Era un 17 de febrero de 1993 cuando el Parlament de Catalunya aprobaba por unanimidad de todos los grupos de la cámara una resolución por la que Els Segadors era declarado Himno Nacional de Cataluña, y ocho días más tarde fue publicada la ley 1/1993 en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Els Segadors era una canción popular catalana del siglo XVII, que surgió alrededor de 1640 en el contexto de la Revuelta de los Segadores, que se inició como respuesta a los abusos del Conde Duque de Olivares, primer ministro de Felipe IV, contra el pueblo catalán. Esta canción del romancero catalán animaba a los catalanes a hacer frente a las tropas del monarca y no desfallecer ante las injusticias.
La canción se refiere a la Guerra de los Segadores, los abusos del Conde Duque de Olivares y la entrada de los campesinos y obreros en la ciudad de Barcelona durante el Corpus de Sangre del 7 de junio de 1640.
Con el paso del tiempo fue adquiriendo carácter de himno, pero fue con la Renaixença y el movimiento de sentimiento catalanista surgido en el siglo XIX cuando fue adquiriendo el verdadero carácter de Himno Nacional de Cataluña.
No fue hasta 1882 cuando alguien recogió la letra de aquella canción popular, fue Milà i Fontanals en su «Romancerillo Catalán«. Diez años más tarde fue Francesc Alió el que la incluyó en su colección de «Canciones Populares Catalanas«.
En las postrimerías del siglo XIX, en 1899 la revista «La Nació Catalana» a propuesta de la Unió Catalanista, convoca un concurso para hacer una letra más corta y más reivindicativa para el Himno de Cataluña y Emili Guanyavents gana el concurso, con la letra actual.
Versión antigua recogida por Milá i Fontanals en su «Romancerillo Catalán» – 1882
Ai, ditxosa Catalunya / qui t’ha vist rica i plena.
Ara el rei nostre senyor / declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d’Olivar / sempre li burxa l’aurella:
“Ara és hora, nostre rei / ara és hora que fem guerra”.Contra de los catalans / ja ho veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs / fins al lloc de Riudarenes,
n’han cremada una església / que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles / los calzes i les patenes.I el Santíssim Sagrament / alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot / mentres que la missa deia.
Mataren un cavaller / a la porta de la iglésia,
Don Lluís de Furrià / i els àngels i fan gran festa.El pa que no era blanc / deien que era massa negre,
lo davan an als cavalls / sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo / engegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers / sols per a assolar la terra.A presència dels seus pares / deshoraven les donzelles.
En daven part al virrei / del mal que aquells soldats feien:
“Llicència els he donat io / molta més se’n poden prendre”.
A vista de tot això / s’és esvalotat la terra.Entraren a Barcelona / mil persones forasteres,
entren com a segadors / com eren a temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha / ja n’han morta la primera.
En mataren el virrei / a l’entrant de la galera.
Mataren als diputats / i als jutges de l’Audiència.
Anaren a la presó / donen llibertat als presos.Lo bisbe els va beneir / amb la mà dreta i esquerra:
“On és vostre capellà? / A on és la vostra bandera?”
Varen treure el bon Jesús / tot cobert amb un vel negre:
“Aquí és nostre capità / aquí és nostra bandera.
A les armes catalans / que us han declarat la guerra”.
Versión antigua publicada por Francesc Alió en su recopilación de canciones populares catalanas – 1892
Catalunya, comtat gran
qui t’ha vist tan rica i plena
Ara el Rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.Bon cop de falç!
bon cop de falç
defensors de la terra!
Bon cop de falç!Lo gran comte d’Olivars,
sempre li burxa l’orella;
-Ara es hora nostre rei,
ara es hora que tem guerra.-Contra tots els catalans
ja veieu quina n’han feta
seguiren viles i llocs
fins al lloc del Riu d’Arenes;N’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporales i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’esglèsia,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume
n’hi toren les dependències.A vista de tot aixó
s’és avalotat la terra;
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han mort a la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.Aneu alerta,catalans;
catalans,aneu alerta;
mireu que aixís ho faran,
quan seran vostres terres.Anaren a la presó
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l’esquerra;-On és vostre capità?
-On és vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre.-Aquí es nostre capità,
aquesta és nostra bandera.
A les armes,catalans,
que ens han declarat la guerra!
Versión actual de Emili Guanyavents – 1899
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.
Fuente: Magradacatalunya.cat
