Estat d’alarma a Barcelona

Al final Colau no ha tingut més remei que convocar la Junta de Seguretat per afrontar l’extraordinària situació delictiva i de violència que viu Barcelona. Cal subratllar que ho fa sense que estigui constituït el nou cartipàs municipal, és a dir, el govern de la ciutat. No hi ha, per tant, designat qui serà el responsable polític de la seguretat a la ciutat, càrrec que en l’anterior consistori requèia en la pròpia Ada Colau perquè aquesta no va voler delegar les seves funcions en cap regidor. El resultat de la seva capacitat està a la vista.

Des de la mort d’una alta representant del govern de Corea en visita oficial a Barcelona a causa d’un robatori per estrebada, s’han produït multitud de successos alarmants. El dissabte passat de matinada quatre adolescents van agredir un home per robar-li la cartera al carrer del Call. A la mateixa matinada de dissabte una persona que circulava en bicicleta pel Paral·lel també va ser agredida per robar-li el mòbil. Un atracament amb arma de foc es va produir a un bar d’Horta-Guinardó per endur-se’n la recaptació. Les pistoles han aparegut en tres ocasions més si be el cas més greu i més alarmant és el de la perruqueria de Sarrià on va ser assassinat un home per causes desconegudes. Dimarts dos turistes van denunciar el robatori del seu rellotge d’alta gama a Ciutat Vella, per aconseguir-ho cinc  joves es van llençar sobre ell fins aconseguir el rellotge. Una segona víctima també va ser agredit per quatre joves per a robar-li un Rólex. També en aquests últims dies un taxista va ser ferit de gravetat al Carmel després de ser envoltat per un grup de joves que estarien assetjant la seva filla.

La llista podria continuar, no és únicament en el cas de Barcelona sinó també en el seu entorn. Ara s’ha sabut que els mossos van dissoldre al mes de juny un enfrontament entre joves a l’Hospitalet de Llobregat que va donar com a resultat tres ferits i tres detinguts. El més greu de tot però va ser que per la violència del conflicte, la policia es va veure en la necessitat d’utilitzar la seva arma.

No es tracta només d’un augment dels delictes que poden considerar-se lleus i que en aquests casos no ho són, sinó que s’aprecia una casuística molt preocupant. Una característica nova és l’aparició creixent d’armes de foc simulades o no en els incidents. L’altra és l’agressió en grup i violenta per part de joves. Aquest aspecte s’ha subratllat poc fins ara, però ja és molt evident. Hi ha una violència juvenil creixent. Part d’aquests delictes, no tots ni molt menys, tenen com a autors joves magrebins. Aquest fet no ha de servir per criminalitzar-los a tots, però sí per apuntar que hi ha una arrel comuna que ha de ser abordada. A més a més, l’agressivitat dels joves amb independència del seu origen i l’acció comuna amb enfrontaments entre ells o bé per delinquir està proliferant.

Per molt que s’hagi escrit sobre el tema de la inseguretat a Barcelona, la realitat és que en aquest com en altres problemes, no s’ha actuat, i ara la dimensió és molt greu i requeriria mesures extraordinàries.

És molt possible que el nou responsable polític de la Guàrdia Urbana sigui Albert Batlle, de provada experiència i eficàcia en l’àmbit policial i de coneixement de la delinqüència, però ningú pot pensar que un regidor pot fer miracles. És un problema que competeix a tot el govern municipal i en particular a la seva alcaldessa, que és la principal responsable del desori. Però també reclama una acció més eficaç i decidida del govern de Catalunya, una major eficiència en l’administració de justícia i possiblement una revisió de les figures legals que s’apliquen a aquest tipus de delictes.