Un dels problemes creixents a Barcelona, i cada cop més al conjunt de Catalunya, és el de les ocupacions. Aquestes han passat en el transcurs dels anys per tres fases successives. La primera, la històrica, es tractava d’ocupacions polítiques” per persones motivades ideològicament que denunciaven el sistema capitalista, la propietat privada de l’habitatge i les seves mancances.
La gran crisi del 2008 i l’onada de desnonaments van generar un nou tipus d’ocupació que s’afegia a l’anterior. Es tractava de famílies senceres que passaven a ocupar un habitatge o un bloc de pisos on no hi habitava ningú i d’aquesta manera aconseguien recuperar, encara que en condicions precàries, un lloc on viure. Però, progressivament aquesta ocupació de segona fase, diguem-li social, ha donat lloc a una altra clarament delictiva a cavall entre lo social i el xantatge per abandonar l’edifici ocupat. En aquest cas, són grups organitzats que ocupen llars i demanen diners per abandonar-les o bé les subcontracten il·legalment a famílies que en tenen necessitat. Aquesta pràctica s’ha anat estenent perquè el negoci és clar i presenta molts escassos riscos, ja que la legislació existent ofereix moltes garanties a qui ha fet l’ocupació, molt poques al propietari i a més no hi ha sancions de caràcter penal. Per tant, es poden cobrar diners sense pràcticament risc.
La gravetat del problema s’ha multiplicat per dues raons. La primera perquè ja no es limiten a ocupacions d’habitatges sense residents, sinó que aprofiten oportunitats per introduir-se a llars on hi viu gent que per les circumstàncies que siguin no es troben durant una sèrie de dies a casa seva. La raó és evident: si ocupen llars buides d’una empresa, per exemple, evidentment no poden fer xantatge al propietari a canvi d’anar-se’n, perquè aquest ho deixa en mans del jutjat i no té una urgència especial per resoldre-ho. La segona és que les ocupacions, que van madurant en la seva estratègia, han vist una gran oportunitat en les segones residències de la costa, nombroses i buides amb habitatges en molts casos de qualitat que els hi permeten instal·lar-se i a partir d’un moment donat, quan el propietari les reclama, exigir-los-hi diners. Aquest fet, i un altre de diferent, però que incideix sobre el mateix sector, el dels robatoris, estan creant una situació d’alarma generalitzada. Només al Camp de Tarragona els Mossos tenen constància de 954 entrades il·legals en 5 mesos, més de 180 al mes, i 6 cada dia, i això en un territori tan reduït com és l’esmentada comarca. Darrere d’aquest problema hi ha una legislació inadequada.
Ciutadans ha anunciat que presenta una llei antiocupa que reforma el Codi Penal, la llei d’enjudiciament criminal i la llei de règim local a fi de fer més fàcil la desocupació endurint el delicte d’usurpació i agilitzant les expulsions il·legals. Cal veure si aquesta llei prospera, donat que Podemos és un defensor acèrrim de les ocupacions i el PSOE de Sánchez no sembla estar massa disposat a donar aquesta batalla. Darrera de tota aquesta qüestió, en la que es barregen estratègies polítiques, necessitats socials i delinqüència crua i pelada, hi ha una profunda injustícia. Pot entendre’s que els governs tinguin recances en actuacions ràpides i contundents contra l’ocupació perquè una bona part dels casos són fruit de la necessitat social. Però aquesta necessitat neix de l’incompliment estructural del govern espanyol, els autonòmics i dels grans municipis de posar el mercat habitatges socials en la quantitat necessària. El que no pot ser és que aquesta deficiència de l’administració acabi transformant-se en una generosa interpretació del que és usurpar el bé d’un altre per un criteri social. No són les persones que paguen impostos, també pels seus habitatges, les que aleatòriament i al marge de la seva voluntat, han de resoldre la qüestió a les seves expenses, sinó les administracions públiques atorgant els serveis a aquells que ho necessiten i garantint que els que volen treure’n profit de manera injusta seran tractats de forma expeditiva.
Només al Camp de Tarragona els Mossos tenen constància de 954 entrades il·legals en 5 mesos, més de 180 al mes, i 6 cada dia Share on X
Loading ...
