“Quants conflictes internacionals pot una superpotència gestionar al mateix temps?” Aquesta pregunta l’escriu Gideon Rachman, el veterà periodista d’afers internacionals del Financial Times, però recull un sentiment molt estès entre els experts en geopolítica.
Hom es pregunta fins a quin punt els Estats Units poden gestionar alhora la guerra d’Ucraïna, el conflicte entre Israel i Hamàs i les provocacions de la Xina envers Taiwan i els països del sud-est asiàtic.
L’administració de Joe Biden intenta mantenir la credibilitat dels Estats Units com a aliat en cadascuna d’aquestes tres situacions, però l’oposició republicana crida a reduir els compromisos a l’estranger del país.
Moscou es prepara per desgastar Kíev fins a la seva extenuació
Una retallada que tenen molt clar ha de començar per Ucraïna, una guerra que segons diuen els seus detractors ja ha durat massa temps i no té cap perspectiva de solucionar-se per la via militar.
Efectivament, resulta incontestable que l’enfrontament militar s’ha estancat i Moscou es prepara per desgastar Kíev fins a la seva extenuació, sabedora que Ucraïna s’està buidant de les seves forces vives i que el suport occidental trontolla. I com ja apuntàrem, Rússia compta, contra totes les previsions occidentals, amb abundants recursos econòmics per aconseguir-ho.
Aquesta fal·lera republicana per reduir la seva implicació a l’estranger té les seves raons. En l’àmbit intern, els Estats Units travessen un dels períodes més convulsos de la seva història.
Guerres culturals
En primer lloc, trobem les anomenades guerres culturals (“culture wars“), desencadenades principalment per la galàxia del marxisme postmodern woke.
Aquest moviment difús, sovint presentat als mitjans tradicionals en el seu vessant més simpàtic antiracista o feminista, cerca en realitat acabar la tasca de pensadors com Jacques Derrida i destruir el que resta dels fonaments de la civilització occidental.
En un dels darrers i grotescs episodis d’aquestes guerres culturals, les rectores de tres de les universitats més importants del país es negaren a condemnar les crides de grups d’estudiants suposadament propalestins a iniciar un nou genocidi contra els jueus.
Com era previsible, l’expansió d’aquest moviment extremista ha tingut l’efecte de galvanitzar l’oposició conservadora i espantar les classes mitjanes, aquestes últimes més preocupades per mantenir l’ordre que per les proclames ideològiques d’un bàndol o de l’altre.
Immigració descontrolada
Una altra font de tensions als Estats Units, la immigració fora de control, un altre fenomen estretament lligat amb la ideologia progressista que insisteix a presentar tot immigrant com intrínsecament bo i vulnerable.
Sense anar més lluny, la ciutat de Nova York es declarà fa unes setmanes en crisi per l’arribada massiva d’immigrants, principalment provinents d’Iberoamèrica i la saturació del sistema d’acollida. El mateix alcalde demòcrata, Eric Adams, advertí que estava en risc la Nova York que el món sencer coneix.
Biden, que prometé fer un gir de 180 graus en matèria de política immigratòria, ha hagut de desdir-se davant la gravetat del fenomen, i defensa ara aturar els immigrants abans que aquests arribin a la frontera nord-americana.
Saquejos als comerços
Els Estats Units viuen també sumits en una onada inaudita de saquejos als comerços de tota mena, seguint un procediment batejat com “smash and grab“, traduïble com “trenca i arreplega”. Es tracta d’intrusions llampec protagonitzades per grups d’individus que irrompen a plena llum del dia en establiments de moda, tecnologia o alimentació, i s’enduen el màxim de béns abans que la policia pugui intervenir.
Diversos canvis legislatius recents, un cop més vinculats amb ideologies woke, permeten als delinqüents sortir penalment indemnes de la major part d’actuacions. Un clima d’impunitat s’ha anat, doncs, instal·lant fins al punt que l’any passat el sector del comerç al detall xifrà les pèrdues en nivells de rècord històric.
Eleccions l’any vinent
En definitiva, els problemes interns dels Estats Units han generat una situació potencialment explosiva. L’actual president Joe Biden ho tindrà molt difícil per presentar-se com un candidat creïble per redreçar la situació del país, entre altres raons perquè té una clara preferència per l’agenda internacional. Exactament, el contrari que el que Donald Trump promet.
Arribats a l’estadi actual, les renovades temptatives de repintar Trump com un “perill per a la democràcia” poden caure en un sac trencat. No només perquè perderen bona part de la seva credibilitat un cop Trump deixà el poder el 2020, sinó perquè en situacions d’emergència, l’ordre sempre s’imposa entre tots aquells que tenen quelcom a perdre.
Loading ...
