Espanya: d’estat de dret a democràcia dirigida per l’executiu

Sembla mentida la indiferència amb què es contempla la ràpida evolució d’Espanya d’un estat liberal, un estat de dret, cap a una democràcia dirigida per l’executiu on l’equilibri en els drets és sistemàticament vulnerat. A Converses ja ens hi hem referit en altres ocasions amb motius de fets duts a terme pel govern Sánchez. Però és que l’allau continua i ara pràcticament en 48 hores s’han produït 4 noves dades que certifiquen la velocitat de la degeneració.

Una d’elles i molt principal és el Pla Estratègic de la Policia Nacional, sota les ordres del ministre Grande-Marlaska. En aquest informe es detalla en un dels seus punts que el pla estratègic incorpora les amenaces “de les campanyes de desinformació i les operacions d’influència que tenen com a objectiu interferir en la lliure conformació de l’opinió pública en la societat espanyola”. Aquest fet que ja va saltar a l’opinió pública l’any passat, però que ara es reitera en un pla estratègic de la mateixa policia, revela una mentalitat extraordinàriament perillosa perquè el ministeri de l’Interior, la policia, té el dret de determinar quines opinions són desinformació i interfereixen en la conformació de l’opinió pública. Qui determina aquesta opinió pública i com es configura? Ha de ser el jutge qui diu que això o allò és desinformació o que interfereix en aquest abstracte que és l’opinió pública?

És evident que aquest punt constitueix un atemptat greu a la llibertat d’expressió i que, si es manté i no dona lloc a un debat parlamentari i a una intervenció judicial, demostrarà com de desprotegits estem. El mateix Grande-Marlaska, que és jutge, recordem-ho, diu que l’aplicació d’aquest punt del pla estratègic té dificultat a causa de “les llacunes legals que existeixen al Codi Penal”. Traduït vol dir les dificultats que hi ha per controlar, per part del govern, l’opinió, perquè hi ha salvaguardes formals que la protegeixen. Però aquest fet no elimina el perill ni, sobretot, elimina la voluntat del govern d’actuat dirigint aquesta opinió. De passada, citem un problema etern: en el seu dia Grande-Marlaska es reincorporarà a la carrera judicial. Quina mena de justícia pot impartir una persona que es guia per aquest tipus de parcialitat ideològica?

Una segona dada s’ha produït en el Congrés i assenyala una vegada més una inversió dels drets pervers en un sistema democràtic. El Congrés ha aprovat, amb la majoria que dona suport al govern, una altra comissió, i serà la quarta, per analitzar la corrupció del PP. Però, atenció, gràcies a una esmena del PSOE que els socis parlamentis van acceptar. Les indagacions parlamentàries a què es fa referència en aquesta 4a comissió, cenyida a les intromissions de l’estat en el procés de l’independentisme per desprestigiar als seus líders, quedaran acotades en el temps només pel període que va governar el PP, i s’exclou, tal com formulava la versió inicial de la proposta, el govern Sánchez. No és la primera vegada que el govern, utilitzant la seva majoria en el Congrés, es dedica a prendre acords per controlar, no uns fets, sinó només aquells fets que afectin al primer partit de l’oposició. I aquí està la perversió, perquè Espanya és l’únic país democràtic on en lloc d’acceptar que l’oposició controli el govern, és el govern qui es dedica a fiscalitzar l’oposició. En aquests termes la democràcia parlamentària es transforma en una ficció.

Una tercera dada és ja un clàssic. Quan totes les enquestes, totes, incloses les d’El País assenyalen que Feijóo va al capdavant i guanyaria les eleccions si es produïssin ara, apareix el CIS de Tezanos i diu que no. Que primer quedaria el PSOE amb un 29,2% dels vots, seguit molt a prop, això si, però, en segon lloc, del PP. I això malgrat que la mateixa enquesta assenyala que Feijóo continua per sobre de Sánchez en la valoració ciutadana. Per si no n’hi hagués prou i també en contra del que assenyalen tots els altres sondejos, resulta que UP se situa per sobre de Vox. És a dir, aquest partit perd vots, Cs continua desaparegut, però això no es reflecteix en cap millora del PP. Els fets que un institut públic pugui reiteradament presentar enquestes que són simples manipulacions, ara ja a bastament demostrades pels fets, i que no passa absolutament res, és una demostració més que estem davant una democràcia no fonamentada en els drets sinó dirigida per l’executiu.

El quart aspecte, que tractem a bastament en el cas de Catalunya és l’informe de The Lancet sobre l’excedent de mortalitat per covid que s’ha produït al món i que assenyala l’escandalosament elevada xifra de morts a Espanya, prop de 100.000, molt per sobre de les estimacions oficials que no arribaven als 60.000. Però, aquesta dada i les crítiques concretes a la forma d’actuar del govern espanyol pràcticament han desaparegut dels grans mitjans de comunicació, que ho deixen referit a una indeterminada crítica mundial a tot el conjunt dels països a l’hora d’abordar la pandèmia.

Quatre fets més que s’afegeixen al llarg sumatori de manipulació, ocultació i destrucció de tot allò que garanteix l’equilibri entre les institucions i el respecte als drets que permeten funcionar la democràcia.

Et sembla bé la proposta de la vicepresidenta Yolanda Díaz de fer una cistella de la compra amb un preu limitat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.