comunisme

Espanya, un país on el comunisme cogoverna

Sí, Espanya és l’únic país occidental on el comunisme participa directament del govern i compta amb una vicepresidència. Aquest fet és tan evident que es manifesta en accions ben explícites. Per exemple, la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, prologa ara una reedició del “Manifest Comunista” elaborat per Marx i Engels. I ho fa en termes ben apologètics sense la més mínima autocrítica, perquè, com és sabut, Díaz milita en el PCE. El text que pertany al segle XIX, conté, però, un programa que en molts aspectes subscriuen UP, i en particular el Partit Comunista que té dos dels ministres d’aquesta part de la coalició.

El Manifest Comunista no deixa espai per a l’ambigüitat. En les seves últimes línies, ben explícit, declara que: “els seus objectius només poden assolir-se derrocant per la violència tot l’ordre social existent”. El Manifest és un dels poderosos aliments ideològics del que es nodreix la coalició. Proposa també un esbós de programa basat en l’expropiació de la propietat immoble que explica el poc respecte que des del govern es té per la propietat, i el problema creixent amb les ocupacions. És així perquè està en la matriu de la seva ideologia veure-ho com una aberració. També proposa el Manifest l’abolició dels drets d’herència, el que tendeix a explicar la carència per impostos alts en matèria de transmissions patrimonials. També propugna la nacionalització de la banca i l’existència d’un banc nacional en règim de monopoli i capital estatal, una proposta que si no en termes de nacionalització que UP considera inviable en el marc actual, sí que almenys en el sentit d’introduir la banca pública ha estat reiteradament plantejat. El Manifest també proclama la nacionalització dels transports entre altres qüestions.

La idea política és clara: “el proletariat es valdrà del Poder per anar despullant progressivament la burgesia de tot el capital, de tots els instruments de producció, centralitzant-los en mans de l’estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe governant”. Aquest és el perfil ideològic del Manifest Comunista, i la font d’inspiració per a la força coaliada amb el PSOE.

“Nos reprotxeu, per dir-ho d’una vegada, voler abolir la vostra propietat”. Doncs sí, això és al que aspirem. Ningú es pot dur a engany quan es mostra tan clarament més el rerefons ideològic que guia a una part del govern.

Tot això condueix a una pregunta bàsica: és un petit pla aquesta concepció en la Constitució i l’estat de dret? Sembla evident que no. Per què es considera a VOX, amb més o menys raó, un partit extremista quan mai ha presumit de fonts doctrinals que ni de lluny tinguin a veure amb la radicalitat del manifest comunista, mentre es considera a UP un model de democràcia? Coincideix en el temps l’anunci d’aquest pròleg de la vicepresidenta tercera, amb un article de Pablo Iglesias al digital CTXT que ho és tot menys amigable. Per començar figura una magnífica foto de la pistola Luger reglamentària a l’exèrcit de l’Alemanya nazi, en la que es poden veure a les marques de fàbrica de la culata les sigles PP VOX 78 amb al·lusió a la constitució del sistema polític vigent i la paraula “premsa”. L’article és una dura requisitòria contra un possible govern de PP i VOX en el que evidentment Iglesias situa la política en l’àmbit dels fronts irreconciliables, en el de la divisió del país en dos bàndols. Però de tot el que diu, té un especial interès aquest diagnòstic: “fuera de los ecosistemes mediáticos vasco i catalán, el dominio cultural de los medios de derechas con sede en Madrid es absoluto y tiene una enorme capacidad para determinar i condicionar lo que piensan millones de ciudadanos”.

No es pot dir més en menys línies:

Primer, constatar una evidència: a Catalunya l’hegemonia cultural i mediàtica de la progressia és total, com el mateix Iglesias s’encarrega d’assenyalar. Paga la pena subratllar-ho per a tots aquells, que són molts, començant per les elits econòmiques i polítiques que encara no s’han donat compta. Només cal veure les característiques de la nova 8TV per constatar fins a quin punt la mateixa dreta econòmica s’està sucursalitzant, abduïda per la cultura de la progressia.

Segon, és també evident que la formació sobre el domini dels mitjans de dretes a Espanya és una exageració. El País és el primer diari, amb molta diferència sobre el segon. La SER és la primera emissora amb molta diferència sobre les altres. I en el terreny televisiu, TVE i la Sexta tenen una especial importància a l’hora d’aportar informació política, mentre que la televisió més vista, Telecinco, no juga en aquesta divisió. Per tant, no hi ha cap mena d’hegemonia i sí que més aviat un important espai en mans del govern.

Tercer, Iglesias, com ja va fer en el passat, apunta directament als mitjans de comunicació que no són propis  i els estigmatitza acusant-los de condicionar el que pensen “millors de ciutadans”. D’aquí que junt amb les sigles del PP i Vox figuri la paraula “premsa” en la marca de fàbrica de la Luger.

Aquesta és la visió que cogoverna a Espanya.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Valora els primers cent dies del Govern Aragonès

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú