Escola, família, perspectiva de gènere, és això tot el que poden oferir els partits catalans?

Malgrat l’abundor de sigles representades al parlament, en un ampli i vital camp, el dels valors, la concepció antropològica i moral, l’escola i la família, allò que en realitat és el moll de l’os de la societat i tot el panorama polític, es troba sota l’imperialisme d’allò que els propis protagonistes designen com a “progressistes”

En relació a l’escola tots els partits volen invertir més en educació. Però sembla com si la crisi educativa fos només un problema de diners. No hi ha cap referència a les causes del greu fracàs educatiu, a l’abundància de nini, els joves que ni estudien ni treballen, a l’abandonament escolar prematur, als mals resultats en totes les proves PISA. Al mateix temps, els partits d’esquerres es volen carregar l’escola concertada. És contradictori voler destinar més recursos a l’educació i alhora tenir per objectiu suprimir l’escola concertada, que és la que realitza un ús més eficient d’aquells. Cal recordar que un alumne de l’escola concertada li costa a l’Administració molt menys, de l’ordre d’un 40%, que un de la pública. Cap es planteja els arrels d’una crisi educadora que, per la seva durada i agudització, és ja una emergència social,

Cap partit d’esquerres dedica una paraula a l’escola concertada. ERC diu que “el model d’escola catalana és un model d’èxit”, idea que ja diu molt de la visió tan allunyada de la realitat que té aquest partit, i que no afecta només a l’educació. Però, fins i tot assumint la seva estranya lògica, esdevé increïble  que per a ells l’escola concertada no formi part del model d’escola catalana.

El PSC tampoc fa cap referència a l’escola concertada. Tenint en compte que el govern del PSOE fa poc ha aprovat una llei que persegueix ofegar-la, la Llei Celaá,  aquest silenci no és cap bona notícia. ¿Queda alguna cosa de l’actitud de consens del President Montilla, que ha permès que Catalunya porti 12 anys amb la mateixa llei d’educació?

ERC afirma també “el dret dels nens i les nenes a una escola i una educació feminista”. ERC, ECPodem i CUP reivindiquen el paper de l’ensenyament en la transmissió de la ideologia de gènere, i la CUP “eliminar els discursos cisheterosexistes”, afirmació que necessita un manual per ser comprensible per a la majoria dels mortals. Es tracta, en definitiva, d’injectar ideologia a l’escola. Per això els hi fa nosa la concertada, perquè a la pública fan i desfan, furtant d’aquesta manera el dret constitucional dels pares a l’educació moral i religiosa dels seus fills.

Per a ECPodem “l’ensenyament religiós en cap cas formarà part del currículum ni de l’expedient acadèmic”. Més enllà de l’àmbit estrictament educatiu, per aquest partit la laïcitat suposa “ser actiu i combatiu amb totes les creences o formes de pensament contràries a les lleis democràticament aprovades”. Ideologia de gènere sí, coneixements elegits voluntàriament en cultura religiosa confessional, no. De pas la seva manifestació permet constatar que la laïcitat que proclamen, que no és una altra cosa que la neutralitat en el marc de la col·laboració amb totes elles, com estableix la constitució, és concebuda com una batalla contra elles, a la vegada que afirmen un altre principi contrari a la constitucionalitat: discrepar de les lleis aprovades. Les que regulen l’empresonament de Pablo Hassel o la integritat de l’estat, aquestes, per exemple, poden incomplir-se, com declaren una i altra vegada, però si qui discrepa és un subjecte religiós, aquest ha de ser perseguit. Quin nom té aquesta actitud? Totalitarisme, potser?

Catalunya està vivint la crisi de natalitat més greu de la seva història. Amb l’última davallada ens acostem a la meitat de la xifra d’equilibri, de 2’1 fills per dona, que suposa la taxa de reposició. Amb tot això, l’únic que preocupa als partits d’esquerra, sobre l’embaràs, és la seva interrupció. El perceben, i així eduquen, com una ETS, malaltia de transmissió sexual. Convé recordar que sense l’avortament, en els darrers 35 anys haurien nascut al país al menys mig milió més de catalans i catalanes.

Cap referència a l’adopció de menors, cap mesura per facilitar o escurçar el procés d’adopció, sempre llarg i feixuc. La CUP fa referència a l’adopció, però d’animals. I ECPodem defensa la no discriminació de les famílies “Interespècie”. Consideren que una persona i un animal formen una família!

Cap dels partits proposa cap mesura per frenar el creixement exponencial de la pornografia, que amenaça la societat en general i els infants i joves en particular.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

En relació a la gent gran, cap referència a potenciar les cures pal·liatives. Silenci de tots els partits polítics en aquest punt, quan fa poc que s’ha aprovat la llei de l’eutanàsia. Tal com era de preveure, les cures pal·liatives, que actualment cobreixen només una part de la població catalana, aniran a menys, tal com ha passat als països que s’aplica l’eutanàsia.

A Catalunya, que ha estat una societat amb una gran empenta de la societat civil i de la iniciativa privada, els partits més d’esquerres sembla que prefereixen una societat feble i manipulada ideològicament des del poder. I si no, atenció al que diu el programa de la CUP: “Introduir en el projecte de demanda de subvencions el concepte LGBTI per tal d’aplicar la perspectiva de diversitat sexual i de gènere dins dels projectes de les diferents entitats en les quals hi contribueix la Generalitat.”

La perspectiva de gènere té dues dimensions. Una, la igualtat entre homes i dones i la no discriminació per raó de sexe. Però la ideologia de gènere té també un altre sentit més ideològic, que és tot allò que fa referència a potenciar la diversitat afectiva i sexual, i la identitat de gènere, en el sentit que el sexe biològic és secundari, i que el realment important no és néixer home o dona, sinó allò que decidim ser en cada moment.

El PSC és el més moderat en aquest sentit, i incideix més en la supressió de les desigualtats.

Per a ERC, el dret a la lliure orientació sexual i a l’autodeterminació de gènere, forma part de l’ADN de la república catalana. Volen que Catalunya esdevingui un referent internacional en aquest tema. Sempre som referents internacionals en alguna cosa, si bé en l’última dècada no està gens clar que sigui per coses bones.

ECPodem afirma que “la diversitat és reconèixer que tots els cossos, totes les sensacions i tots els desigs tenen dret a existir i manifestar-se lliurement”. Ara ja sabeu a què es dediquen alguns partits polítics. I que “cap persona “trans” ha de passar per un procés d’avaluació mèdica per decidir lliurement la seva identitat de gènere”. Sembla que les esportistes de gènere femení i sexe femení ho tenen cru!

Finalment, per a la CUP tant les dones “cis” com els homes “trans” han de poder accedir a la reproducció assistida amb independència de la seva opció sexual, identitat de gènere. És a dir, que un home trans pugui ser mare; i, evidentment, totes les referències de rigor a la societat masclista, patriarcal i heteronormativa. Amen.

La qüestió és aquesta: quina resposta a tot plegat donem els catalans que no ens sentim representats per aquest programa que ens governa?

Les nostres classes, dirigents econòmics i socials, consideren que amb aquest vímets construirem un país eficient, eficaç, ben preparat?. No saben percebre l’embolic, que en part ells mateixos financen, al qual ens duen.

No només hi ha el problema d’un independentisme col·lapsat. En realitat la crisis greu es cou en aquest altre àmbit.

Com valores el nou Govern de la Generalitat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú