Unes dades alarmants
Les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) són devastadores, reflectint clarament la crisi demogràfica que travessen Espanya i Catalunya. Tot i això, el govern sembla fer cas omís, tant a Madrid com a Barcelona.
La taxa de natalitat és de 16,61 per mil habitants, amb una pèrdua anual del 3,84%, la xifra més baixa de tota la sèrie històrica. Alhora, la taxa bruta de mortalitat se situa en 18,96, 1,7 punts per sobre de la natalitat, cosa que significa que Espanya perd població des del 2015, compensada únicament pel superàvit migratori.
Davallada en el nombre de fills per dona
En contra de les previsions del mateix INE, el nombre de fills per dona ha tornat a caure, situant-se en un pírric 1,12. Aquesta xifra és una de les més baixes del món, lluny del 2, necessari per mantenir la població estable.
El 2023 es van registrar 320.656 naixements, un 24,7% menys que fa una dècada i la xifra més baixa des del 1941. A més, el nombre d’avortaments supera els 100.000, cosa que implica que per cada tres nens nascuts, es produeix un avortament.
La immigració com a motor del creixement
Tot i aquestes dades, la població total ha continuat creixent gràcies a la immigració massiva registrada en els darrers anys. Espanya ha arribat als 48.946.035 habitants, amb un increment de 134.890 persones durant el tercer trimestre del 2024.
Canvis en el model familiar
La taxa de nupcialitat continua caient, amb una disminució del 5,11% respecte a l’any anterior, situant-se en només 3,55 matrimonis per cada mil habitants. Aquestes unions solen ser més proclius a tenir fills, cosa que agreuja el problema demogràfic.
A més, l’edat mitjana de les dones quan tenen el primer fill ha augmentat fins als 32,5 anys, reduint les possibilitats de tenir un segon fill.
Catalunya: una realitat semblant amb particularitats
A Catalunya, la situació és similar, encara que amb algunes diferències. La taxa de fecunditat arriba a l’1,2, lleugerament superior a la mitjana estatal, però encara insuficient. La taxa de migració és també més alta, cosa que accentua la pressió sobre els serveis i l’habitatge, especialment a les grans ciutats.
El procés de substitució de la població autòctona per immigrants genera un efecte negatiu addicional: la reducció de l’ús del català, fins al punt que només un 50% de la població opina que pot utilitzar el català amb facilitat.
Diferències segons afiliació religiosa
Una dada rellevant, proporcionada pel Centre d’Estudis Sociològics de la Generalitat, és la taxa de fecunditat segons l’afiliació religiosa. Les dones musulmanes són les que tenen més fills (3,15), seguides de les catòliques practicants (2,26) i les evangèliques (2,19).
Aquestes diferències evidencien un problema afegit: mentre el catolicisme perd pes social, també ho fan la natalitat i la nupcialitat.
El desplaçament del catolicisme del centre de la societat té fortes conseqüències negatives per al futur demogràfic del país. Sense accions decidides per frenar aquesta crisi, tant Catalunya com Espanya en conjunt s’enfronten a un panorama demogràfic crític.
Loading ...
