Sánchez està aferrat a la poltrona i intenta durar fins a les eleccions, però la realitat és que Espanya no té govern perquè està desunit en qüestions bàsiques i no disposa d’una majoria parlamentària.
Com es pot governar en un moment en què la Unió Europea avança en el rearmament, quan l’altre soci de govern —i no diguem la seva majoria parlamentària— no només vota en contra, sinó que promou la sortida de l’OTAN?
Com es pot governar sense pressupost?, que és la finalitat bàsica de tot govern i, per això, una obligació constitucional, que Sánchez es passa per alt vulnerant un fonament democràtic bàsic. Felipe González, quan no va aconseguir aprovar el pressupost, va convocar eleccions.
Pedro Sánchez ha aprovat tres pressupostos generals des que va començar a governar. L’últim pressupost aprovat pel govern de Sánchez correspon a l’any 2023.
És important destacar que, en els set anys de mandat de Sánchez, hi ha hagut quatre pròrrogues pressupostàries (2018, 2019, 2020 i 2024). El 2020 i el 2024, el govern fins i tot va optar per no presentar pressupostos. Si ara s’hi afegeix el 2025, Espanya no és governada democràticament.
A més de l’omissió democràtica greu que això suposa, el parlamentarisme va néixer amb la finalitat de debatre, aprovar i controlar l’execució dels pressupostos; la seva absència té greus conseqüències per a tothom:
- Es dificulta la reducció del dèficit públic, ja que no es poden implementar noves mesures impositives per augmentar els ingressos.
- El dèficit públic podria elevar-se al 2,2% o 2,4% del PIB, en lloc de l’objectiu de l’1,3%.
- Es perd l’oportunitat de fer ajustos fiscals necessaris, fet que podria afectar l’estabilitat econòmica a llarg termini.
- Molts projectes d’inversió pública queden en via morta, especialment en àrees com el transport, les infraestructures, el ferrocarril i les carreteres.
- Es dificulta el desenvolupament de programes d’habitatge social, un problema urgent en la societat espanyola.
- Algunes grans obres poden continuar a través d’empreses públiques amb pressupostos estimatius, però altres inversions poden veure’s afectades.
- Es complica el compliment de promeses socials en sectors com la sanitat, els drets socials, el consum o l’Agenda 2030.
- Programes ja en marxa, com el Pla ELA o les millores en dependència i beques, corren el risc de quedar-se sense finançament adequat.
- La implementació de nous impostos o modificacions als existents, com l’impost a la banca o a les energètiques, es veu obstaculitzada.
- Tot i que s’afirma que la gestió dels fons Next Generation no hauria de veure’s afectada, podrien sorgir complicacions en alguns elements que requereixin nous vehicles legals. El compliment de les fites exigides per Europa podria veure’s dificultat, com es demostra en el retard del quart pagament comunitari d’uns 10.000 milions d’euros. La manca de pressupostos aprovats limita la capacitat del govern per implementar noves polítiques econòmiques, fer ajustos fiscals necessaris i complir compromisos socials i econòmics, cosa que pot tenir un impacte negatiu en el creixement econòmic i l’estabilitat fiscal del país.
La manca de pressupostos té un impacte significatiu en les grans obres d’infraestructura a Espanya, afectant diversos aspectes del desenvolupament i de l’economia del país:
A més, es produeix un dany extraordinari en l’obra pública. Els projectes d’infraestructura poden patir retards significatius a causa de la manca de fons, cosa que genera costos addicionals i afecta la satisfacció del client. La gestió ineficient del pressupost pot provocar la manca de fons per completar els projectes, obligant a fer retallades que comprometen la qualitat de les obres.
La inversió insuficient en infraestructures pot comportar una pèrdua de fins al 15% del creixement potencial del PIB durant els pròxims 10 anys. La despesa en obra pública a Espanya s’ha mantingut per sota del 4,5% del PIB recomanat pel Banc Mundial, fet que contribueix al retard en el desenvolupament social i econòmic.
La manca d’inversió en infraestructures afecta negativament la productivitat, la competitivitat de les empreses i les exportacions. Els costos elevats de serveis com el transport, les telecomunicacions i l’electricitat, derivats d’unes infraestructures deficients, poden desincentivar la inversió estrangera directa.
L’escassetat de recursos implica que les decisions d’inversió hagin de minimitzar el cost d’oportunitat, cosa que pot portar a ajornar projectes importants. La manca de pressupostos aprovats dificulta la implementació de plans multisectorials d’infraestructura, afectant la visió de desenvolupament a llarg termini del país.
Els sectors més afectats es concentren principalment en les funcions d’Energia i Combustibles (78%) i Transports i Comunicacions (16,9%). Altres sectors com l’educació, la salut i el desenvolupament social poden veure’s encara més perjudicats per la manca de pressupostos, cosa que afecta el benestar social i el creixement econòmic a llarg termini.
El resultat danya la competitivitat, el creixement econòmic i el benestar social d’Espanya.
El parlamentarisme va néixer amb la finalitat de debatre, aprovar i controlar l’execució dels pressupostos; la seva absència té greus conseqüències per a tothom Share on X
