impostos

Escenari de suor i llàgrimes (1)

Qui ens ho havia de dir a la sortida de l’estiu que el panorama seria tan poc afalagador. Comptàvem amb la immunització de les vacunes, les injeccions dels diners d’Europa, la borsa d’estalvi forçat de les famílies que esclataria i ara el que tenim davant dels ulls és tot un altre escenari.

El rebrot de la covid, i ja serà la sisena onada (a la majoria de països d’Europa van per la quarta o cinquena), el temor a una nova i més virulenta mutació Ómicron, que només amb la seva presència, sense saber gairebé res de la seva letalitat, ha provocat la caiguda generalitzada de les borses, i genera un fort interrogant sobre les festes de Nadal, que han començat molt bé, amb un alt nivell de despesa, i l’interrogant en tot cas és com continuaran i especialment si després tornarem a viure una nova emergència sanitària.

I aquest últim cop ve precedit d’una inflació, de la qual ja havíem perdut memòria, que repercuteix sobre empreses i consumidors, que crea malestar a les famílies i que amenaça a desencadenar una onada conflictiva de reivindicacions salarials.

A més, l’activitat econòmica pateix els colls d’ampolla de la manca de determinats proveïments que tenen un efectes ramificants, que ni ens havíem imaginat. Per exemple, el desproveïment de microxips fa que aquest Nadal sigui improbable poder reglar un raspall eclèctic. I mentre, el cost creixement de l’energia ens continuarà ofegant perquè és l’inici de la transició energètica. Qui la pagarà? De moment els mateixos de sempre, les classes mitjanes i els ingressos baixos. Governi qui governi, fins ara sempre paguen la factura els mateixos.

I la bola dels costos anirà a més, perquè per descarbonitzar l’economia s’haurà d’aplicar el cost de l’emissió del CO2 a tots els sectors i no a alguns com fins ara, i això vol dir des del transport fins a la calefacció de les llars i, en definitiva, tot el que emeti diòxid de carboni.

I atenció amb els sector agrari, que pot ser el gran sacrificat perquè cal recordar que el metà, una de les conseqüències de l’agricultura intensiva, té un efecte hivernacle 20 vegades més gran que el CO2. Els salaris han anat enrere i ara se’ls hi demanarà un nou sacrifici, i aquí cal introduir una reflexió addicional: l’increment de la productivitat de tot aquest llarg període no ha tingut reflex en la major part dels salaris de les empreses, però sí que ha guardat relació, fins i tot amb l’excés de la remuneracions dels alts càrrecs directius i dels consells d’administració.

En aquest context, la pujada d’impostos està cantada. Es produirà el 2023 i tindrà com a peça central els impostos ecològics. La finalitat serà recaptar de l’ordre de 7.000 milions addicionals. L’argument és equilibrar el pes d’aquests impostos amb els de l’OCDE a Europa. Si bé, aquí cal dir que les diferències entre països són molt grans i que el valor mitjà, per tant, és poc representatiu. Els estats del nord i Holanda tenen una elevada fiscalitat “verda” però altres països grans com Itàlia i Alemanya tenen nivells molt inferiors. Naturalment aquest tipus d’impost tindran una vegada més una  repercussió generalitzada sobre els preus, i s’afegiran a tots els altres costos. Un cop més seran les rendes mitjanes i baixes les que enregistraran una més gran repercussió.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Després que Pere Aragonès hagi aprovat els pressupostos de la Generalitat amb els Comuns i contra la voluntat de JuntsxCat i l'oposició de la CUP. El procés cap a la independència ha quedat liquidat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú