Es duplica l’esperança de vida dels espanyols en només 100 anys

L’envelliment de la població és un fet en la nostra societat. Les baixes taxes de natalitat i l’augment de l’esperança de vida fa que cada vegada formem societats amb una mitja d’edat més alta. De fet, en els últims 100 anys la població espanyola ha augmentat en 40 anys la seva vida, i això suposa gairebé el doble de la mitjana d’edat en què vivíem l’any 1910.

Evolució de l’esperança de vida a espanya

Evolució de l’esperança de vida a espanya

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Quins són els motius que ens porten a viure més? Segons l’estudi ¿Por qué vivimos más? Descomposición por causa de la esperanza de vida espanyola de 1980 a 2009, que ha elaborat el professor de la Universitat Internacional de La Rioja Juan Manuel García González, i ha publicat a la Revista Espanyola d’Investigacions Sociològiques, hi ha diversos aspectes a tenir en compte. La combinació de motius socials, econòmics, demogràfics, sanitaris i epidemiològics expliquen part d’aquesta evolució, però els punts més importants són: la reducció de la mortalitat infantil i l’impacte del control de les malalties cardiovasculars, que han permès guanyar vida en edats cada vegada més avançades.

El control de la mortalitat en nens de menys de 4 anys és el responsable del 50% d’aquest increment, ja que es guanya més edat si es corregeixen les morts en nadons que en adults. Per tant, el control dels parts i les millores en malalties infeccioses han permès que els nens neixin més sans.

D’altra banda, l’augment de l’esperança de vida també el justifica pels avançaments en les malalties cardiovasculars, els ictus i els infarts, gràcies a les millores en el control de la hipertensió arterial, el colesterol, el tractament de la insuficiència cardíaca o la reducció del tabaquisme entre els homes.

Aquest creixement de l’esperança de vida ha estat major en dones (van créixer de 42,6 anys als 84,5) que en homes (38,8 fins als 78,4), i tots aquests aspectes han fet possible que les espanyoles (85,1 anys segons les dades de l’OMS del 2012) només siguin superades per les japoneses (87 anys).

Les previsions de l’ONU diuen que el 2050 el percentatge de persones que hauran superat els 65 anys s’hauran duplicat respecte al 2005.

Una població que creixerà en edat

Una població que creixerà en edat

Si es mantenen les tendències dels últims anys, la meitat dels nens que neixin actualment probablement arribaran als 100 anys. I no és d’estranyar, ja que cada vegada es podran beneficiar de més millores sanitàries que augmenten les expectatives de la vida.

A Europa també hi ha un envelliment de la població. Conseqüències econòmiques i socials

La majoria de països de la UE han vist com aquest percentatge de població en edat avançada ha anat creixent cada vegada més, com a conseqüència del significatiu i continu augment de l’esperança de vida i l’arribada de la jubilació d’aquella generació que va suposar un boom de natalitat posterior a la Segona Guerra Mundial.

Però totes aquestes dades també tenen el seu perill.

Segons un estudi publicat per l’Eurostat, Estadística de població a nivell regional, tal com suggereixen la gran majoria dels models demogràfics de les tendències de població futures, la població de la UE seguirà envellint degut a unes taxes de fecunditat sistemàticament baixes i una esperança de vida a l’alça. Encara que la migració tingui un paper important en les dinàmiques de població en els països europeus, per si sola, no invertirà l’actual tendència a l’envelliment de la població.

Les conseqüències econòmiques i socials relacionades amb l’envelliment de la població poden tenir greus repercussions a Europa. “La baixa taxa de fecunditat portarà una reducció en el nombre d’estudiants en l’educació, hi haurà menys persones en edat laboral que sustentin la resta de la població i una major proporció de persones d’edat avançada (algunes de les quals requeriran més infraestructures, serveis de salut i adaptació dels habitatges)”, diu l’informe. I afegeix que aquests canvis demogràfics estructurals podrien afectar la capacitat dels governs per augmentar els ingressos fiscals, equilibrar les pròpies finances o oferir pensions i serveis de salut adequats.

A principis el 2013 hi havia 505,7 milions d’habitants a l’Europa dels vint-i-vuit, un increment de 100 milions d’habitants en comparació a l’any 1960.

A nivell mundial

Ja som 7.000 milions de persones al món, i això que fa només 12 anys érem 6.000 milions. El creixement de la població mundial no s’ha donat un descans en molts anys, però tot apunta que de moment frenarà. Els anteriors 1.000 habitants també van augmentar en un període de 12 anys, però com que partíem dels 5.000, el creixement va ser del 20%, mentre que ara ha suposat només el 17%. Aquesta disminució ha permès al Fons per la Població de les Nacions Unides (UNFPA, en anglès) elaborar un informe amb unes conclusions molt més tranquil·les que les que es van fer en l’arribar als 6.000 milions d’habitants, on va néixer la preocupació per la falta de recursos, les guerres per l’aigua… tot i així, encara que no hi hagi un missatge d’alarma, l’ONU encara creu que el creixement s’ha de limitar.

Aquesta societat és la que major nombre de persones grans ha tingut mai, amb quasi 900 milions, el 12% del total. Fins ara en els països pobres la gent no arribava a la vellesa, però ara està canviant, fet que provoca un replantejament dels serveis que protegeixin la seva salut i els seus drets. S’espera que a partir del 2050 Àsia comenci a baixar el seu creixement de població, i s’estima que cap al 2100 només Àfrica continuarà en augment.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú