Ara, després de set anys de mal govern de Pedro Sánchez, ja patim les conseqüències d’una broma pesada: considerar que els pressupostos generals de l’Estat tenen una importància secundària i que es pot governar un país a base de pròrrogues i més pròrrogues. El resultat és un estat amb les costures rebentades, que es va esquerdant a trossos. A Catalunya coneixem prou bé aquest escenari, perquè el patim des de molt abans.
Els indicis són múltiples i abracen tots els àmbits de la vida col·lectiva.
La dada que ningú vol mirar: l’esperança de vida
Una de les xifres més greus és la de l’esperança de vida. Entre el 2019 i el 2023, Espanya ha estat —juntament amb Holanda— l’únic país de la Unió Europea on la població no ha guanyat ni un sol dia de vida. Tots els altres ho han fet, en alguns casos de manera molt significativa. Nosaltres, no.
El que s’hi amaga és un balanç sinistre: errors en la gestió de la Covid, en les onades de calor, en el funcionament rutinari de la sanitat i en la gestió dels recursos públics. És una dada que hauria d’encendre totes les alarmes. En parlarem més en una nova ocasió, perquè és el símptoma més clar que alguna cosa estructural no funciona.
Pobresa infantil i fracàs educatiu
Una altra xifra que hauria d’esgarrifar és que Espanya encapçala el rànquing europeu de pobresa infantil. Les conseqüències es traslladen directament al rendiment escolar, i aquest cercle viciós ens condemna al futur. Espanya té un fort decalatge a primària en matemàtiques i ciències (que a l’ESO, es recupera), que en lloc de reduir-se tendeix a créixer.
Les causes principals són dues: la manca d’ajudes a les famílies amb fills —un dèficit crònic que facilita i expandeix la pobresa— i l’allau migratòria a partir del 2017 i 2018, que ha situat milers de menors en condicions molt vulnerables. Cap política ha abordat aquesta situació. L’educació tampoc ha estat reformada.
La ministra Pilar Alegría, amb un cognom que sona a sarcasme vistos els resultats, exerceix alhora de secretària general del PSOE a Aragó i de portaveu del govern. El ministeri d’Educació, en mans d’una ministra a mitja jornada, és una mostra paradigmàtica d’un govern més ocupat a tapar casos de corrupció i atacar l’oposició que a treballar seriosament.
Un deute que ens xucla el futur
El tercer gran desajust és l’endeutament. En set anys, Sánchez ha inflat el deute públic en 528.000 milions d’euros, fins a situar-lo en el 103,5% del PIB. Això significa que, tot i haver crescut molt el PIB (però no la renda per capita), no hem aconseguit situar l’endeutament en xifres menys sacrificades.
Cada any es paguen interessos que s’enfilen sense fre: 41.726 milions d’euros, segons l’AIReF. Una xifra que podria millorar partides deficitàries com família o habitatge, però que s’escapa en el pou del deute. El drama és doble: aquest endeutament s’ha produït en un període d’abundància, amb ingressos fiscals disparats per la inflació i l’arribada dels fons europeus Next Generation. Tot i això, el govern ha preferit gastar i endeutar més.
La factura no la pagarem nosaltres sols, sinó sobretot els joves. A la Seguretat Social, el tipus de retorn mitjà de les pensions és del 6,7%, el més alt del món, quan no hauria de superar el 4% per estar equilibrat. La diferència s’eixuga amb endeutament, carregat a l’esquena de les noves generacions.
El drama dels joves
El quadre es completa amb la crisi de l’habitatge i els sous baixos. Per a la generació de 25 a 35 anys, la costura que s’ha trencat és la de l’esperança: confiança, futur, projecció vital. El país els ofereix un panorama de precarietat i resignació. És un drama generacional amb totes les lletres.
Elèctricament col·lapsats
L’electricitat, fins fa poc motiu d’orgull, ara és font d’inquietud. La gran apagada va posar en evidència el desequilibri d’haver apostat massivament per les renovables sense invertir en sistemes d’emmagatzematge i modulació. Des de llavors, per por a nous ensurts, hem incrementat la dependència del cicle combinat, més car i contaminant.
Però el problema real és encara més greu: la xarxa elèctrica està saturada i no admet noves connexions per manca d’inversió. Això vol dir que no es poden aixecar nous habitatges, ni obrir indústries, ni instal·lar centres de dades. Un estrangulament que talla les ales a l’economia productiva i frena la inversió.
Ferrocarrils a la deriva
Els ferrocarrils tampoc no escapen al deteriorament. El tren convencional de llarg recorregut mai no ha rebut l’atenció necessària. I l’alta velocitat, la joia de la corona, viu una crisi inesperada.
El cas més greu és el del Talgo Avril, el model de tren que havia de renovar els trajectes d’alta velocitat a baix cost, com la línia Barcelona-Madrid. El Ministeri acusa Talgo de lliurar unitats defectuoses, amb fissures a les estructures metàl·liques que uneixen les rodes i el xassís del vagó i permeten que el tren circuli estable a gran velocitat. L’empresa, en canvi, replica que el problema és l’estat de la via, que no permet sostenir els 300 km/h promesos.
Si fos cert, estaríem davant un problema d’una magnitud colossal: la degradació d’una infraestructura que va costar desenes de milers de milions i que havia estat símbol de modernitat. Mentrestant, els ciutadans no tenen la garantia que el viatge entre Barcelona i Madrid pugui recuperar la puntualitat ni mantenir els nivells de seguretat exigibles.
Un país sense govern
La imatge final és la d’un país amb les costures rebentades: esperança de vida estancada, pobresa infantil desbocada, joves sense futur, deute inassumible, electricitat estrangulada, trens que perillen.
En lloc de governar, els ministres acumulen càrrecs i es dediquen a la política partidista. El president, atrapat en les seves pròpies batalles, confon la gestió amb la propaganda.
Espanya, un país que havia aconseguit grans fites en les darreres dècades, sembla ara condemnada a viure de la inèrcia, mentre les costures van petant una rere l’altra. I ningú, al timó, sembla disposat a cosir-les de nou.
La xarxa elèctrica saturada bloqueja habitatge, indústria i ocupació. Un estrangulament silenciós. #Energia #Espanya Share on X
Loading ...
