Un foc d’encenalls és més aparença que realitat, una flama viva, roent, que dura poc i no deixa brasa, que no escalfa. Un foc d’encenalls és sinònim d’aparença i superficialitat; política en aquest cas.
La qüestió ve després del tancament de l’última negociació amb el govern Sánchez; aquest ha acceptat allò que es negava rotundament a fer: trossejar el decret òmnibus– que, per cert, si la jurisprudència del Constitucional continua sent vàlida, és un text fora de la Constitució. A hores d’ara tant hi fa, el nou TC del govern adequa el que calgui- l’altra qüestió no té quasi ni valor simbòlic: la moció de confiança.
Al final es tramitarà la proposició no de llei de Junts que demana que Sánchez es presenti a un vot de confiança del Congrés, però en uns termes tals, que ja donen per descomptat que és paper mullat i que no es durà a terme, com va dient Sánchez des del primer moment.
És així, senzillament perquè la nova versió de la proposició ha estat feta sota el redactat del PSOE. Aleshores, per aquest viatge per què tants advertiments, per què tantes amenaces grandiloqüents? Més aviat sembla una pantomima, com la de la Taula de Diàleg d’ERC, amb un altre argument, una forma de mantenir entretingut al personal amb batalletes que res canvien i deixant que passi el temps, que en definitiva, és l’objectiu de Sánchez, però sense aportar res de calaix per a Catalunya.
Però tot i ser vàlida l’anterior crítica, si el judici es quedés aquí seria injust, perquè hi ha més elements que poden canviar el signe negatiu del balanç. Per exemple REPSOL anuncia la inversió de 80 milions a Tarragona en haver quedat en res l’impost a les energètiques gràcies al vot determinant de Junts. Un fet que es va produir amb el govern de la Generalitat d’Illa de convidat de pedra, incapaç de defensar els interessos del mateix país que governa, davant els designis superiors del govern de Sánchez.
També ara, sembla que hi ha més contrapartides negociades i més confirmacions de compliment proper.
El segon canal de Televisió Espanyola que emet a Catalunya passarà a fer-ho exclusivament en català. Quan això es produeixi s’haurà obtingut una bona contrapartida… quan es compleixi. Perquè aquest és el punt flac de tot el discurs de Junts: fer realitat el que diuen que s’ha pactat. Per això l’espera no pot ser indefinida.
El reiterat anunci sobre la gestió de la immigració està a les portes, com també el català a Europa, segons Junts. Veurem, perquè després de tant anunci repetit, el temps s’escola i ambdues qüestions, especialment la primera, no es resolen abans de l’estiu, es confirmarà, que, com va succeir amb ERC, estem davant un joc triler dominat per Sánchez.
És clar que del famós acord sobre el finançament pactat inicialment amb Junts abans que amb ERC, no se’n parla i que sobre aquest segon continuem sense conèixer els continguts malgrat els viatges d’explicació d’Illa.
En el fons, no ens enganyem, hi ha tot un descrèdit dels partits, dels independentistes i dels altres, i de la forma de governar convertida en un engany sistemàtic. I és que en realitat l’actual sistema de partits s’ha transformat en partitocràcia, que reprodueix, en altres termes, el sistema de cacics de l’Antic Règim, perquè la seva finalitat no és l’interès de tots sinó la del seu grup.
És clar que ho facilita l’escassa responsabilitat cívica de la majoria de la gent, que té memòria de pardal, i la col·laboració interessada de la majoria de les nostres, és un dir, elits econòmiques i culturals, pendents d’una manera descarada dels seus interessos personals, cosa ben legítima, però, i aquesta és la qüestió, a expenses d’oblidar-se totalment del bé comú, d’allò que necessitem o convé a la gran majoria.
Loading ...
