És molt difícil que Barcelona pugui iniciar el procés de normalització el dia 11

Es diu que sovint els mals mai venen sols. En el cas de Barcelona, i després d’un període de bonança econòmica, se li acumulen els problemes greus. A la davallada econòmica generada per la pandèmia, se li afegeix ara la dificultat per seguir el ritme de desconfinament de la resta de Catalunya i la quasi totalitat d’Espanya. Això es així perquè la presència de la Covid-19 és encara molt important, i per tant l’escenari continua sent perillós.

Presenta el nombre de morts per 100.000 habitants que s’acosta al triple del valor espanyol, i el nombre de casos registrats supera clarament el 20% del total. Més de 13.000 casos confirmats a finals d’abril. A la ciutat hi ha prop d’un cas conegut per 100 habitants i tot això amb un reduït nombre de test duts a terme. No arriben a 5 casos  per a cada cas de test de PCR, mentre que a Canàries, per situar al més ben posicionat, la xifra és de 20, i de 15 per a Astúries i Balears. La part oculta de l’iceberg pot ser gran i el pitjor del cas és que és desconeguda.

En aquestes condicions dos fets es fan evidents. El primer és que s’ha de prolongar el període d’excepcionalitat més enllà del dia 11, però és clar aquest fet agreuja el problema econòmic de la ciutat. És una situació ben difícil. L’altre és que l’imaginari de Barcelona quedarà durant un llarg període de temps contaminat per aquesta gran afectació de la Covid-19, creant una imatge del tot oposada a la d’una ciutat turística. Canviar-la no serà feina d’un any.

Aquest escenari posa sobre la taula una altra exigència pel govern de la ciutat. No només necessita un bon pla econòmic, sinó que també li cal un en l’àmbit sanitari i epidemiològic. Cal recordar aquí que Barcelona disposa d’una potent Carta Municipal que la configura com un autogovern dins de l’autogovern autonòmic. Ara té l’oportunitat d’exercir a fons les competències que aquell instrument jurídic li confereix. Per exemple, és vital que es multipliquin les proves segures per identificar la dimensió del personal immunitzat i també per localitzar portadors asimptomàtics, i establir els mecanismes de seguiment i control necessaris per tallar les cadenes de transmissió.

I en tot això cal recordar un interrogant que flota per tot el conjunt català i espanyol i que és aquest: després de 53 dies de confinament, com és possible que en determinades àrees, i Barcelona n’és una d’elles, encara es donin tants casos diaris? Si el període en el que la malaltia esclata se situa en els 14 dies, és evident que en aquest termini tan llarg tots els casos haurien d’haver estat identificats. No és així perquè continua havent-hi contagiats asimptomàtics  i cadenes de contagi que són desconegudes i que només un gran cribatge per mitjà de test poden arribar a esbrinar. En altres paraules: Barcelona no en té prou amb fer el que fa la majoria. Necessita més i ho necessita ràpidament.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

Barcelona no en té prou amb fer el que fa la majoria. Necessita més i ho necessita ràpidament Click To Tweet
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú