Figueres, la capital de l’Alt Empordà i ciutat amb 47.000 habitants, és una de les poblacions que experimenta una crisi més gran per la degradació de les seves condicions urbanes a causa de l’evolució de la base econòmica i del correlat de la immigració.
Aquest és un fet dominant en tot el procés més no la seva causa, sinó la primera conseqüència, però que genera múltiples ramificacions negatives. I no és per a menys. Segons el cens, el 28% de la població és estrangera. Però, en realitat, si s’observa la xifra des del punt de vista de les persones que han nascut a l’estranger, la magnitud és més gran perquè representa el 34%. La diferència entre una xifra i l’altra assenyala el nombre de persones que han aconseguit la nacionalitat espanyola. Per situar la referència equivalent, a Catalunya és del 22,4%, xifra molt alta en termes europeus, però 12 punts per sota de la que assenyala Figueres. Per situar una altra referència, Barcelona està en el 31%.
Figueres ha tingut una dinàmica econòmica molt basada en la construcció i el turisme, i en una mesura més petita en la cultura. La crisi del sector de la construcció va provocar una greu desestructuració social, donat que aquella activitat havia atret un gran nombre d’immigrants que després s’han trobat sense feina. El resultat és que Figueres presenta un baix nivell d’ingressos, la seva renda per càpita és de 13.633 euros, mentre que la de Catalunya se situa en 18.356 euros. Fet que la situa molt avall en les poblacions catalanes d’acord amb aquest indicador de renda disponible, concretament ocupa el lloc 356 pel conjunt de Catalunya amb dades del 2021. Per situar una referència, el 2014, és a dir fa 10 anys, ocupava el lloc 256, per tant ha perdut 100 posicions en aquest període de temps.
Cal recordar que també a la província de Girona se situen dos dels municipis de renda més baixa de Catalunya. Un és Salt, al costat de Girona, caracteritzat pel pes de la immigració, i l’altre és Lloret de Mar, en el lloc 421 i caracteritzat pel seu monoconreu turístic. En relació amb l’índex socioeconòmic de l’Idescat i pel 2020, l’últim any disponible, Figueres presentava sobre 100 (valor de Catalunya) un índex de 76, mentre que el 2015 era de 85.
Tot plegat ha provocat, des del punt de vista polític, l’ascens de dos partits que tenen com a element central la immigració. Per una banda, Vox i, per una altra, Aliança Catalana. Ambdós obtenen un percentatge semblant de vots de l’11% que, sumat ens diu que quasi ¼ part de la població s’inclina per aquestes opcions que en el conjunt català són clarament minoritàries i és que els problemes es multipliquen.
El 40% dels centres escolars i instituts són d’alta complexitat, quan la mitjana catalana és del 15%. I un 72% dels alumnes de secundària tenen estudis adaptats a una menor exigència, és a dir que per passar curs se’ls hi demanen menys coneixements que els que són exigits normalment. La Generalitat sabrà el significat que té, que no és exclusiu per a Figueres, donar titulacions escolars que no responen al nivell que es pressuposa que representa el títol.
La criminalitat en el període 2019-2023 ha crescut segons el ministeri de l’Interior un 21%. Un altre aspecte del problema és el continuat retrocés del català en una població que històricament s’havia caracteritzat per tot el contrari.
Tot plegat té un clar correlat en l’estructura urbana. La població autòctona que econòmicament disposa de les condicions adequades marxa de l’àrea central de la ciutat per instal·lar-se en els pobles de l’entorn. Aquest procés, d’altra banda, ben conegut d’abandonament del centre urbà, no fa altra cosa que degradar les condicions de la ciutat. I això que Figueres és capital de comarca, com l’Alt Empordà, que junt amb el notable potencial agrícola és nucli de segones residències de població d’ingressos mitjans i alts també de Barcelona i és, tanmateix, la capital de la Costa Brava nord, és seu de l’important museu Dalí, està a escassos quilòmetres de la frontera francesa i encara conserva una certa aurèola de destí d’alta gastronomia, que el pas del temps, però, ha anat deteriorant.
La dinàmica turisme-construcció-molta migració és el resultat de l’escenari que dibuixa Figueres. Aquest fet es fa notar en la població, que el 2021 segons Idescat havia crescut un 21,51%, però des del punt de vista del creixement vegetatiu només ho havia fet un 1,48%. La resta és immigració. L’equivalent per a Catalunya és un creixement immigratori del 19,4% i un creixement vegetatiu del -1,83%. I Barcelona encara presenta un aspecte més desequilibrat: un augment de població del 28%, sempre amb dades fins al 2021, i un creixement vegetatiu del -2%.
Amb aquesta radiografia és lògic preguntar-se que si no s’introdueixen canvis molt importants, quin poc temps ha de transcórrer perquè gran part de Catalunya es transformi en la Figueres actual.
Loading ...
