateix període a l’eurozona, segons Oxford Economics.
De cara al 2026, l’OCDE preveu que l’economia nord-americana sigui altre cop la que més s’expandeixi entre els països del G7, impulsada per les inversions tecnològiques i els guanys borsaris.
A pesar de les mesures preses per Donald Trump en matèria d’aranzels, els economistes interrogats pel Financial Times no contemplen que els Estats Units perdin bufera en els pròxims anys.
De cara al 2026, l'OCDE preveu que l'economia nord-americana sigui altre cop la que més s'expandeixi entre els països del G7, impulsada per les inversions tecnològiques i els guanys borsaris. Share on X
