Des de la sortida dels Estats Units del acord nuclear amb l’Iran, volguda pel president Donald Trump, el règim d’aquest país de l’Orient Mitjà ha dut a terme una política exterior cada cop més agressiva, fins al punt de dur a terme accions desesperades, la darrera de les quals abatre un avió comercial per error.
Aquesta actitud s’explica en bona part pel immens pes que tenen les sancions nord-americanes sobre l’economia del Iran. Les penuries materials i falta de perspectives generen un fort descontentament civil, que el règim sembla voler evitar desviant l’atenció pública cap a enemics exteriors i una sagnant guerra de influència regional.
Però els efectes de les sancions econòmiques dels Estats Units és deixen sentir igualment -tot i que de forma molt menys forta- entre els seus socis i inclús aliats. Potser l’exemple més clar d’això sigui el conjunt de sancions imposades contra Rússia.
Recentment, Trump ha signat un decret presidencial cridant a congelar els actius de les empreses impulsores del gasoducte Nord Stream 2. Es tracta d’un projecte que permetre l’exportació de gas de Rússia a Alemanya evitant els països d’Europa de l’Est que mantenen una forta animadversió envers Moscou, com Polònia, Ucraïna o les repúbliques bàltiques.
Els efectes del text foren immediats, i una de les empreses implicades en el gasoducte, la suïssa Allseas, aturà els treballs a finals de desembre.
Rere les sancions al Nord Stream 2 s’amaga sens dubte la promoció de les exportacions de petroli i gas nord-americanes, tot i que siguin més cares que les del seu rival rus. En efecte, des del setembre passat, els Estats Units han esdevingut un exportador net de petroli.
La major part dels grans grups industrials europeus, que tenen importants interessos als Estats Units, haurien pres la mateixa decisió que Allseas per tal de protegir-se.
Aquest fou el cas, per exemple, del banc francès BNP Paribas, que fou condemnat sota el mandat de Barack Obama a pagar una multa de 9.000 milions de dòlars pels seus negocis al Sudan i l’Iran.
Es calcula que en total, les empreses europees han pagat uns 40.000 milions de dòlars durant la darrera dècada en matèria de multes imposades pels Estats Units per incompliment de la seva política de sancions.
Les sancions de Washington actuen doncs com una veritable limitació als interessos econòmics dels altres països, ja siguin aliats o rivals. Afecten també de retruc les seves decisions de política estrangera, pel que es poden considerar en certa manera com una ingerència en els afers i la sobirania dels altres estats.
Això, però, no hauria de sorprendre massa a qualsevol lector interessat en política exterior, ja que és ben sabut que en matèria de relacions internacionals, inclús més que en política interna, el que realment compta són els equilibris de poder entre els actors.
